Aquest matí de diumenge, l’últim d’agost, hem quedat a les 7:30 al Caprabo, inicialment no anàvem a quedar perquè donaven pluja, però va ploure ahir, i avui estava bé per sortir.
Hem aparegut el Pedro, el Damià, el Santi i jo.
El Santi ens ha dit que no havia agafat la bici en un mes sencer, per tan aniria lent.
Jo amb la gravel, els he dit de fer alguna ruta amb poca pedra.
A més, tinc un problema amb el fre de darrera, crec que té aire, i la manera toca el manillar per poder frenar. Ha anat empitjorant, avui he decidir que ja no puc sortir més amb la bici si no arreglo el fre, directament haig de frenar amb el de davant, a darrera no tinc fre.
Hem pujat la Fita, el Santi lent, anava xerrant amb el Damià, el Pedro i jo anàvem uns metres més endavant, comentant les vacances.
Un cop al Collet, hem vist el Damià a darrera nostre i el Santi que no venia, hem anat fent a ritme tranquil, fins el mirador dels Caçadors. Allà hem esperat el Santi.
Hem baixat cap als Holandesos, Casa Nova i cap a Can Lluçà, per pujar cap al pàrquing del Rat Penat.
Hem hagut d’esperar el Santi de nou, venia molt lent.
Hem pujat per carretera fins a la Morella, he anat amb el Santi xerrant a l’inici, però sense voler-ho he anat agafant als que tenia al davant.
Tan bon punt hem arribat a passar el cadenat de l’entrada de La Morella, hem parat per reagrupar-nos i hem pujat fins a la Morella.
Baixada per darrera, amb la gravel el ritme es molt més lent que amb la Jet, i amb un pel de fre, però encara frenant.
Hem pujat per darrera, tornat a baixar, on he patit un pel més, molta pedra i la gravel no es troba massa còmoda amb tanta pedra, però he baixat i hem pujat per darrera, la pujada té un punt interessant d’inclinació.
Anàvem xerrant el Santi i jo, però l’he hagut de passar, duia tot el ferro posat i no podia anar més lent.
Al arribar a dalt, hem fet parada per fer la foto de rigor, el Santi ens ha confessar que l’excusa de la foto era per fer una parada ☹
Hem seguit la ruta, baixada fins arribar al creuament on a l’esquerre, et dur per la riera a la pista de Begues a la Plana Novella i per la dreta, per on hem pujat al final de la pujada del Purgatori.
Un cop a dalt, hem anat a l’esquerre, per girar a la dreta al primer creuament i baixar fins a la pista de Begues, just al cim de la primera pujada des de Begues a la Plana Novella.
Un cop allà, ens hem acomiadat del Santi, ha dit que es quedaria a la Plana i que nosaltres baixéssim més ràpid i hem fet via avall cap a la Plana Novella.
El Damià ha mirat de baixar més ràpid que jo amb la Gravel, però ell a tot el que podia, sense tenir més pinyons a posar i jo amb 2 pinyons encara i al 75% anava al seu costat.
L’he avançat, no m’ha costat gaire, però no es que estigui més fort que ell, es que la bici no es la mateixa i en aquest terreny, la Gravel es molt més ràpida.
A la part final, he deixat de pedalar, m’ha passat. No pot evitar-ho, ho dur al seu ADN.
Hem baixat fins el creuament a Vallgrassa, el Pedro ha aparegut, l’elèctrica deixa de treballar a 24km/h, jo baixava per sobre de 50km/h 😉
Hem pujat Vallgrassa, el Damià davant, jo després i el Pedro a darrera.
Just abans d’arribar a veure Vallgrassa, el Damià que venia pujat a 22km/h, ha fet un “no puc més” i li he dit, va que ja passo jo, s’ha apartat un pel a l’esquerre, l’he passat per la seva dreta, just quan hem vist un ciclista que baixava a tot drap amb la bici.
Ens hem espantat tots, ha derrapat i controlat la bici, encara no sabem com, jo just havia passat el Damià, i he esperat sentir el soroll del cop.
Al final no ha passat res, però m’ha pujat el cor de pulsacions com si hagués fet l’spring de la meva vida, m’he espantat moltíssim, i crec que el Damià més que jo, el Pedro que anava a darrera, ho ha vist tot i diu que per ell, xocaven sense cap dubte.
No es pot anar a aquesta velocitat en diumenge, esta ple de gent, molts ciclistes, gent corrent, passejant, gossos, cotxes, no es pot, s’ha de baixar el ritme.
Hem pujat de Vallgrassa al pàrquing del Rat Penat, el Damià venia a darrera, sense recuperar-se de l’ensurt.
Un cop al pàrquing, hem fet tornada cap a la pista de Can Lluçà als Holandesos.
A la recta que hi ha poc abans d’arribar als Holandesos, he baixat primer, el Damià anava a darrera, en un moment he vist una ombra a la meva dreta, el Damià volia passar-me, però en aquest terreny la Gravel és molt més ràpida.
Només cap fer més força als pedals, i accelera de forma impressionant, he pujat fins als Holandesos, només baixant un pinyó i de peu, per sobre de 35km/h, es espectacular. No m’ha pogut passar, normal.
Hem anat fent via de tornada tranquil·lament, la pujada al mirador dels Caçadors no l’hem feta a ritme, diguem que he intentat picar el Damià, però no s’ha picat. Si que ho ha fet baixant a les Basures, però jo sense frens no li he seguit el joc.
Hem baixat la Fita, molta gent, i hem fet la última pujada d’asfalt, la que passa per sota del pont de l’autopista, aquesta m’encanta, al Damià també.
Ha estat la última pujada de pulsacions.
Allà ens hem acomiadat del Pedro, ell va en sentit cap als Molins i el Damià i jo ens hem acomiadat a la rotonda d’entrada a Sitges.
He arribat a casa amb 43,16km que he fet en 2h 36 minuts en moviment, a una mitja de 16,5km/h, amb un desnivell positiu de 1028 metres i negatiu de 1069 metres, una cadència mitja de 72rpm, una mitja cardíaca de 118 ppm que és el meu 68% i una màxima de 164 ppm que és el meu 95%. El consum energètic de 1619 calories, la temperatura bona, fresca al matí, 13 graus de mínima, he sortit amb manguitos i màxima de 23 graus.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 1141 m
Total descent: -1160 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.