Aquest matí he sortit a les 7:30, segons les noticies aquest cap de setmana, sobre tot la nit de divendres a dissabte hi hauria una nevada molt important, de més de 40 centímetres. Jo crec que s’han passat un pel els de les noticies, però potser un pel més de 10 centímetres si que ha caigut.
Nevava i no volia complicar-me la vida, així que he pujat per la pista verda que pujo habitualment, m’ha costat un pel, hi havia un bon tou de neu nova que fa que vagis molt lent, i encara que es pot pujar, gracies als neumàtics amples.
He hagut de fer peu un parell de cops, en algun punt on el desnivell puja per sobre del 8% amb la neu que hi havia, m’he quedat sense tracció i al relliscar la roda de darrera, ha tocat caminar un parell de metres i tornar-hi.
He pujat millor tan bon punt he agafat la pista verda de la dreta de tot, la que ha estat tancada tot l’hivern, al no haver una base de neu a sota, he pogut pujar molt millor.
En alguns punts hi havia gel a sota, i allà impossible de pedalar, així que peu a terra i a moure la bici cap al costat de la pista, on segurament no hi havia neu a sota.
Tan bon punt he arribat a la pista verda que ja estava trepitjada, s’ha complicat tot. He vist la retrac que passava i al cap d’uns minuts he començat a pujar jo.
He relliscat moltíssim, sense cap mena de tracció, un desastre, la veritat. M’ha costat moltíssim arribar al final de la Coulée Font Frede, allà he hagut de caminar uns metres, ja que no hi havia manera de poder pedalar sobre la bici.
Un cop allà, encarada la pista verda que et dur directament al telecadira, m’he adonat que la retrac no havia passat, per tan, he millorat molt de tracció.
He anat pujant molt lent, hi havia molta neu, fins i tot, quan pedalava, els pedals quedaven marcats a la neu, es a dir, hi havia un pam de neu ben bé.
M’he trobat un parell de persones que baixaven amb esquís de muntanya, m’han mirat amb cara de extraterrestre! no entenc perquè.
He anat fent fins arribat a la petita pujada del “telearrastre”, on ha estat impossible pujar, he caminat uns metres de nou i d’allà sense problemes fins a creuar la pista blava i i he encarat la pista que baixa a mà dreta des del telecadira.
Parada i foto de rigor, nevava bastant i anava xop, tot moll. M’he posat una jaqueta tipus plàstic a sobre de les 2 capes que duc habitualment quan surto, per intentat evitar que la neu em mullés més del compte, i als peus, a més de les botes de neu, m’he posat unes polaines, així he evitar que entrés la neu dins la bota.
He baixat, com es veu al vídeo de sobre, pel camí del “telearrastre” que esta tancat, fa un parell d’anys que no l’obren.
Com podeu veure, he tocat terra, però no m’he fet res, la roda s’aguanta bé si hi ha inclinació, però si a més la inclinació es cap a la dreta, rellisca i t’obliga a dur més cura del normal.
He gaudit molt baixant, molta neu, i molta que la roda deixava anar i s’enganxava a tot arreu.
He arribat a casa ple de neu, xop i molt content. Res de fred, la sortida es curta, una hora i poc i just davant de casa. Es increïble com costa pedalar per neu, però com es de divertit.
En total m’han sortit 7,02 kilòmetres que he get amb 1 hora i 7 minuts. El desnivell positiu de 329 metres i el negatiu de 328 metres, la mitja cardíaca de 147 ppm i la màxima de 169 ppm, en el meu cas el consum energètic de 51º2kcal, la velocitat mitja de 6,7km/h, la màxima de 30,3km/h.
Us deixo el track d’avui a continuació
Total climbing: 335 m
Total descent: -335 m