D’esquerre a dreta som: el Paco, el Jorge, el Raül (jo), el Xavi, el David, el Dídac, el David, en Josep Maria i el Basilio.
Aquest matí hem quedat per sortir a Sant Feliu de Codines.
He sortit de casa d’hora i he recollit el David Ocariz de Vilanova a les 6:30, després cap a Barcelona on he recollit el David Guillen de BikeIT i el Xavi Guardia, l’amfitrió de la ruta.
Hem anat cap a Sant Feliu de Codines on després de canviar-nos ens hem trobat al Bar Vidal de la plaça del poble amb la resta.
Després de fer un entrepà, hem començat a pedalar. La idea era sortir a les 8:30, però amb els entrepans hem acabat sortint a les 9:30.
Hem començat a pujar cap al Cim d’Àligues, els primer kilòmetre per carretera, la resta ja pista. Feia un pel de fred, suposo que el canvi de temperatura anunciat esta arribant, però amb un parell de capes hem anat bé. A mig matí, quan el sol ha començat a fer la seva feina, ja no hem tingut fred en cap moment.
La pujada ha estat per pista, el Jorge ha agafat ritme i l’hem hagut d’intentar seguir, tot i que ens ha costat, si més no a alguns.
Hem arribat a una masia gran i hem girat a la dreta, per agafar un corriol uns metres després del trencant. Un corriol senzill, però molt bonic, amb unes vistes dels cingles realment espectaculars.
Hem anat baixant, contant que hi havia algun punt de posar peu, tot i que el Xavi avui per primera vegada no l’ha posat, fins arribar a la carretera.
Allà hem pedalat uns metres i hem esperat al Paco que venia més tard, i ha vingut per carretera fins al punt de trobada, Sant Miquel del Fai.
A partir d’aquí ens han avisat que hi havia una hora de pujada. No tinc clar si ha estat una hora o no, però hem pujat una molt bona estona.
La pujada per pista, però amb algunes rampes interessants.
Hem passat per la roca de Can Gironella, per la masia abandonada de Soler de Berti i hem anat fent fins arribar a una carretera, a Sant Miquel de Sespexes, on hem girat a la dreta cap on deia piscina. Pista altre vegada i corriol al final, fins arribar de nou a una pista que ens ha dut a una masia anomenada Montpart, d’allà hem seguit fins arribar a Santa Magdalena de Vilarestau, la casa on va néixer Ildefons Cerdà, que va ser el creador del barri de l’Eixample a Barcelona.
Aquí hem fet parada, i menjar algun entrepà o barreta que dúiem a sobre, parada de 15 minuts, no més. A partir d’aquí ja hem començat a tornar.
Hem posat vista a unes antenes que es veien a l’horitzó, i hem anat pedalant per la pista fins trobar un corriol estret que va tornant pels Cingles de Bertí, realment espectacular. Hem hagut de fer un parell de parades per poder gaudir de les vistes. El corriol es ciclable, tot i que hi ha algun punt on potser cal un pel de tècnica, però es pot fer tot sencer, no té cap perill, però té unes vistes realment espectaculars.
Hem anat fent via fins arribar a un mirador, una torre de vigia des d’on es veia Aiguafreda, Sant Martí de Centelles, Tagamanent al costat, Figaró-Montmany i La Garriga, amb el Montseny a davant, el Plà de la Calmà i el Turó de l’Home.
Aquí teniu una panoràmica des del mirador, espectacular es un bon terme per definir les vistes.
Hem segut tornant per corriols tota l’estona, un recorregut molt bonic. Hem passat pel Castell de Bertí o Clascar dins la Baronia de Centelles, que esta un pel derruït i hem encarat la última part del corriol, on el Xavi ens ha avisat que anéssim amb conte perquè el corriol es estret, hi ha branques a la banda dreta i a la banda esquerra hi ha el tallant dels cingles, que no ens espantéssim ni corréssim gaire, que si s’enganxa el manillar amb una branca, la caiguda es cap a l’esquerre habitualment.
La última part del corriol s’ha convertit en una trialera molt tècnica de baixada, molt maca, però on s’havia de fer peu i baixar amb la bici al costat una bona estona.
Tot s’ha de dir que el Jorge i jo que anàvem plegat, hem vist baixar el Xavi amb la Ninner rígida per llocs on si no ho veiem, no ens ho haguérem cregut. Hi ha hagut el punt que ha dit prou, si segueixo avui caic, però fins aquest punt, hem al·lucinat una estona, tot s’ha de dir.
Hem anat a parar al punt on hem trobat al Paco abans, a la carretera de Sant Miquel del Fai a Sant Feliu de Codines, hem anat pedalant fins al poble i el Xavi s’ha ofert a cuinar-nos un arròs de muntanya, on tots menys en Josep Maria que no ha pogut quedar-se, hem acceptat.
Dutxa qui ha volgut, preparar taula i acabar la ruta de la millor manera possible, amb bona companyia, bon plat davant i planificant el proper repte a fer, que segons hem consensuat ha de ser alguna cosa “èpica”.
Aquí us deixo unes fotos de la ruta.
A mi en total m’han sortit 46,49 kilòmetres que hem fet en 3 hores 18 minuts pedalant, sense contar parades. Amb parades hem arribat a les 14:20 i hem sortit a les 9:30, es a dir unes 5 hores aproximadament. La mitja ha estat de 14,1km/h, prou ràpida, la velocitat màxima en el meu cas de 51,6km/h, i entenc que ha estat a la tornada a Sant Feliu de Codines per carretera. En el meu cas, el consum energètic de 2338kcal, la freqüència cardíaca mitja de 140 ppm i la màxima de 171 ppm, la cadència mitja de 72 rpm, el desnivell positiu que marca el Garmin es de 1143 metres i el negatiu de 1132 metres.
Aquí us deixo el track per si algú el vol seguir. No està arreglat, això vol dir que potser hi ha algun punt estrany d’alguna parada.
Total climbing: 1220 m
Total descent: -1216 m