L’any passat no vàrem anar a Montserrat, però a excepció de l’any passat, els última any hem fet un Sitges a Montserrat a finals de temporada, cap a finals d’octubre o inicis de novembre.
Aquest matí era el dia, tot i amb bastantes baixes, hem quedat a les 5:00 del matí al Caprabo el Diego i jo, ell venia de Tiana i s’ha hagut de llevar més d’hora i amb el Mario i el David a Quatre Camins a les 5:45, han sortit a les 5 de Sant Pere de Ribes i el David un pel abans de Vilanova.
El Diego m’ha comentat només començar a pujar la Fita que ahir es va prendre un parell de cerveses artesanes i que no les havia paït gaire bé.
Hem pujat la Fita, hem baixat cap a La Fasina i hem pujat cap a Quatre Camins, per pista ample, sense intenció de fer cap corriol.
Ens hem trobat tots a Quatre Camins i hem decidit no fer el GR5 cap a Can Grau, sinó anar cap a Olivella i pujar per la carretera cap a Can Grau.
Hem arribat a Can Grau cap es les 6:20 del matí, hem seguit la pista fins a Olesa de Bonesvalls sense gaires problemes, però amb un pel de boira i un pel de fred.
Veníem parlant i hem arribat a la conclusió que la última vegada vàrem sortir a les 5:30, encara era fosc a Olesa de Bonesvalls, quan recordàvem la última vegada que ja feia estona que clarejava.
Entre la humitat i les pedres de la riera, el Mario ha patinat un parell de cops, la segona vegada s’ha donat un cop al colze i es queixava de mal de colze i de canell. Hem seguit, però segurament demà s’ho noti.
Sortint de Olesa per darrera l’església m’he adonat que duia la roda de davant molt fluixa d’aire. La veritat es que fa unes 3 setmanes que el líquid tubeless segella un parell de forats que hi ha, però un cop a sobre la bici entre sotracs i pedres, augmenta la pressió i salta el tap que es fa.
He inflat i hem seguit pedalant, però al cap d’uns metres, potser uns 500 tornava a tenir la roda igual, així que he muntat càmera a davant. La part bona de la Cannondale amb Lefty es que no has de treure la roda per muntar càmera, així que ha anat ràpid. Li he posat aire, però no tot el que devia, tot i amb això he arribat a Montserrat amb la pressió que duia sense problemes.
Hi havia molta boira a la zona entre Olesa i la N340 que va cap a l’Ordal. David que hi passa habitualment m’ha dit que es normal boira a la zona.
Hem anat pujant, a tots ens sonava la ruta, i fins i tot hem tingut molt clar quan ha arribat la pujada forta que habitualment hem de posar peu. Per descomptat, tot i que hem pujat més del que teníem previst, hem fet peu tots. Hi ha pendent però el ferm es molt irregular, costa molt aguantar l’equilibri amb tant de pendent.
Quan hem començat a baixar, ens hem netejar ulleres i no ha servit de gran cosa, la boira havia augmentat i ni amb ulleres el veia gran cosa. Jo m’he tirat per la trialera de pedra que marca el GR, el Mario i el Diego no, tot i que el David s’ha colat i m’ha seguit, son uns metres, però crec que s’ha recordat un pel de la meva mare.
Un cop avall de tot amb les ulleres al casc, si més no en el meu cas, hem anat pedalant fins creuar la N340 per sota i hem anat fent via per la pista fins arribar al cim on es veu ja Montserrat i a mà esquerre es veu el Pic de l’Ordal.
A partir d’aquí es baixada relativament ràpida fins a Gelida, no s’ha de pedalar gaire.
Hem arribat a Gelida i el David tenia gana, així que hem buscar el bar de sempre i estava tancat, tot i que eren les 9 del matí.
Hem preguntat i ens han aconsellat anar a esmorzar a Cal Ninol (o quelcom així) just davant de l’ajuntament de Gelida.
Era l’únic bar obert a aquella hora, quan hi hem entrat no hi havia gaire gent, però s’ha omplert de seguida i només hi havia una persona atenent, per tan entre esperar, demanar, esperar, esmorzar i esperar hem estat una hora i quart ben bé.
Això si, entrepà de salsitxa amb pebrot pel Mario, llom amb formatge pel David i el Diego i truita a la francesa amb formatge per mi. No hem esmorzat malament. Hem passat un pel de fred, a les 10 i poc encara hi havia humitat i sense sol, feia fred.
Hem anat baixant fins passar l’estació de tren de Gelida per sota i hem anat pedalant cap a Sant Esteve de Ses Rovires. Un cop hem vist el cartell, el Mario ha marxat cap a Martorell, havia d’estar a casa dels seus pares a Viladecans cap a les 12, ja ho sabíem.
Hem seguit cap a Sant Esteve el David, el Diego i jo.
Un cop passat el poble, el següent lloc on passar, i hem arribat de pressa ha estat Esparraguera. Hem creuat el poble i hem parat a treure’ns roba, ja feia calor. Hem seguir pedalant fins a Collbató sense gaires problemes, a excepció del Diego que no anava bé.
Hem arribat a Collbató i venia molt lent, no es trobava bé, suposem que la cervesa d’ahir li estava passant factura. Ha volgut abandonar, però al final hem seguit cap a Bruc.
A un parell de kilòmetres després de Collbató, hem trobat un restaurant/masia que havíem parat en alguna ocasió anterior a prendre una cervesa.
Hem parat, el Diego no podia més. Hem preguntat a la noia de la barra mentre demanàvem cervesa pel David i per mi, com es podia anar a Barcelona de forma ràpida, i ens ha comentat que baixant cap al Bruc hi ha una parada de la línia d’autobús de la Hispano-Igualadina.
Ens hem estat al bar amb la cervesa uns 15 a 20 minuts i el Diego ha marxat a buscar l’autobús.
El David i jo hem seguit pujant cap al pàrquing de Can Massana, on habitualment aparquen els cotxes dels escaladors que van a gaudir de les vies de Montserrat.
La pujada es dura i constant, té un parell de rampes de les que trenquen les cames. El David ja venia un pel just de forces, suposo que massa maratons a les cames i poc descans.
Ens hem abrigat al pàrquing, bàsicament “manguitos” per començar a baixar per la carretera fins a Montserrat. Marca 9 kilòmetres, però es fan molt llargs.
La carretera no li toca el sol, es freda i baixa i puja, amb cotxe o moto suposo que no es nota, però amb bici es nota i molt.
Hem passat les barreres del pàrquing del Monestir i hem fet les últimes pujades dures del la ruta. Hem arribat a la plaça del Monestir a les 13:54 del migdia, un bon ritme. En total m’han sortit 81,5km des de casa a la plaça del Monestir i 6 hores i 4 minuts pedalant, molt més ràpid que la última vegada.
Foto de rigor, roba d’abric i baixar per la carretera fins a Monistrol de Montserrat a agafar els Ferrocarrils de la Generalitat cap a Bellvitge, parada Gornal.
Hem arribat i 20 minuts més tard ha arribat el tren, perfecte. A les 14:41 ens hi hem pujat i amb una hora i 10 minuts estàvem a Bellvitge, hem esperat uns 10 minuts al rodalies de Renfe i jo he entrat a casa a les 16:30. Horari perfecte, m’ha donat temps de dutxa i migdiada bona.
En total a mi m’han sortit 91,5 kilòmetres que hem fet amb 6 hores i 22 minuts pedalant, si contem el total 9 hores i 22 minuts amb parades. La mitja de 14,4km/h, molt bona mitja. La màxima de 55 km/h, suposo que baixant a Monistrol per la carretera, es molt ràpida. En el meu cas el consum energètic de 4906kcal, la mitja cardíaca de 136ppm que es un 75%, la màxima de 175 ppm que es un 95% en el meu cas. La cadència de 73 rpm, prou bona. Ara bé la bona, el desnivell positiu del meu Garmin diu 2486 metres i el negatiu de 2324 metres.
Aquí us deixo unes fotos de la ruta.
Aquí us deixo el track per si algú li ve de gust seguir-lo.
Total climbing: 2625 m
Total descent: -2463 m