Aquest matí he sortit més d’hora, volien anar a esquiar a primera hora, per tan, aprofitant que ja hi ha llum a les 7:30, he sortit una estona abans de casa. No tenia gaire clar que fer, però m’ha vingut al cap anar fins a Planes i pujar per les antenes, sabent que sempre que ho he fet amb neu ha estat una encigalada, diguem que previsible, però hi he anat.
No he agafat la Greta, ahir no va voler venir, avui ni he preguntat, he marxat sol. Pujada fins al telecadira i d’allà per la vermella de davant de casa fins el caminet que va fins a Planes. Molt de gel, no m’ha fet gaire gracia, però el Garmin em deia que estàvem a zero graus, per tan el gel encara no sua i es pot passar per sobre amb cura, però sense la típica patinada que no esperes i que et deixa a terra.
He pujat fins el pla dels esquirols, m’he trobat un home que últimament veig bastant, vestit de militar amb un barret taronja fluorescent i una escopeta a l’esquena, amb una mira telescòpica. La veritat es que no em fa gaire gracia, per tan, he tossit fort, s’ha girat, li he dit hola i he seguit, però deixant-li ben clar que hi ha una persona, no sigui que em confongui amb alguna bestia i m’endugui un tret innecessari. No m’agraden les armes ni els caçadors, cadascú amb la seva consciencia, jo amb la meva.
He passat el pla dels esquirols camí de Planes, la baixada prou bé, un pel de gel, però poca cosa, he baixat bé. Un cop a Planes, fins a les antenes per carretera i d’allà la pujada ja coneguda. M’ha sobtat molt que els camps llaurats estaven sense neu, però en canvi el camí tenia tota la neu que li faltava als camps, el vent l’ha mogut tota, i això ha complicat molt poder pedalar, però no he hagut de fer peu, diguem que m’ha costat més, però he seguit.
Un cop al pla, comences a baixar pe la banda esquerre, hi havia neu, però hi havia rodades d’un quad, per tan he pogut pedalar bé seguint les petjades del quad. He pensat que m’encigalaría molt si a la part de dalt, on habitualment hi ha més neu, les petjades eren més fondes, ja que els pedals toquen els laterals, toquen la neu glaçada i la bici cau, no es pot pedalar bé.
He aconseguit començar a pujar, amb molt d’esforç, però bé. Al revolt on vas a la dreta i comences a pujar muntanya amunt, m’he trobat que hi havia menys neu, un pel de gel, el termòmetre seguia a zero graus, el neu no suava, estava sec, per tan es podia passar bé. He anat fent camí, seguint constantment les petjades del quad, fins que hi ha hagut un punt on el quad ha fet la volta i les petjades s’han acabat.
He pensat de seguir jo sobre la bici, però no he pogut avançar ni un sol metre, massa neu, tova i les rodes s’enfonsaven. Així que he pensat de caminar un pel, tot buscant una zona on hi toques més el sol i no hi hagués tanta neu. Duia 7 quilòmetres al GPS, he caminat uns 100 a 150 metres, no més i m’ha costat més de 10 minuts fer una distància tan curta.
Al final del camí, on comença la trialera de baixada es el quilòmetre 10, es a dir em quedaven uns 3 quilòmetres amb una pujada considerable, uns 150 metres de pista amb neu que no es podia pedalar, s’havia de caminar amb la bici al costat i les rodes enfonsades.
No he seguit, he decidit fer mitja volta, eren les 8:40 aproximadament i si hagués seguit, abans de les 10 no estic de tornada a casa, incompatible amb arribar a pistes d’hora, havíem de tornar d’hora cap a Sitges.
La baixada m’ha costat el mateix esforç que la pujada, no hi havia prou inclinació, per tan les rodes enfonsades i la quantitat de neu feia impossible poder pedalar, he hagut de caminar de baixada els mateixos metres que he fet de pujada, potser no tots, en puc haver fet 20 sobre la bici, es a dir res.
Un cop a les petjades del quad ja ha estat una altre cosa, seguint les petjades en podia baixar bé, si agafaves massa velocitat, en contes de frenar, tan senzill com sortir de les petjades i baixar per neu sense trepitjar, la bici reduïa fins a parar-se del tot, just abans entrava de nou a les petjades i avall de nou.
Un com he arribat al pla, abans d’agafar el desviament cap el camí on hi havia neu al costat dels camps, he vist una ratlla blanca i vermella, es a dir GR. I no m’ho he pensat gaire, podia ser una encigalada de nou, però m’hoi he ficat. He anat a parar a Planes, a una casa rural, d’allà he baixar pels carrers fins a la carretera que he fet una estona abans i he tornat cap a casa per carretera. Quina manera més absurda de gastar els últims quilòmetres d’una ruta amb tanta neu per la muntanya.
He arribar a casa amb 13,1km que he fet amb 1 hora 10 minuts, a una mitja de 11,2km/h, un consum energètic de 805kcal, una mitja cardíaca de 135 ppm que és el meu 78% i una màxima de 158 ppm que és el meu 91%, una cadència mitja de 55 rpm, un desnivell positiu de 397 metres i un negatiu de 393 metres.
Aquí us deixo el track d’avui
Total climbing: 405 m
Total descent: -403 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.