Avui hem sortit el Fer i jo, havíem quedat a les 7:30 al Caprabo, tot i que s’ha dormit i ha arribar un pel tard.
La veritat es que fins a les 8:00 ben bé, no hi ha llum suficient per sortir amb bici. Estem mirant de comprar-nos un llum per poder sortir d’hora i aprofitar el matí, hem mirat de la casa Sigma el model Mirage EVO, és el que hem trobat millor de preu per eBay, a veure com acaba.
Bé, com explicava, sortida d’hora sense tenir gaire clar cap a on anar. Hem fet el collet de la Fita a un ritme alt, una cadència molt alta i menys marxes del que estic acostumat, això em passa per fer-li cas al Fer.
Hem pujat amb moltes pulsacions i entenc que ràpid, perquè el temps que dúiem un cop als caçadors era molt menor del que estàvem fent a principi de temporada.
Baixada cap a Jafre i pujada a Jafre, allí hem intentat fer la trialera que hi ha a la dreta del revolt i jo no me’n he sortit, però el Fer l’ha fet tot per primera vegada sense posar un peu a terra, impressionant. A mi m’ha saltat la cadena al pinyó gran i he acabat pujant a peu. La pega ha estat que al baixar el ritme d’anar a moltes pulsacions a estar parat, he començar a fer una suada freda que m’ha obligat a parar i seure a terra una estona, malament.
Total que després d’ajustar per primera vegada, ho hem hagut de fer una estona més tard, el tope del canvi de darrera, hem decidit anar a l’esquerra al primer desviament de la pista que hi ha pujat cap a la Plana Novella, la que hi ha una cadena.
Hi ha un desviament a l’esquerra per una pista que esta molt poc transitada i que estava molt plena de herbes que havien crescut més de la conte i que al final de tot ens deixa a la riera.
Ha estat un desastre de ruta, ja que es molt poc ciclable i hem hagut d’anar massa estona caminant per la riera. Al final de tot hi havia un desviament a l’esquerra que el Fer a vist, però que no ha agafat i que ha provocat que toques terra per primera vegada, per sort no ha passat res, s’ha trencat el guà dret i un parell de rascades, massa trialera i poca bici de trial.
He acabat sortint al inici de la pujada dels Massets i hem decidit seguir fent riera i trialera, anant recte per anar a parar a Valles Altos per la pista del GR92, que estava millor que la primera, però deu n’hi dó, les vegades que hem acabat posant el peu a terra.
Aquí el que he caigut he estat jo, hi havia un tros on el Fer no s’ha vist amb cor de passar i jo no he intentat i justament m’ha dit “has caigut just on i com havia pensat que cauries, perfecte”.
He trencat el suport de la manxa, més que el suport els cargols que eren de plàstic i s’han quedat la meitat a dins i l’altre meitat ha desaparegut, hauré de mirar de treure’ls de abans de dilluns, si volem tornar a sortir.
Hem arribat a Vallés Altos i hem agafat el caminet cap a Sitges/Ribes.
El Fer em va dir fa un temps que havia vist un caminet tipus trialera que baixava molt fort amb una proba de Enduro que varen fer fa anys, i hem intentat trobar-la. Ho hem aconseguit, i per postres era “más de lo mismo”. Pujada molt forta, que hem acabat fent a peu, desnivells del 20% amb terra i pedra, la roda de davant s’aixecava i acabaves posant el peu a terra i caminant. Un cop a dalt de tot, li he comentat de fer la baixada, però ha preferit seguir fins a Mas Alba per veure exactament on començava per poder-la fer un altre dia, i així ho hem fet.
Per desgràcia no hem aconseguit pujar a la bici més que uns pocs metres, ja que la baixada cap a Mas Alba es tan bestia que ni derrapant de darrera amb el cul darrera del seient, el Fer ha tocat terra un parell de vegades, res greu, però impossible de baixar. Si més no impossible per nosaltres.
Al final de tot, un cop a Mas Alba hem pujat per carretera cap a Sitges, i hem baixat de Mas Alba cap a Sitges per la trialera que varem descobrir la setmana passada, si més no vaig descobrir jo.
Hem arribat a Sitges amb 3 hores sota les cames, i un total de 21 kilòmetres i mig. La mitja realment ridícula, però es que hem anat quasi quasi més estona a peu que a sobre la bici, la mitja ha estat de 7,4km/h i el meu consum energètic de 1643Kcal.
La part bona es que ahir vaig recollir la bici a Probike. La vaig portar fa dues setmanes perquè l’amortidor, la Lefty, no anava bé. La veritat es que des del principi ha anat malament, però per inexperiència no he sabut veure-ho. No ha clavat mai ni he pogut ajustar el rebot mai, sempre ha estat una molla.
Em van comentar que Cannondale, ells no la reparen, la treuen i la duen a Cannondale, els hi ha dir que estava trencada per dins, no hi havia oli, estava comunicat l’aire amb l’oli que quedava i tenia les pistes ratllades i 3 d’elles desplaçades. En resum, tenia 180€ de reparació!
Realment car, però no hi puc fer res. Crec que el que li va passar es que al pujar-la a l’avio per venir des de Orlando amb ella, varem desinflar les rodes, però no els amortidors, i suposo que amb la pressió de l’alçada l’amortidor devia rebentar, així que m’he tirat un any o el que es el mateix 2500km amb una molla al davant. Per postres que les pistes estiguessin ratllades i brutes, crec que es culpa de la màquina de rentar amb aigua a pressió. Es una eina que NO s’ha d’utilitzar mai, i li he passat moltíssimes vegades, ara ho estic pagant.
Espero que ja no em toqui tornar a fer-li una reparació d’aquest tipus amb un bon temps. L’altre cosa que vaig demanar va ser un kit de recanvis de gomes per la RP23 de darrera i no les han rebut, així que hauré de buscar-les per una altra banda. L’amortidor va bé, només que fa soroll i crec que es perquè les gomes estan resseques, li va caure un pel de benzina i això no li va gens bé a les gomes…
Bé, crec que avui he escrit al Blog per aquesta setmana i la passada, ja massa. Dilluns sortirem de nou, a les 7:30 al Caprabo, la idea es intentar fer part de la ruta Valbuena que agafa la banda de Castelldefels, a veure com va.
Raül