Ultra Trail Catllaràs, 57 km 3900+

Diuen que les grans decisions en aquesta vida es prenen o s´han pres en una sobretaula, després d´un bon dinar i amb la panxa plena, es pensa potser més positivament.

Era el primer cap de setmana de juny en la fira del vi de Vilanova quan, com cada any, es presenten el meu germà amb dos amics, el Julio i el Quique, aquest últim venia de fer la camí de cavalls i em comenta, amb la segona copa de vi negre que hi ha una “cursa a un poble” on donen 4 punts per Montblanc, la meva cara de sorpresa ja que tal i com ho deia em veia els gegants I capgrossos donant la sortida, “es un poble just al costat del Cadí, a la Pobla de Lillet , Catllaràs em sembla que es diu el trail”. Jo havia sentit a parlar d´ella i la tenia catalogada com de les dures, 57 km. amb 3900 de desnivell positiu.

Baixem cap al passeig marítim i caminant amb ja sense tickets de consumicions de vi, em miro el perfil a la web, “uff, mare meva quin meneo”. Fritada de peix de primer amb una bona paella de segon pels quatre, vi blanc, postre i ja ho començo a rumiar “si vaig poder amb bastions, amb això també”. La sobretaula acaba al front marítim amb un bon gin tònic i ja estic decidit, “Quique, organitza la logística que hi anem”.

Arriba el dia, divendres, pugem sense problemes tot i I´operació sortida, arribem a la Pobla amb un bon ambient, agafem dorsal, cervesa a un bar heavy i sopar de pasta a un hotel, dormim a l´hostal les fonts prop de Castellar de N´hug, molt maco i acollidor, finestra oberta amb el so del Llobregat de fons i a descansar.

4:45, sona el despertador, tot a punt, roba, dorsal, gps, aigua, molta aigua, un esmorzar amb galetes i baixem cap a la Pobla, aparquem, veiem l´ambient i allò serà dur, alguna cosa m´ho diu, són les 6 I ja fa calor, “el que ens espera”, ens diuen que els primers 21 km son força corredors…..no m´en refío.

Sortim fosc però no fa falta frontal, una petita cua i ja pugem, surt el Sol I aquella sensació es molt maca, fa olor de terra mullada, hi ha humitat, veig la Pobla ja avall, la cosa es vaq complicat I ja poso les mans als genolls, vull conservar, es molt llarg I hi ha algún regalet a partir del 30. Km 7, Pla de Sant Cristòfol, estem alts i això és la part fàcil, serà molt dur , veig el Pedraforca que ens acompanya en aquests primers km, que maco és, encara el recordo quan el vam rodejar en btt.

Baixem fins Sant Julià de Cerdanyola, km 14, carrego aigua en una font, m´he fotut ja 1´5 litres, avui farà molta calor, 2 km de pujada fins a la Creueta amb molt bones vistes i baixem fins Malanyeu, km 21, avituallament, aquesta era la part fàcil i tela com vaig ja, veig algun que es retira, “si ja vaig així ara, no puc acabar amb tot el que queda per davant”, és el que escolto davant meu, és un km enganyós, sembla que portis la meitat però tot just acabes de començar.

Surto després de menjar fruits secs, plàtan i carregar aigua, ja són 3 litres els que porto beguts, primer regalet del dia en forma de pujada, 600 metres de desnivell en 3 km, mans als genolls, es fa pesada però potser menys del que em pensava, avanço força gent, camino a un ritme prou ràpid, agafats a cordes pugem algun desnivell d´infart fins al Graell de Pujals, baixada molt vertical amb els quàdriceps patint fins la Nou de Berguedà.

Km 30, paro una bona estona, agafo aire, menjo un parell de bocates de truita, beguda isotònica, fico el cap sota un raig d´aigua que és glòria a aquella hora amb un Sol ja de justícia, carrego aigua i em preparo per la part més dura, 3´5 km on et menges uns 900 metres de desnivell fins Sobrepuny

Surto, i ja hi som, uns primers metres que ja anuncien que “noi…..prent-ho amb la calma”, trams totalment verticals, m´ajudo de branques d´arbres, pedres, arrels, es fa molt llarg, la calor és insuportable tot i les zones d´ombres, no s´acaba mai, no veig el final fins que un corredor m´ho diu “veus aquell tall a la pedra allà?, doncs allà respiraràs”, la mare del Tano, no recordo re igual, potser ja no tinc memòria quan pujava el Balandrau o Taga a Bastions o el Sant Amand a la XS però ara el que tinc davant és un infern, trigo 1 hora de rellotge en arribar al cim, la vista és brutal, paro una estona per respirar com em deia aquell.

Baixem en una altra baixada força vertical, les plantes dels peus ja van tocadetes, 4 km de baixada per corriols, pista I molt de Sol, fa molta calor, no puc veure de la camelback, està molt calenta, passem una zona com de basses d´aigua on no dubto en ficar el cap, la gorra i tot el que puc, allò és brutal, em quedaria a banyar-me però ja arribem a l´avituallament del 40, una petita pujada abans i ja i som, Castell de l´Areny, un ens rep amb una mànega d´aigua on, amb roba i tot, m´hi fico sota, menjo alguna cosa però necessito aigua, omplo la camelback per cinquena vegada, no se els litres que porto beguts però és necesari, torno a mullar-me abans de sortir i seguim pujant.

Unes vistes precioses en un corriol que voreja un tall molt bonic, la veritat es que tot i patir, la cursa és preciosa, uns 3km fins Sant Romà de la Clusa, un paratge molt bonic on una dutxa em rep amb els braços oberts, km 44, vaig tocadet i deuen ser les 2 del migdia, fa molta calor, torno a carregar aigua, és la recta final m´animo jo sol, surto tornant-me a mullar abans, ve una zona força tranquil.la, però molts trams que hauria de fer corrent ja em costen i els faig caminant .

km 50, refugi d´Ardericó, últim avituallemt a l´ombra, són les 16:15 i només les vaques de l´exterior són capaces d´estar al Sol, aigua, isotònic i una última dutxa, “2km de pujada, 5 de baixada i meta”, fa hores que volia sentir això. Aquella pujada la recordo com un malson, a quatre grapes, fent aturades i auto dient-me “va noi, ja està, en re ja hi ets a la piscina de la Pobla”.

Començo a baixar, força progressiva, m´agrada, es por córrer bé, no sé si són les ganes d´arribar que vaig millor que fa 20 km, passem uns km i no veig La Pobla, passo pel davant del Xalet del Catllaràs, una obra de Gaudí del 1902,  maco i curiós aquí al mig de la natura, seguim baixant i es fa llarg, no sento el del micro, ni la música, seguim, pregunto el km i diverses persones em diuen el km 60, “collons tu”, de cop veig la Pobla de Lillet als meus peus, aquella alegría en veure el nucli urbà, baixo amb molt mal de peus, passo el pont i entro a la plaça tot creuant l´arc en 11h 41min., aigua a saco I aire fresc.

Vaig a la piscina, necessito refescar el cos i el cap, en Quique encara trigarà una estona, entro a l´aigua m´assec a una escala, rumio el que acabo de fer, mai havia fet tantes hores, és molt dura, passes moltes hores caminant, potser estic acostumat al Garraf on al ser més pla, és més corrible. Els paratges són brutals, és un trail molt recomanable, la gent de la Pobla (el del bar, el del super, on vam sopar, els dels avituallaments, els de l´hostal…..) gent que es desviu perquè gaudeixis de la seva població i la seva serra del Catllaràs sempre vivint a l´ombra del Cadí on potser, durant anys, s´ha endut els elogis i la publicitat, una serra per descobrir i gaudir on crec que amb l´arribada de Salomón i tot el que mou, posarà el Catllaràs on es mereix.

Tanquen la piscina i torno a l´arc fent una cervesa artesana amb una parella molt maca a la barra, arriba el Quique, arriba rient i m´agrada, són les 20:40, moltes hores però un èxit tenint en compte els abandonaments que hi ha hagut, dutxa al camp de futbol, sopar al celler amb una bona taula d´embotits casolans tot comentant la jugada amb una cervesa fresca, “molt dura i molta calor” és el que més comentem plegats juntament amb l´amo del celler .

Tornem a l´hostal, fem nit allà dormint com a troncs un altre cop, amb el so del Llobregat de fons