Sembla mentida que ja tenint una edat i un pel d’experiència puguis anar a terra, però encara es més dur reconèixer el dia següent que estàs fet una piltrafa.
Ahir varem sortir el Fer i jo sols, el Gaizka tenia un sopar i va sortir dissabte amb el Pep i el Vitic tenia no se que i no podia sortir tampoc.
Varem fer el Xallenger de nou sortint des de Sitges. No es que li tingui especial atenció a aquest recorregut, però diguem que es prou llarg i dur com per anar agafant forma per preparar el Pedals de Foc d’aquest juliol.
Posem-nos en antecedents porta 3 dies plovent i deixa de ploure unes hores abans de que sortim, per tan el terreny esta mullat, els pins i les herbes estan entre molt humides i poc mullades.
Passo a recollir el Fer d’hora, cap a les 7:45 per poder estar d’hora a casa, d’entrada ja ens adonem que els caminets petits que no són pista tenen més herbes que la última passada.
A la baixada de la riera just abans d’arribar a les pistes d’atletisme de Vilanova, el Fer no veu el camí i em tiro jo. Les herbes l’havien tapat i a més les roderes exagerat. En resum que baixo primer jo i després la bici. No passa res perquè hi ha més fang que una altre cosa, però m’enduc algun cop a l’esquena i als ronyons que no calia. Per descomptat el Fer baixa darrera i també va a parar a terra.
A partir d’aquí el Fer cau 2 cops més i jo 1, diguem que just abans d’arribar a Sitges, fent la tornada des de Sant Pere de Ribes, hi ha una part de pujada molt dura i molt curta just 8 o 10 metres, al lateral de l’autopista, tenint Vallpineda a la dreta, hi ha una branca grossa que no veig i que un cop topa amb el meu omòplat, em fa rebotar i surto catapultat cap a l’altre extrem, torna a rebre l’esquena, l’omòplat, etc.
En resum, aquest nit m’ha costat molt dormir, em fa mal tot el cos, com si m’haguessin apallissat, i això que no tinc cap blau.
Ens fem grans…
Raül