Aquest matí he sortit de casa a les 7:45, he pujat per la pista verda de rigor, ahir ja vaig patir prou anant per fora pistes amb la quantitat de neu que hi ha, així que avui he decidit fer pista de pujada i de baixada.
Feia fred, estàvem sota cero, ho he notat a les orelles.
He pujat la pista verda de davant del bar, com sempre, però amb un pel més de velocitat que habitualment, he anat controlant les pulsacions al Garmin i he vist que no pujaven així que he anat pujant amb 3 pinyons tota l’estona.
A l’inici de la pista verda de la dreta de tot, que segueix tancada, he hagut de baixar una marxa, hi havia neu sense trepitjar i m’ha costat més, però tot i amb això he anat pujant més ràpid del que he fet habitualment aquests caps de setmana d’hivern.
He encarat la pista verda que va fins el creuament d’Eine, he trobat un grup de gent que anàvem amb raquetes i amb piolets, he pensat que anaven a pujar al Cambre d’Aze. M’han mirat un pel estranyats, tot s’ha de dir, però suposo que el que menys esperaven era trobar un ciclista amb una #fatbike pujant pista amunt.
A punt d’arribar al creuament d’Eine, he trobat un altre grup de 4 persones que anaven pista avall, també m’han mirat amb una cara un pel estranya, ens hem saludat, eren catalans.
He anat fent a bon ritme, en algun punt he posat 4 marxes als pinyons de darrera.
He arribat al telecadira amb 34 minuts i poc, quan habitualment faig 38 minuts i molt, es a dir, he pujat més ràpid del normal.
Com que era d’hora, he pensat en seguir pujant, en pujar la pista verda del tele-arrastre doble que hi ha davant del telecadira, m’he dirigit a l’inici del remuntador i he anat per la dreta, a buscar el caminet que evita la primera pujada que té un desnivell interessant.
Un cop he trobat de nou la pista, l’he encarada amunt i m’he posat a pedalar.
M’ha costat molt, hi ha punts de desnivell important, fins el punt que he pujat fent zetes per tal de poder pujar sobre la bici.
He hagut de fer una parada uns segons perquè el cos no donava més, però he engegat de nou des del mateix punt uns segons més tard.
Tot més o menys bé, fins arribar a la última pujada abans d’arribar al final del tele-arrastre doble, on he vist que el Garmin ha marcat en un punt 23% de desnivell i he pensat que era massa per mi, quan ho he pogut més, he pujat a peu els últims 90 metres amb la bici al costat, contant que relliscava de peus pel desnivell. Crec que la pista no es verda, tot i que li han posat aquest color.
Feia fred fins el punt que la suor que em queia de la cara s’ha quedat glaçada al quadre, hi havia un gruix de gel important al quadre, tot meu.
Un cop he arribat al cim, foto de rigor, ulleres de “ventisca” a la cara i avall per la pista blava.
M’he espantat un pel quan he notat que el fre de darrera no responia com calia, era pressionar el fre i notar que no feia gran cosa, com si estigués la pastilla cristal·litzada, he pensat que devia estar glaçada. Amb el fre de davant he anat reduint velocitat, però amb un pel de cura per no relliscar.
Un cop he arribat al camí que dona per acabada la pista blava, he anat a la dreta, fins a trobar la baixada de nou, neu no trepitjada i això vol dir, frenar perquè la neu no suportava el pes meu i de la bici i m’enfonsava fins a l’eix de la roda de davant.
He seguit avall fins a trobar de nou la pista verda i la he seguit fins al final, al telecadira.
Avui amb les ulleres posades i no entelades, no he tingut problemes amb la neu que sortia de la roda i venia a la cara, sort d’això.
He arribat a casa a les 9 menys poc, amb un total de 9,42 kilòmetres que he fet en 56 minuts i 59 segons, a una mitja de 9,9km/h, una velocitat màxima de 53,2km/h, no esta gens malament i en el meu cas un consum energètic de 711 kcal, la mitja cardíaca de 137 ppm i la màxima de 163 ppm, el desnivell positiu de 475 metres i el negatiu de 478 metres.
Total climbing: 476 m
Total descent: -479 m