Aquest matí havíem quedat a les 7 per anar a fer el Purgatori, que es dura i nova pel Joan Manuel i el Jorge. Estàvem el Joan Manel, el Jorge, el Damià i jo, el Pedro ens ha dit que ens trobaria a Mas Maiol.
Hem pujat la fita, a ritme d’escalfament, hem encarat els caçadors (Mas Maiol) i arribant al mirador abans de començar a baixar cap a la Fassina, hem trobat el Pedro.
Anava just de temps, ha vingut una estona amb nosaltres, però havia d’estar a les 11:00 a casa i no tenia gaire marge per fer el Purgatori sencer.
Hem baixat la trialera de la Casa Nova, passant els Holandesos, hem pujat a Jafra, he estat l’únic en fer la trialera del revolt, i hem encarat la pujada a la Plana Novella.
Des de la Plana Novella, ja toca la pista que va cap a Begues, primer la pujada d’asfalt i després per pista, que segueixo pensant que és super-avorrida, però no hi ha més remei per anar a Begues, que es on comença el Purgatori.
Arribant a la primera masia, el Pedro ens ha deixat, ha anat cap a Begues, per encarat Olesa i tornar, tenia clar la ruta i el temps.
Nosaltres hem baixat i pujat la segona part, per acabat baixant i arribant a Begues.
Per la pista que voreja la carretera principal fins a la rotonda, i pujada cap a l’inici de la ruta.
La carretera esta tancada, suposo que l’esllavissada de fa un parell de setmanes no l’han pogut arreglar, hem passat una cadena per sobre caminant, amb cura i hem anat a l’esquerre, per un corriol que acaba amb una trialera molt interessant.
Aquesta trialera fa molt que no la feia, i esta molt justa, es pot evitar.
Hi ha troncs caiguts que et fan baixar de la bici i a la part final, quan gires cap a la Roca del Barret, hi ha uns arbres caiguts que has de penjar-te la bici a l’esquerre per poder passar. Si arribo a saber que esta tan malament, no la fem.
A la part final, m’he acollonit i he relliscat, amb la rascada de rigor al genoll esquerre. M’he quedat enganxat, però uns ciclistes que estaven a sota, m’han ajudat a treure la bici i baixar.
La resta ho han fet a peu.
La trialera et deixa just a l’entrada de les “Tierras Rojas”, es a dir la Roca del Barret, aquí comences a baixar. El Jorge i el Joan Manel han quedat molt contents de les vistes i de la vegetació, complertament diferent al Garraf que coneixem, molt verd, un punt de Prepirineu, sense ser-ho per res.
Hem anat baixant i pujant sense gaires problemes, per fer una parada just abans de començar a pujar el Purgatori, el Joan Manel i el Jorge volien menjar quelcom.
A partir d’aquí, hem encarat ja la primera pujada que es per una pista molt factible, però que té un desviament a l’esquerre i aquí es on comença a complicar-se, i cada cop es complica més.
Hi ha una sèrie de revolts que es poden fer bé i de cop hi ha una recta amb una pendent important i poc grip, has de pedalar ràpidament amb cadència alta, per tal de poder seguir i no fer peu.
El Damià ha relliscat i ha fet peu, m’ha dit que ha caminat uns metres, jo no he parat, per tan no l’he vist. El Jorge ha pujat, però també ha fet peu, hi havia uns ciclistes baixant i quan ha fet el canvi de track ha perdut l’equilibri i llestos, peu i a començar a de nou.
Com que la primera part la conec bé, no he parat, he anat fent fins que un cop passat el punt on hi ha per poder posar una cadena i comença a tenir asfalt, he baixat el ritme per esperar la resta i reagrupar-nos.
Ha aparegut el Damià, i hem decidit parar on hi hagués ombra, eren les 10:07, començava a fer calor, i la primera pujada important, ja estava feta.
El Jorge ha arribat després i el Joan Manel uns metres més endarrere.
Hem encarat la segona pujada, que es baixa primer, i després es comença a pujar per pista, però va agafant desnivell i acabes posant tot el ferro que durs a la bici, amb tot posat arribes al pla on hi ha el desviament per Begues recte o a l’esquerre cap a la Plana Novella.
Hem buscat ombra i ens hem reagrupat. El Jorge estava sense aigua, n’hi he donat de la meva, em quedava un litre crec aproximadament.
El Joan Manel ens ha dit que venia just, s’ha pres un gel per mirar de recuperar-se.
Hem encarat la última part de la pujada, la tercera part. Hem anat pujant a ritme més lent, el Joan Manel venia just, el gel no li havia fet efecte encara.
La part final, son uns 30 metres, i és molt dura, té molt de desnivell i poc grip.
El Damià ha fet peu, s’ha pensat que podria, ha dosificat malament i els últims metres els ha fet a peu.
Un cop a dalt, he preparat per fer la foto de rigor, el Joan Manel que la última part també l’ha feta a peu, ha aparegut amb molt millor cara.
Després de la foto, hem encarat la baixada cap a la pista de Begues a la Plana Novella per la riera.
A mi m’agrada, però entenc que es dura, i tot i que jo no he fet peu, entenc perfectament que la resta han hagut de fer peu.
Hem fet una parada per reagrupar-nos, ens faltava el Joan Manel i tan bon punt ha aparegut, no ha parat, ha seguit avall i nosaltres al darrera.
El gel ja li havia fet efecte.
Hem baixat i anar a buscar la pista camí a la Plana Novella.
Aquí el Damià s’ha quedat sense aigua, i ha estat la seva perdició.
Hem arribat al creuament de Vallgrassa i ja m’ha dit que no tenia aigua, ni ell ni cap de nosaltres, però que tenia la pàjara a punt.
El Joan Manel ha vingut a un ritme de primera hora del matí, el gel li ha fet efecte i estava com si res.
Hem pujat cap a Vallgrassa, després cap a la carretera del Rat Penat i he esperat a la resta al pàrquing per reagrupar-nos. El primer en aparèixer el Joan Manel, amb cara de “dóna’m més”, després el Jorge i al final el Damià, que ens ha confessat que venia sense aigua i no podia més.
Així que hem fet el comentari, una vegada que podem, anem a rebentar-lo (amb carinyo sempre 😉).
Hem baixat cap a la pista de Can Lluçà als Holandesos, i hem encarat pista cap als Holandesos.
El Damià venia just, l’hem hagut d’esperar, però venia mort de set i amb la cara de “no puc més”.
Un cop a la pista de la Fassina cap a Mas Maiol, el Damià ha fet allò que tan li agrada, posar-se de peu i donar-li molt fort fins el mirador, però li ha durat 20 metres, el cos li ha dit, prou, baixa el ritme.
Hem baixat des del Mas Maiol cap a Sitges, el Damià a anat a la dreta cap a Mas Alba i cap a casa més ràpid, el Jorge el Joan Manel i jo, Fita avall.
No he pogut evitar-ho, la trialera del revolt s’havia de fer i l’he feta.
Un cop a baix a la Fita, ja al Caprabo, hem vist que el Damià no venia i hem pensat que havia anat cap a casa, com ha confirmat per whatsapp més tard.
Ens hem acomiadat i cadascú cap a casa seva.
M’han sortit 69,24km que hem fet amb 4 hores 15 minuts, a una mitja de 16.3km/h. Hem de contar que el temps es en moviment, hem arribat a casa a les 11:40 aproximadament i hem sortit a les 7, hem fet alguna parada.
El desnivell de 1626 metres positius i de 1595 metres negatius, la mitja cardíaca de 126 ppm que és el meu 73% i una màxima de 167 ppm que és el meu 97%. El consum energètic ha estat de 2660 calories, la cadència mitja de 76 rpm, la potència mitja de 174 W i la màxima de 868 W, la temperatura alta, de 15 graus de mínima, però màxima de 30 graus, hem suat com a porcs.
Aquí us deixo el track d’avui.
Total climbing: 1761 m
Total descent: -1763 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.