Aquest matí he sortit a les 7:50, he anat cap a Planes.
Poca neu a la carretera, neu fora, ja que fa fred i aquesta setmana ha nevat algun dia.
He anat fins el telecadira, he pujat fins a davant de la caseta de l’escola d’esquí francès i he agafat la pista que hi ha just a davant que va en sentit contrari al que jo duia, cap a Planes.
La pujada ha estat senzilla fins al Pla dels Esquirols, la neu estava trepitjada.
He seguit pel corriol de baixada sense cap problema, he notat un pel massa de neu quan he començat a baixar al final de tot, just abans d’arribar al poble de Planes.
He seguit per carretera fins a les antenes i aquí ha començat el mal de cap.
Hi havia molt neu, però trepitjada per algun tot terreny que ha passat.
Fora de les roderes no es podia pedalar bé, i per les roderes s’anava bé, però no podies pedalar, ja que els pedals tocaven les cantonades de les roderes i et desequilibrava la bici, un pel bastant molest.
He anat fent, amb feina i posant el peu en algun punt fins que ha començat la pujada forta, on he hagut de fer peu i caminar ja que les roderes eren tan profundes que no es podia pedalar.
La pujada ha estat dura, però poc a poc he anat fent posant el peu a terra i caminant més del que pensava.
Quan duia un terç de la pujada, aproximadament, les roderes s’han acabat, suposo que hi havia massa neu i els tot terreny no han pogut continuar.
A partir d’aquí he trobat unes petjades de raquetes de neu, totes en fila, que m’han anat molt bé per poder pedalar.
Fora de les petjades, la neu fins els genolls, impossible donar-li als pedals, però a sobre les petjades, més o menys es podia anar tirant.
Al ser estretes, havies de dur un control de la direcció important, això feia que quan et desviaves un pel, la roda anés a parar a fora de les petjades i amb la neu verge, s’enfonsava la roda fins a l’eix, impossible.
Amb moltes pegues, ja que he hagut de caminar uns 500 metres ben bé, he aconseguit arribar fins a dalt, on s’han acabat les petjades, ja que seguien per un fora pista cap al cim, i jo havia de seguir recte per la pista.
A partir d’aquí, a peu, primer amb la bici al costat, després amb la bici a l’espatlla, però caminant uns 2 kilòmetres aproximadament, molt lent, però la opció més ràpida per tornar a casa era seguir recte, tornar endarrere amb la neu que hi havia i la poca inclinació, impossible, ja que no es podia pedalar a sobre la bici.
Hauré aconseguí anar a sobre la bici potser uns 20 metres en total ens els últims 2 kilòmetres, la bici enfonsada a l’alçada de l’eix de la roda i la neu a les meves cames a l’alçada del genoll, lent i pesat.
Un cop he arribat a dalt, foto i baixada pel corriol que esta marcat a davant com Enduro, ja l’he fet altres vegades.
M’ha costat molt baixar, resulta que hi ha passat un equí, i allà on hi havia les marques dels esquis, la roda no s’enfonsava, però a la que la roda sortia de les marques dels esquis, s’enfonsava a l’alçada de l’eix, frenant la bici i si el pes no el duia al darrera de tot, sortia per davant de la bici. Això m’ha passat 3 cops, un d’ells ha estat una caiguda “interessant”.
He anat baixant, molt lent i poc còmode, fins arribar al Pla dels Esquirols.
D’allà, amb la neu trepitjada, he baixat fins a l’inici de la pista, on empalma amb la vermella, i m’he despenyat pista avall fins a trobar el carrer i cap a casa, volia arribar a casa cap a les 9 i eren les 10 menys poc.
Massa neu encara per fer fora pistes, demà hauré de pujar per pista, la verda de rigor fins arribar al cim del telecadira, d’allà ja veurem per on baixo, però si no agafo la neu trepitjada per la retrac, no es pot pujar, massa desnivell i massa neu encara.
En total m’han sortit 12,45km que he fet en 1 hora 52 minuts, a una mitja de 6,6km/h. La velocitat màxima de 33,9km/h, la mitja cardíaca de 131 ppm i la màxima de 164ppm, el consum energètic en el meu cas de 773kcal i el desnivell positiu de 440 metres i el negatiu de 442 metres.
Total climbing: 455 m
Total descent: -459 m