L´amic Quique s’està preparant per a la CCC del Montblanc, mirem alguna que estigui bé de cara a entrenar coincidint alguna data que vagi bé als dos, Cavalls del Vent, una de les famoses de Catalunya on jo tenia ganes de ser-hi, decidim fer la Half amb 42 km i 3000 de desnivell, la Open, almenys per mi, no m´hi veia en cor de fer-la.
7 de juliol, divendres, pugem direcció Pedraforca per fer nit al refugi Lluís Estasen, arribem amb una temperatura de 29 graus, ens instal.lem i després de recollir la tarja de pas pels refugis, samarreta i buff, fem una cervesa i sopem, un gran sopar amb sopa de galets amb verdures, amanida i botifarra, per agafar forces de cara a l´endemà, 22:30 ja som a la llitera amb 40 persones més, sort dels taps a les orelles…..
4:45, tothom dempeus, preparem motxilles, aigua, esmorzem alguna cosa, sortim, no hi ha temps, no hi ha arc de sortida, no hi ha balises d´indicació, seguir el camí de Cavalls de Vent fins que es trenqui amb la Half, veient el panorama decideixo fer-la amb el Quique que porta gps, serà un ritme més lent però avui m´es igual, jo aquells punts taronges als arbres em costa veurel´s .
Baixem uns metres i en re agafem la carretera, pugem lleugerament uns 7km per pista, fa molt bona temperatura, el ritme és bo fins al coll de les Bassotes, allà ja trenquem a mà esquerra i mans als genolls, comença una forta pujada fins als 2430 metres d´alçada on un fort vent ens dóna la benvinguda, s´ha tapat el dia completament, les vistes són precioses i ja veig el primer refugi, Prat d´Aguiló, una baixada de grava i esperant el Quique menjo alguna cosa, segell de pas i seguim.
Som en una zona alta de la cursa crestejant per zones força corribles a uns 2000 metres d´alçada, molta pedra, amb el so de les esquelles de fons i cavalls en llibertat, corriols preciosos, branques, roques, comença a ploure molt tímidament, no fem gaire cas, surt el Sol, fa calor, un temps de bojos que no saps si tapar-te o seguir de curt.
Km 20, es separen les curses amb una indicació força “rudimentària”al coll de Pendís, agafem el gr107 sortint del camí oficial fins al refugi Sant Jordi, som a la meitat, aquí tornem a agafar el camí oficial seguint les marques taronges, mengem barretes, carreguem aigua i coca cola, seguim, estem de baixada, un corriol tècnic on passem, rius, cascades, salts d´aigua, toca mullar-se els peus, és preciosa aquesta zona dels empedrats fins Sant Martí del Puig on agafem pista.
Uns km molt corribles fins que ens adonem que ens em passat mig km del camí, menys mal que vaig amb el Quique que porta gps, sinó no se on hagués aparegut, tornem enrera i pugem per un petit corriol quasi impossible de veure on si, hi ha una senyal taronja, una forta pujada on ens rep la pluja, comença suaument però es va animant, ens posem l´impermeable, Coll de La Bena 1439 metres d´alçada, allà cau i de valent i no te pinta de parar, llamps, trons i els peus xops.
Pugem uns metres més fins al Coll de la Bauma, costa caminar i córrer, el terreny s´ha posat molt pesat, molt relliscós, fang, el corriol que condueix fins al refugi de Grasolet és estret on costa veure què trepitges per la foscor del dia i de l´arbrat, tot i això arribem, parem una bona estona, allò no afluixa, la cortina d´aigua és important, mengem pa amb nocilla i només queden 4 km però de forta pujada.
Decidim sortir i no esperar que afluixi l´aigua, és igual, volem arribar i portem moltes hores, la cosa es posa forta de pujada, Déu ni do quin final de festa, mans als genolls, vaig girant-me per donar ànims al Quique, passa una hora de pujada i ja la cirera del pastís quan comença a granissar, per cagar-se en tot, ens dóna igual, ja arribem, uns últims metres, travessem la carretera i ja veiem el refugi Luis Estasen.
9h de cursa, no és un bon temps però avui és igual, ha sigut una bona experiència, un bon cap de setmana, tot i les inclemències metereològiques i sense gps jo no hauria arribat.
Dutxa d´aigua calenta, dos plats d´arròs de muntanya, cafè i tranquil.lament baixem en cotxe carretera avall amb l´ombra del Perdraforca darrera.
