Hem quedat un pel desenfocats, això em passa per no comprobar la foto després de fer-la.
Aquest matí hem quedat el Santi i jo, anàvem a fer una sortida amb molta trialera, el que no teníem clar es que al final a més ha estat una sortida llarga.
Havíem quedat a les 7 al Caprabo, per si hi havia algú més que volia venir.
No ha aparegut ningú, ja hi contava, i he anat pujant cap al Collet de la Fita tot sol, havíem quedat amb el Santi a les 7:40 a la cadena que hi ha camí de Can Llucà, just al desviament cap a Vallgrassa, a mà esquerre.
La pujada la he fet amb llum, no contava que a les 7 encara es fosc i negre, ha començat a clarejar i cap a les 7:30 ja no calia cap mena de llum, però els primers minuts, he pujat la Fita a fosques.
He anat pedalant tot sol, no hi havia cap ciclista, però he trobat un parell de cotxes, cosa que m’ha estranyat un pel.
He arribat a temps al punt de trobada. El Santi ha tardat 5 minuts de més, ha baixat fent una trialera, i ha vingut pel mateix camí que he passat jo.
Ha començat a sortir el sol, hi havia un colors al cel espectaculars, he fet una panoràmica, a veure que us sembla.
Un cop ens hem trobat, hem anat cap a Can Llucà i hem baixat per la trialera del GR92 que baixa a Garraf, just per darrera de Can Llucà.
Fa anys que no la feia, esta en bones condicions, però hi ha algun punt tècnic que s’ha de vigilar. Jo he fet peu algun cop, el Santi no, ho ha baixat tot sense problemes.
Hem anat fent fins arribar al poble de Garraf. Hem trobat gent que pujava caminant per la pista, la part amb ciment. Un cop al poble, hem anat a buscar la carretera de les Costes de Garraf i just hem fet el revolt gran que hi ha a l’entrada del poble de Garraf, just passar el revolt, a mà esquerre hi ha unes cases i un corriol de pujada que hem agafat.
L’inici es molt dur, hi ha un parell de pujades curtes fortes, després es pedala uns metres i es comença a pujar a mà esquerre per una pista amb inclinació, però amb un ferm amb molta pedra, hem hagut de fer peu un cop no hi ha hagut més cames per continuar i pujar uns metres caminant.
Un cop a dalt, la pista segueix cap a Castelldefels, ja l’havia feta fa temps, però mai m’havia adonat que a mà esquerre, hi ha un corriol que puja, just en sentit contrari al que dúiem, i l’hem agafat, el Santi sabia on anàvem.
Un corriol molt maco que va pujant fent esses sense gaire inclinació ni dificultat, amb alguna pedra, que es pot fer sencer sobre la bici i que dona una vista de la platja de Garraf espectacular.
Hem arribat a dalt de tot i ens hem trobat que el corriol, senyalitzat com a GR, dona a una pista ampla amb grava, que voreja la cantera, protegida de la pista per un tancat per evitar que ningú caigui. Hem anat seguint la pista ampla, contant que hi ha un parell de punts d’inclinació molt forta i que hem hagut de fer peu i caminar quan les cames han dit prou.
Un cop hem arribat a la carretera que puja del RatPenat fins a la Plana Novella, l’hem agafat cap a La Pleta. Hem seguit per carretera, que té alguna pujada molt forta, però asfaltada, per tan factible de fer sobre la bici, fins arribar al pàrquing que hi ha davant la carretera que puja cap a la bola, que resulta que es un centre emissor d’AENA.
Hem pujat per la carretera, hem passat la balla i hem anat seguint fins que hem trobar un desviament marcat amb un GR a mà dreta, on es va cap a l’abocador clausurat de la Vall de Joan. Un cop a l’abocador, anem a l’esquerre, hi ha una altre cadena i es va pujant per una pista deixant a mà esquerre les ruïnes del Corral de Campgras.
Per estalviar-nos una pujada forta i mirar de restar 20 minuts a la ruta, hem agafat el GR que puja cap a La Morella, un corriol que es pot fer pedalant sobre la bici uns metres només, la resta es caminant, el terreny no permet pedalar a sobre.
S’ha de caminar uns 500 metres, la veritat es que la pista es poc ciclable, o millor dit, es pot anar 2 metres sobre la bici i s’ha de baixar per tornar a pujar-hi un metre més endavant. Per tan resulta més ràpid caminar amb la bici al costat, que no pas intentar anar dempeus a sobre la bici.
Els últims metres del GR92 des de la Morella fins a Les Agulles es poden baixar, es una trialera factible que al tenir un pel de desnivell, permet anar a sobre de la bici sense pedalar, només aguantant equilibri.
El GR acaba al trobar la pista ampla que puja cap a Les Agulles, i camí amunt uns metres fins que a mà dreta hi ha un corriol que baixa, que baixa molt fins a la part final de la pujada del Purgatori.
Es una trialera dura de nassos, amb algun revolt on la meva Trigger de 29 no té prou marge per girar, el Santi amb la Lycam de 26 i amb la tècnica, en té molta, ha baixat la mar de bé.
Es pot fer quasi tota, contant que hi ha algun punt on hi ha perill seriós de caure, i millor passar caminant.
Un cop a la pista del Purgatori, s’ha de pedalar per la pista, com si es pugés el Purgatori uns metres i a mà dreta hi ha un corriol que baixa, aquesta era nova per mi.
Es una trialera molt més factible que la d’abans, però molt llarga. Molt maca i amb tècnica, però molt factible per tothom amb un pel de nivell.
Hi ha algun punt que enganya, ja que després de baixa, puja i has de posar el pinyó gran, si no hi ets a temps, toca fer peu, i superar el punt caminant, cosa que m’ha passat 2 cops. Realment m’ha agradat molt la segona baixada, més que la primera, que té algun punt massa difícil per mi.
Un cop a baix de tot, s’arriba a una masia i sortint de la masia per la pista principal, s’arriba a l’inici del Purgatori, així que ja de tornada, fent tot el Purgatori.
La pujada es dura de nassos i llarga una bona estona. Hem anat pujant el Santi i jo a bon ritme, contant que o ell anava millor avui o jo encara venia un pel cansat de cames de la última sortida, però hem pujat plegats, sense fer peu en cap moment, però amb el cor batejant molt ràpid.
Hem passat la trialera que hem fet abans, diguem que l’inici de la que hem fet i hem seguit pujant cap al creuament de Begues recte o Les Agulles a mà esquerre, el que seria el final del Purgatori, tot i que hem anat cap a Les Agulles i la pista segueix pujant a un ritme semblant al que dúiem anteriorment.
Un cop hem passat la cadena del final de la pista, hem baixat cap a la pista que va de Begues a la Plana Novella, deixant Les Agulles a mà esquerre.
La baixada es coneguda, es una zona molt freda, no hi toca gaire el sol, esta molt tapat, però es ràpida i sense perill.
Hem arribat al final i hem agafat la trialera que va per la riera fins arribar a la pista principal.
Allà de tornada cap a La Plana Novella sense gaires problemes.
Un cop hem trobat asfalt, hem anat cap a Vallgrassa per la pista que esta tancada amb una cadena, i hem passat la carretera que ve del RatPenat.
Allà ens hem acomiadat el Santi i jo, ell ha tirat a mà dreta just al pàrquing que hi ha a la carretera, per fer un últim corriol abans d’anar cap a casa i jo he baixat recte per la pista cap al punt on ens hem trobat a les 7:40 el Santi i jo. Un cop allà, tornada pel mateix camí, casa Nova, els Holandesos, els caçadors i baixada del Collet de la Fita fins el Caprabo.
La ruta es maca, però es llarga i dura, surt un bon desnivell i s’ha de tenir un pel de nivell per baixar les trialeres que hem fet, però estic segur que repetiré la ruta, realment interessant. EL que faré també es publicar-la com a ruta nova amb el nom de trialera de Les Agulles fins a l’inici del Purgatori.
En total m’han sortit 56,74km que hem fet amb 5 hores 6 minuts, la veritat es que he sortit del Caprabo a les 7:00 i he arribat a casa a les 12:20, per tan em surten només 15 minuts de parada, ja pot ser, no hem parat gaire. La mitja lenta, normal també per la quantitat de corriols i trialeres, de 11,1km/h, la màxima de 51,7km/h, suposo que com sempre baixant la Fita, en el meu cas el consum energètic de 3182kcal. La mitja cardíaca de 136 ppm, prou bona i la màxima de 167 ppm. La cadència de 70 rpm, prou alta contant la quantitat de corriols i trialeres. El desnivell positiu de 1740 metres i el negatiu de 1777 metres, no esta gents malament.
Aquí us deixo el track per si algú el vol fer.
Total climbing: 1884 m
Total descent: -1921 m