Aquest matí de diumenge de rams m’he llevat a les 7, he obert la persiana i he vist que nevava moltíssim, una grata sorpresa.
He sortit i queien unes volves molt grans, com no he vist cap dia en aquesta temporada.
M’he abrigat, error perquè no feia gaire fred, m’he posat un paravents a sobre, un altre error ja que he suat molt i he sortit de casa amb intenció d’arribar al telecadira, a la cota 1940 metres.
La neu que havia caigut feia que la roda de la #fatbike estigues complertament ensorrada, es a dir, hi havia neu.
He anat pedalant fins a la base del telecadira sense cap problema, trepitjant neu, però sense cap relliscada ni molèstia per la neu, era recent caiguda i no feia que anés més lent ni res.
He començat a pujar i no he tingut cap problema fins que he començat a trepitjar la neu que havia trepitjat la màquina, semblava que rellisqués, s’enfonsava molt la roda, com ahir dissabte.
He arribat a la pista verda de la banda dreta, que seguia tancada, però avui no hi havia passat la màquina, i he pensat que em seria més fàcil.
Error, la neu feia que amb tot posat, plat petit i pinyó més gran, anés per sobre del 85% de pulsacions, era molt dur, com si la bici peses 50 quilos o algú estigues agafant la bici per darrera i no em deixes pujar.
He anat fent, suant com un porc, fins arribar de nou a la pista verda que et dur al creuament d’Eyne, allà per evitar enfonsar-me, he hagut de seguir on la retrac ha passat 2 cops, estava un pel de res més dur i podia pedalar bé.
He seguit pujant fins arribar al telecadira, he tardar un pel més del normal, per la neu que ha caigut.
Un cop al cadira, he intentar pujar pel camí de darrera, com si anés a buscar l’inici de l’Enduro 4, però als pocs metres, no he pogut seguir per la quantitat de neu que hi havia.
Parada tècnica per fer la foto de rigor, i avall pel final de la blava, caminet a la dreta i baixada de nou fins arribar a l’inici de la pista vermella de davant de casa.
Allà no hi havia passat la màquina, estava la neu pols i n’hi havia molta, molta vol dir que la roda de davant estava coberta fins arribar a l’eix, i que els meus peus, tot i no pedalar, estaven plens de neu.
He agafat la vermella de l’esquerre baixant, la que té un revolt.
M’he “acollonit” un pel quan he vist el desnivell, amb esquís no sembla tan, amb la bici he anat baixant i derrapant amb la roda de darrera.
Al derrapar, la roda agafava molta neu i es frenava per molta inclinació que hi hagués, diguem que baixada la velocitat.
He fet una patinada, perquè hi havia neu dura o gel a sota i no he pogut aguantar de peu, però no res, m’he posat a sobre la bici de nou, el cul endarrere fins que la panxa tocava el seient i avall de nou.
He arribar a la vermella principal i he encarat avall fins arribar a la carretera.
Ja havia passat la llevaneus i estava un pel fangós, la neu s’estava desfent.
En total m’han sortit 6,58 kilòmetres que he fet en 54 minuts, una velocitat mitja de 7,3km/h, un desnivell positiu de 309 metres i un negatiu de 341 metres. La freqüència cardíaca mitja de 146 ppm i la màxima de 164 ppm, el consum energètic de 577 kcal. Es interessant de veure la gràfica, el desnivell de baixada, la pista vermella no es qualsevol cosa.
Total climbing: 311 m
Total descent: -343 m