D’esquerre a dreta som: David, Basilio, Raül, Josep Maria, Xavi, Paco, Eduard i el David acotat
Aquest matí hem quedat a les 8:30 a Sant Esteve de Palautordera per anar a fer el Turó de l’Home.
Tot i ser un dijous entre setmana, hem sortit 9 ciclistes, no esta gents malament. Jo personalment he agafat vacances avui, tenia dies de sobres i he preferit gastar-ne un avui.
Al meu cotxe hi hem anat el David Ocariz, el David Guillen que l’hem recollit a BikeIT i jo. Allà ens hem trobat el Xavi i el Joaquin que han arribat puntuals, nosaltres hem arribat 10 minuts tard.
Hem quedat al Restaurant FontMartina, improvisat al matí, però una gran troballa. Hem fet un entrepà esperant a la resta i han aparegut el Basilio, el Josep Maria, el Paco i l’Eduard.
Un cop hem menjat i pagat, hem sortit.
Hem comés un error a la sortida, hem començat per la tornada del Track, però al final hem decidit seguir i hem pujat fins al cim per carretera. Una carretera poc transitada, si més no a partir del kilòmetre 5 aproximadament.
Hem anat tirant ràpid, en Josep Maria ha agafat un ritme molt alt i jo l’he anat seguint. La resta venien al darrera, fins que hem parat per reagrupar-nos i ens hem adonat que el Joaquin venia molt endarrere. Ha vingut creuat per complet, decidit a fer marxa enrere i no pedalar amb nosaltres. Tot i que hem mirat de que es quedés, no hi ha hagut manera, així que tot i que ens ha sabut molt de greu, ha marxat cap a casa.
Hem seguit pujant, ha per una carretera secundaria, amb molt poc descans de pla fins arribar al cim del Turó de l’Home, a 1702 metres.
El Xavi, el David Ocariz i el Josep Maria duien un ritme infernal i ha estat impossible anar amb ells. Suposo que dur bicis rígides de 29 per sota de 10kg ajuda, si més no es un consol per mi.
Un cop al cim, hem esperat a que arribéssim tots, ens hem fet la foto de rigor i hem començat a baixar. Pujava boira i començava a fer un pel de fred.
Hem fet 2 grups, ja que es podia baixar la primera part pel GR5, que tenia un pel de pedra i algun punt amb una bona inclinació o per carretera fins a trobar-nos a mig camí i fer la segona part tots plegats.
El Xavi, el Josep Maria, el Paco, el David Guillen i jo hem baixat pel GR, el David Ocariz, l’Eduard i el Basilio han fet la primera part per carretera.
La baixada ha estat dura, aquí us deixo un petit resum en forma de vídeo de la pista.
A mi personalment, m’ha agradat molt, dura, però no tan com per haver de posar el peu i baixar caminant, però just al límit, cosa que t’obligava a equilibri i a baixar per segons quins punts que posteriorment si ho miro en fred, no hagués baixat.
El Xavi ha fet un tall amb una pedra al neumàtic de darrera, ha vingut amb 2.1 de paper fi i amb el tipus de terreny no ha aguantat.
Hem muntat càmera i ens hem reagrupat amb el Josep Maria i el David que venien a darrera. El David també li ha fet un petit tall a la roda de darrera, però el líquid tubeless sembla que li ha aguantat i, tot i que un pel baix de pressió, ha aconseguit baixar fins al final de tot.
Allà on havíem quedat per trobar-nos, no hi eren la resta. Hi havia una font, han agafat aigua el Xavi, el Paco i el David, mentre en Josep Maria a baixat a veure si veia la resta.
Ha tornat al cap d’uns minuts amb el David, que volia baixar amb nosaltres, mentre el Basilio i l’Eduard ens esperaven a baix.
Hem baixat i allà on havíem quedat no hi havia ningú, en Josep Maria ha fet marxa enrere, creia que sabia on es podien haver ficat.
Efectivament, al cap d’uns minuts han aparegut tots tres.
La part que ens quedava era més de bosc i corriol ràpid, i ha estat molt bé. Només calia anar fixant-te en les pilones que deia GR5 en cas de dubte i avall.
El Xavi ha tornat a punxat, suposem que una pessigada. Càmera nova i avall de nou. Hem anat baixant fins arribar a la carretera de nou, on el camí de tornada ja era el mateix que havíem fet al matí d’inici per pujar al cim.
Ens hem fet un embolic al poble, no hem estat capaços de trobar el lloc on teníem el cotxe, hem anat preguntant i al final, després de donar un parell de voltes, hem arribat al restaurant del matí.
Hem demanat si ens farien dinar, i ens han dit que si, i que mentre feien el dinar, si volíem, ens podíem dutxar!
L’aigua freda, però ens ha vingut perfecte aigua i sabó, descansats i nets.
Hem dinat amanida amb croquetes, de segons paella per tots menys 2 que hem demanat secret ibèrica i de postres panellets i music amb moscatell per compartir.
No he estat capaç de contar les cerveses que ens hem pres, però crec que bastantes. Al final hem pagat 14€ per persona, un regal, la veritat.
El resum de la ruta, per part meva, positiu. Llàstima que la pujada ha estat complerta per asfalt, m’hagués agradat més un pel de pista de pujada.
Una segona conclusió, es que les rígides de 29 van bé, i la majoris han vingut amb 1×11 menys el David Ocariz que amb la Cube nova venia amb un 1×10. Tots molt contents, suposo que justos a la baixada per carretera, però per la resta, es una bona combinació de canvi.
A mi m’han sortit 49,54km que hem fet en 3h55m pedalant, no he contat el temps en parat. La mitja de 12,6km/h. La mitja ha pujat un pel a la part final de la baixada, diria més, a la part de carretera cap a Sant Esteve de Palautordera. La velocitat màxima de 50,4km/h, en el meu cas el consum energètic de 3279kcal, la mitja cardíaca de 146 ppm i la màxima de 176 ppm, la cadència un pel baixa per mi, però la pujada ja ho té això, em surt una mitja de 72rpm. El desnivell positiu de 1574 metres, s’ha de contar que ha vingut tot de cop, seguit. El negatiu de 1583 metres. Hem estat pujant 2 hores i mitja aproximadament, la resta ha estat de baixada.
Us deixo unes fotos de la ruta aquí a sota.
A sota podeu veure el track, per si algú el vol repetir. Vigilar amb l’inici i la tornada, hi ha algun embolic innecessari al poble, si més no al meu track.
Total climbing: 1623 m
Total descent: -1632 m