Aquest matí, ja amb canvi d’hora, hem quedat a les 7:00 al Caprabo, que eren les 8 d’ahir, es a dir, ja hi havia llum natural per poder sortir. La idea era anar a fer la trialera de Can Lluçà al poble de Garraf i pujar fins a la Plet, es a dir un bon desnivell positiu.
El Santi es l’únic que ha confirmat, el Jorge i el Joan Manel han quedat per sortir més tard i fer quelcom més curt, ahir van sortir, si més no el Jorge, per Collserola.
He quedat amb el Santi a les 7:45 a la cadena de Vallgrassa cap a la pista que puja a Can Lluçà. Es a dir, he sortit de casa sol, i no he parat al Caprabo, he fet via amunt a bon ritme fins trobar el Santi, que estava pedalant per la pista, camí de Can Lluçà, faltaven uns 10 minut per arribar a la cadena on havíem quedat.
Ha aparegut amb una Scott de 26 polsades que té, la Canyon de 29 esta sense pastilles de fre i ha decidit venir amb aquesta, però la roda de davant li costa molt de talonar-la i ha vingut amb 4 BAR a davant, que ha inflat amb el compressor.
Hem arribat a Can Lluçà i he passat jo a davant, cosa poc normal, ja que és el Santi que té més nivell tècnic, però amb la roda de davant com duia, m’ha dit de passar a mi.
He comés l’error de sempre, anar a fer aquesta ruta quan hi ha més humitat, es una ruta per fer a l’agost, no a final d’octubre, per tan, ens hem trobat que les pedres estaven mullades i això baixant fa una miqueta de por.
He baixat bé, però els primers metres que hi ha uns punts tècnics de pujada, m’han costat, alguns els he fet a peu, per por a relliscar i caure. A la que he començat a baixar, ja res, he baixat molt millor.
La trialera del GR92 de baixada m’encanta, es natural, esta poc practicada, no hi ha gaire gent que hi baixi, la pujada per l’altre banda es dura i no es circular, per tan esta molt natural.
Té dificultat suficient com per baixar amb molta tècnica, però hi ha punts on haig de fer peu, perquè no m’hi veig amb cor, però es pot fer sencera sobre la bici, amb tècnica i confiança, per això m’agrada.
He anat parant de tan en tan per esperar el Santi que venia a ritme molt més lent, cosa poc normal amb ell.
Hem arribat a la part final, on ja baixes un pel i arribes a la carretera de les Costes de Garraf, i allà el Santi s’ha tret roba, començava a fer calor i la part que ens quedava ara, era de pujada i molta pujada.
Hem arribat a les Costes de Garraf, hem fet part del revolt ample de Garraf i em entrat de nou a l’esquerre, abans de la balla al corriol que puja cap a la Pleta.
La primera part es pot fer, després hi ha un punt que té desnivell important i que no té grip, per tan rellisquen les rodes. Aquí hem fet peu ambdós uns metres.
Quan hem tornat a pujar a la bici, el Santi m’ha dit que passes jo al davant i he anat pujant per la trialera, sense fer peu fins arribar a dalt de tot. Sempre em passa el mateix, es pot fer quasi tota sobre la bici, sense fer peu, i quan arribo a dalt, on avui no he fet peu però altres vegades abans d’arribar aquí si que n’havia fet i ha estat pensar això, i fer peu. Un parell de punts on n he pogut passat sobre la bici.
Els pedals que duc, que m’agraden, tenen un problema, pel meu gust, que has de fer molta força perquè puguin entrar les sabates. Aquest punt de força, que fa que en un moment concret, no pedalis i et concentris a posar la sabata a dins amb més força del normal, i aquí, es on haig de fer peu, quan en aquest punt tinc un obstacle a passar a davant.
He arribat a la part ample de la pujada i han aparegut 3 ciclistes, el Santi ha tardat uns minuts de més, però els 3 ciclistes m’han confirmat que el Santi venia a darrera.
Des d’aquí, la pujada es per pista, amb molt de desnivell i poc grip, amb un parell de pujades importants, fins arribar a la carretera del Rat Penat. Hi ha una cadena, que s’ha de passar a peu i a partir d’aquí, pujada per carretera, primer fins a la Pleta i després fins a l’entrada de la Morella.
Allà he esperat el Santi que ha vingut més lent, a mi la carretera em fa molta por.
Quan hem començat a pujar cap a La Morella, havent passat la cadena, he escoltat algú que cridava el meu nom. El Damià ha sortit més tard, ha pujat a La Morella per carretera, pensant que potser ens trobaria i ha coincidit que ens hem trobat.
Ha vingut amb nosaltres, tot i que no ho tenia gaire clar. Eren les 9 i poc del matí, hi havia marge per arribar a casa a les 11. Hem pujat a La Morella, hem fet una segona foto d’equip, a la primera no hi havia el Damià, i hem baixat per darrera entrant al Parc Natural del Garraf.
El Santi venia més lent avui, ha dormit poc, estava cansat i venia amb la 26 amb la roda de davant amb massa pressió d’aire.
Ens hem reagrupat i hem decidit anar cap a Begues, per tan al creuament on es segueix recte habitualment, hem fet la trialera de pujada que hi ha a mà dreta, es molt dura i no la he pogut fer mai sencera, però avui m’hi he posat i la he fet quasi tota. El Santi i el Damià han començat la trialera ja caminant.
Un cop a dalt, els he esperat, ja que a peu costa més estona, i hem gaudit mentre d’unes vistes del Parc Natural increïbles. Hem caigut per darrera per anar a buscar la pista que va a Begues, amb una trialera al final que a mi particularment m’agrada molt, que el Santi ha baixat, però no ha gaudit perquè no duia la bici en condicions i que el Damià no li ha agradat gens, es més, ha caigut.
Un cop a la pista de Begues a la Plana Novella, ens hem acomiadat el Santi i hem tornat el Damià i jo a ritme més ràpid, eren les deu i vint i per estar a casa a les 11 havíem de córrer molt.
Hem baixat cap a la Plana Novella, eren les 10:50 i d’allà cap a Vallgrassa i cap a Sitges per la tornada d’un Campdasens normal. El Damià li ha costat un pel, no té temps de sortir i això es paga, a més no duia al cap fer tanta estona avui.
La tornada, agafant la pista principal cap a Sitges, ha estat un mal de cap, ple de gent, molta gent, mai havia vist tanta gent, caminant, corrent, amb cotxe, amb bici, avui hi havia moltíssima gent al Parc i molts entrant quan nosaltres ja tornàvem.
He arribat a casa a les 11:30, suposo que el Damià més o menys a la mateixa hora amb 49,21km que he fet amb 3 hores 28 minuts pedalant, quan para la bici, el GPS para de contar. Es a dir, sortint a les 7 i arribant a casa a les 11:30, surt una hora de més.
La mitja de 14,1km/h, el desnivell positiu de 1224 metres i el negatiu de 1206 metres, el consum energètic de 1978calories, la mitja cardíaca de 133 ppm que es el meu 76% i una màxima de 171 ppm que es el meu 96%, 158W de potencia mitja, una màxima de 844W, una cadència mitja de 71 rpm, i una bona temperatura, ni fred ni calor, un pel d’humitat només.
Aquí us deixo la sortida d’avui.
Total climbing: 1401 m
Total descent: -1406 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.