D’entrada, feliç dia del pare i felicitats a tots els Joseps i Josefines.
Aquest mati he sortit sol, com de costum des que el David s’ha fet mal I esta de baixa. He sortit a les 7:30 camí la pista verda que puja cap a dalt, davant de la caseta de l’escola francesa d’esquí.
Ha nevat aquesta setmana, no ha caigut molta neu, potser una 15 centímetres si. Com que l’estació de Eyne Cambre d’Aze no l’han obert entre setmana, la màquina estava treballant molt aquest matí.
La pega es que la qualitat de la neu no era dolenta, però la màquina l’ha trepitjat tota, es podia pedalar bé, però costava molt de pujar, les rodes s’enfonsaven molt i la velocitat era molt lenta.
La pista verda de la dreta de sempre, avui estava trepitjada, he pujat quasi tota l’estona amb el pinyó gran i el plat petit i en algun punt planer, he aconseguit posar un parell de pinyons més, però a la mínima, he hagut de tornar al mínim.
Un cop he empalmat amb la pista que et dur al creuament d’Eyne, he notat que la neu estava molt tova, però que allà on havia trepitjat la màquina, es podia pedalar millor.
Un cop he arribat al creuament de Eyne, he seguit per l’esquerre cap al final del telecadira, ha estat molt complicat.
He hagut de posar peu un parell de cops, fins i tot caminar perquè la neu estava molt tova i la màquina crec que no ha ajudat a deixar-la en condicions de pujar amb bicicleta, segurament si per baixar amb esquis.
He notat que a la banda dreta, pujant, estava més dura o diguem més trepitjada per la màquina, i a sobre es podia pedalar, però hi havia molt poc marge, a la que em desviava un pam a la dreta o a l’esquerre, la roda enfonsada fins a l’eix i peu a terra.
Al final he aconseguit arribar a la sortida del tele-arrastre que puja fins a l’inici de la negra, a partir d’allà ja no s’ha enfonsat la bici.
He anat pedalant fins arribar al telecadira per darrera del restaurant que hi ha al cim, he intentat pujar per darrera, per la pista que puja fins a Eyne, la intenció principal era agafar la pista blava del tele-arrastre doble per arribar al cim i baixar, però ha estat impossible, tan bon punt he encarat la pista blava, he pogut pedalar 5 o 6 metres, la neu era tan profunda que ha relliscat constantment i he hagut de fer peu.
He deïcidi fer mitja volta i baixar per la pista que cau a sota del telecadira, la blava.
Molta neu, tanta que baixant no he tingut gaires problemes per la inclinació, però res de velocitat, la neu a l’alçada de l’eix de la roda de davant, pedalant amb els pedals sota la neu.
Un cop hi ha hagut un pel de pujada, he hagut de fer peu i caminar, era impossible avançar a sobre la bici.
He seguit baixant com he pogut fins al final de la pista, on empalmes amb la verda que dona tota la volta.
Allà amb les ulleres posades, he baixat la pista fins al final sense problemes, potser alguna relliscada de roda de davant quan la neu era massa gruixuda, però sense gaires problemes amb la @fatbike.
He arribat a casa a les 9 menys poc amb 56 minuts i 8,18 kilòmetres amb un desnivell de 341 metres de desnivell positiu i 345 metres de desnivell negatiu. La velocitat mitja de 9,1km/h, suposo que ha pujat molt per la velocitat màxima de baixada que ha estat de 55 km/h, ja que sinó no ho entenc. En el meu cas, el consum energètic ha estat de 539kcal, la freqüència cardíaca mitja de 144 ppm i la màxima de 161 ppm.
Demà més, però us deixo el track d¡avui a continuació.
Total climbing: 345 m
Total descent: -350 m