Sortida llarga a Osca 2015

Diego, Sergi, Raül i Santi al llac Ibón de Plan

Aquest any vàrem anar a Osca (Aragó) a fer 3 dies de pedalada. Sortida lliure, res de rutes establertes, ja que el Santi tenia clar on anar i ens va planificar unes rutes que vaig dibuixar amb CompeGPS.

El dijous 18 a la tarda, sortim de Barcelona cap a Bielsa, on havíem de dormir. Hi anàvem el Diego Rama i jo en un cotxe i el Xavi Guardia i el Sergi Mateu en un altre cotxe, ja que hauríem d’utilitzar-lo per poder moure la roba entre hotels.

A l’alçada de Barbastro ens vàrem trobar a l’Artur i el David que venien només a pedalar el divendres, ambdós tenien obligacions a fer el dissabte.

Vàrem deixar el cotxe del Xavi a Saravillo, on havíem de dormir el divendres nit i vàrem anar tots plegats cap a Bielsa, a l’hostal Vidaller, on havíem de dormir.

Error greu de no haver trucat per dir que aniríem a sopar, no tenien la cuina oberta i no vàrem trobar res obert on ens donessin de sopar.

Al final, l’hotel es va apiadar de nosaltres i ens va treure pa, embotit, formatge i postra. Vàrem sopar fred, però la mar de bé.

Primer dia de la ruta

Divendres matí ens llevem per sortir a pedalar a les 8, però entre una cosa i l’altre sortim bastant més tard, devien rondar les 10 del matí. Els cotxes es queden a Bielsa i nosaltres comencem a pujar per carretera cap a Pineta, per agafar la primera pujada forta per pista fins al llac Urdiceto.

Pujada dura i constant, que anava de Parzán a la carretera a 1100 metres fins a dalt del llac a 2350 metres aproximadament amb 15 kilòmetres. Vàrem tardar més de 3 hores per pujar, teníem el cul un pel adolorit ja el primer dia.

El Sergi i el Diego, varen agafar un ritme infernal, i es varen despenjar a l’inici, els hi vàrem perdre la pista i varen arribar al cim els primers. El Xavi i jo vàrem anar fent, alguna estona a peu i altra en bici, i al cap d’una estona varen aparèixer el David i l’Artur.

Hi havia neu encara a la carretera, feia un pel de fred, tot i que feia sol. Ens vàrem equivocar i vàrem agafar la trialera de baixada sense veure el llac. Hi havia un camí d’anada i tornada al llac, però com que no hi sabíem i la ruta l’havia dibuixada el Santi, vàrem decidir esquerre i no vàrem veure el llac. Els de la zona ens van dir que era com anar a la platja i no veure, el mar… la propera.

La trialera de baixada era molt dura, parts ciclables i parts menys ciclables. El Xavi va trencar el pedal XTR esquerre, vàrem recuperar el pedal, els rodaments estaven trencats i vàrem posar el pedal a pressió a l’eix, va aguantar tot i que no girava bé i amb la por de que en un moment donat, sortís el pedal i caure i fer-se mal de veritat.

Primera parada per retrobar-nos tots on començava la pista, hi havia una paridora de vaques. El David i l’Artur varen tardar un pel en arribar, no van gaudir gaire, van dir que era un 2% ciclable només, jo crec que entre un 60% i un 70% pel meu nivell si.

Aquí us deixo un vídeo que va gravar el Xavi amb unes ulleres amb càmera. Hi ha part de pujada i de baixada.

D’allà vàrem baixar per pista fins arribar a una carretera on de pujada vàrem arribar a Gistaín.

Allà vàrem buscar un lloc on dinar, era un pel tard, eren les 3 del migdia. Vàrem trobar una formatgeria que tenien restaurant i estava obert. Vaig preguntar si ens donarien de dinar i ens van dir que si. Vàrem seure a taula i sense dir res, ens varen anar traient dinar, embotit, formatge, paté, amanides, espàrrecs, llonganissa, xoriço, i carn a la brasa. De postres vàrem poder escollir, la majoria quallada i de veure cervesa a dojo, porró de vi negre, 3 ampolles de sidra i moscatell. Ens vàrem posar com a garrins!

Ens va costar engegar de nou, però sortint de Gistaín hi havia un camí de pujada que es convertia en pista i que anava pujant fins arribar el segon cim del dia.

La meva roda de darrera, en un moment d’anar de peu, va fer un soroll i es va clavar. Baixo de la bici i veig 2 radis trencats, del mateix costat i consecutius. Un problema molt greu. Vaig tocar la resta de radis fins que la bici va aconseguir rodar.

Un cop al cim, vàrem baixar per pista en contes de baixar per la segona trialera del dia. Havíem d’anar a parar a Plan i baixar a Saravillo, i vàrem anar a parar a 1 kilòmetre de l’entrada del poble de Saravillo, ens varen sortir menys kilòmetres de la conta. Vàrem acabar el dia amb 55km aproximadament.

Vaig trucar al Fer per veure si podien agafar alguna cosa a BikeIT i dur-li al Santi que venia al matí següent i li va apropar una roda de 29 sencera d’amplada 142 amb un disc de 180 i el separador de rigor per poder-ho muntar al matí següent, jo duia les eines al cotxe per si de cas calia reparar quelcom.

A mi em van sortir 55,58km que vàrem fer en 5 hores 45 minuts sobre la bici, a una mitja de 9,6km/h, una velocitat màxima de 56,4km/h, en el meu cas un consum energètic de 4297kcal, la mitja cardíaca de 142 ppm i la màxima de 173 ppm. La cadència de 63 rpm i el desnivell positiu de 2182 metres, el negatiu de 2240 metres.

Un cop a Saravillo vàrem buscar l’hostal on dormíem, casa Carmen. Vàrem inflar-nos a cervesa mentre el Xavi, el David i jo anàvem a Bielsa a recollir els cotxes. A la tornada a Saravillo vàrem seguir amb les cerveses mentre el Xavi va decidir que tornava. Li feia mal una hernia a la cama que l’havien operat fa temps, no estava en forma física per seguir segons ell i va trencar el pedal. Tot sumat va fer que fes una dutxa i tornés cap a Barcelona. El David i l’Artur varen estar una estona més amb nosaltres, però varen marxar també cap a les 9 del vespre.

Vàrem sopar la mar de bé, mongeta tendra amb patata i be a la brasa.

Aquí us deixo unes fotos del primer dia.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Segon dia de la ruta

Ens llevem i anem a esmorzar el Diego, el Sergi i jo cap a les 8:00. Mentre esmorzàvem va entrar el Santi, a les 8:15, va arribar molt bé de temps.

Vàrem acabar d’esmorzar mentre i vaig anar a agafar la bici per canviar-li la roda de darrera per la que havia dut el Santi de BikeIT. Sorpresa quan agafo la bici i no girava la roda. Durant la nit va petar un tercer radi, i vaig haver de dur la bici a l’espatlla fins el cotxe.

Vaig muntar-ho tot, aprofitant el líquid tubeless que quedava al neumàtic de la llanta trencada. Tot a punt i cap a les 10 comencem la ruta tots 4.

La pujada era del mateix poble fins el llac Ibón de Plan, 16 kilòmetres de pujada constant, passant de 1000 metres a Saravillo fins a 1950 metres al pla del llac on aparquen els cotxes.

Pujada molt dura i constant, però es va fer més o menys bé. Un cop a dalt, vàrem anar amb bici, ciclable en un 80% fins al llac, realment impressionant.

Vàrem fer la volta al llac, no tota, sinó tot el que es podia i de tonada vàrem parar i ens vàrem banyar, sense roba ja que no dúiem banyador. L’aigua estava realment molt freda, però no podíem marxar sense ficar-nos a l’aigua. Com que feia sol, ens vàrem assecar en una estona i vàrem tornar pel mateix camí fins el parking. D’allà la baixada a Saravillo per un GR que sortia del parking en sentit contrari a la carretera.

La trialera de baixada era molt llarga i amb un nivell exigent, no tan com la del primer dia, però per mi ciclable en un 90%. Algun punt a peu perquè hi havia pedra massa grossa. A l’inici més dura que al final. El Sergi i el Diego varen patir un pel més, no estan tan acostumats a baixar trialeres, nosaltres al Garraf en tenim molt d’això.

Aquí teniu un resum de la baixada, son 900 metres de desnivell negatiu amb 6 kilòmetres aproximadament, vàrem tardar 57 minuts. El vídeo esta resumit a 5 minuts aproximadament, però dona una idea del tipus de trialera.

Vàrem arribar molt cansats a Saravillo, a casa Carmen per mirar de dinar quelcom a les 3 del migdia.

No ens va poder fer dinar perquè era tard i no tenia res preparat, però ens vàrem conformar amb un parell d’ous ferrats, gallines de propietat amb llonganissa i xoriço. Cervesa per veure i gelat de postra.

D’allà varen baixar amb bici tots menys jo fins a Lafortunada, uns 18 kilòmetres, mentre jo baixava amb cotxe per tal de poder tornar després.

Amb el cotxe aparcat, vàrem anar carretera avall fins trobar el desviament per anar a Tella, 8,5km de pujada per asfalt amb molta calor i un bon desnivell, uns 550 metres. A mi em va costar molt d’arribar, vàrem anar el Sergi i jo tota l’estona fins que a 1km i mig d’arribar el Sergi es va despenjar i va començar a tirar. Em va treure uns 200 o 300 metres, impossible seguir-li, si més no per mi. El Diego i el Santi veien més endarrere tranquil·lament.

Un cop a Tella, vàrem fer la ruta de les Ermites, son 5 ermites romàniques que es poden visitar, estan obertes. Vàrem anar-hi amb les bicis, ciclable en un 50%, la resta a peu.

La baixada de Tella a Lafortunada per trialera. Una trialera molt molt molt llarga i amb molta pedra, dura per la quantitat de pedra. Per mi baixable en un 98% o 100%, només un parell de revols on amb la 29 i talla XL costa molt de girar vaig haver de fer peu i un parell més on ja no tenia forces per continuar.

Aquí us deixo el vídeo de la baixada. Baixa 579 metres de desnivell negatiu en total 4,6km de baixada que vàrem fer en 46 minuts aproximadament. Ciclable al 100%, jo amb alguns problemes per la roda de 29’ i la talla XL amb 2 girs molt curts, per la resta molta pedra, però molta pedra i olor a pastilla de fre cremada.

El Diego va acabar fins el cul de pedres, el Sergi ja estava en fase d’enfadat i tot.

Un cop a baix, ja eren les 8:15 de la tarda, vàrem posar les bicis del Santi i la meva al sostre del cotxe i el Sergi i el Diego varen decidir tornar per carretera els 4,7km fins al Meson Las Salinas, on dormiríem.

Un cop al lloc on dormir, cerveses, fruits secs i estirar.

Com a resum del dia, jo vaig trencar la cadena arribant al llac al matí i a la tarda, un cop a Lafortunada, el canvi de darrera no anava fi. El Santi va trencar un radi baixant la mateixa trialera, i el canvi de darrera només treballaven els 3 primers pinyons els més grans, el canvi tocava els pinyons si posava el quart.

A mi em surten, contant que no vaig anar amb bici de Saravillo a Lafortunada amb bici, que la resta si, i que vaig tornar amb cotxe amb el Santi de Lafortunada al Meson Las Salinas un total de 41,91 kilòmetres que vaig fer amb 5 hores 16 minuts, a una mitja de 8km/h, amb una velocitat màxima de 36,9km/h, en el meu cas el consum energètic de 4109kcal, la mitja cardíaca de 129 ppm i la màxima de 158 ppm, la cadència de 65 rpm de mitja, i el desnivell de 1916 metres positiu s i 1802 metres negatius. La resta els hi haurien de sortir uns 22 kilòmetres de més, de baixada i per carretera, per tan la mitja més alta i el desnivell negatiu també.

Un cop a l’hotel, i amb 3 gerres de cervesa, ens vàrem dutxar i vàrem sopar com a garrins també. A dormir cap a les 11 i poc.

Aquí us deixo unes fotos del segon dia.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Tercer dia de la ruta

Ens llevem a les 7:00 per esmorzar a les 7:30 i mirar de sortir d’hora, havíem quedat amb els pares del Santi a Laspuña a les 2 del migdia per dur-me a buscar el cotxe a Las Salinas i tornar cap a casa.

Al final sortim a les 9:30 aproximadament, el Santi havia puntxat i no duia tubeless, per tan càmera nova i llestos.

Carretera avall fins a Lafortunada, on la ruta ens diu que hem de creuar el riu i anar pel marge esquerre del riu, per un GR. Corriols lents i amb fang d’entrada. Acaba al cap d’un parell de kilòmetres on perdem la pista del corriol, que no del track i decidim creuar el riu a peu, hi havia fondària pel genoll i baixava aigua a dojo, i seguir per carretera fins a Laspuña on començava la ruta.

Arribem a Laspuña, creuem el poble i comencem a pujar, primer per carretera i posteriorment per pista fins a la falta de la Peña Montañesa. 8,8 kilòmetres per passar de 595 metres d’alçada a 1440 metres, pujada molt dura i amb el ferm no tan estable com haguéssim desitjat. Molta calor i el sol picava molt fort. Jo punxo, tot i dur el tubeless. Posem aire i mirem si tapa els forats, sembla que si, seguim pedalant, hi ha un parell de foradets on surt líquid grog, sembla que funciona. Ens costa 2 hores des de Laspuña fins al cim a la base de la Peña Montañesa.

Arribem al cim, on jo haig de caminar uns 250 metres, tenia el cul que no el notava i em feia mal.

Un cop a dalt comencem a baixar per un PR estret, ciclable al 100% menys algun tros on hi havia directament falta de camí perquè el tallant i l’aigua s’ho havien endut i s’havia d’anar a peu amb cura de no caure penya-segat avall.

La trialera molt bonica, el Sergi molt content i baixant a un nivell molt bé, el Diego venia a darrera sense cap problema fins que de cop la cadena de la meva bici comença a fer soroll. Ens adonem que el desviador dels plats esta torçat i al no trobar solució, decidim treure la cadena i deixar el plat gran únicament per tal de poder seguir baixant. Em quedo amb un 1×10 contant que el plat es un 38 dents.

Aquí us deixo un vídeo de la trialera. Aquesta era molt ciclable i senzilla, en total son 6,3km que vàrem fer en una hora aproximadament, contant que vaig parar a inflar la roda de darrera i a l’averia del canvi de davant. El desnivell negatiu es de 320 metres només.

Arribem a Orcins, bevem aigua a la font i tornem per carretera cap a Laspuña, no seguim la ruta que teníem marcada al track, era tard i jo no podia pedalar amb la bici en les condicions que estava, sense plat petit i amb només el pinyó gran!

Arribem a Laspuña a les 2 i quart del migdia, els pares del Santi ens esperen.

Marxo amb ells a buscar el cotxe mentre la resta fan un entrepà al bar del poble.

Estic de tornada amb mitja hora, ens canviem de roba, sense dutxar-nos i carreguem les bicis al sostre del cotxe i les bosses a darrera. El Santi es queda per pedalar a la tarda de diumenge i tornarà dilluns amb els seus pares.

Arribem a les 6 i quart a casa del Sergi a Barcelona, a tres quarts de 7 estic a Tiana i deixo el Diego i a les 7 i mitja entre al garatge de casa. Dutxa i a sopar amb la família.

A mi em surten 45,56 kilòmetres l’últim dia, que faig amb 3 hores 30 minuts pedalant, a una mitja de 13 km/h, amb una velocitat màxima de 60,9km/h i en el meu cas el consum energètic de 2740kcal. La mitja cardíaca de 124 ppm i la màxima de 157 ppm, la cadència de 69 rpm. El desnivell avui més baix de 1147 metres positiu s i 1234 metres negatius.

El resum dels 3 dies, en el meu cas han estat de 143,05km que he fet amb 14 hores i 32 minuts sobre la bici, a una mitja de 9,8km/h amb una màxima del 60,9km/h del tercer dia, un consum energètic de 1146kcal, la mitja cardíaca de 132 ppm, la màxima de 173 ppm, la mitja de cadència de 65 rpm, el desnivell positiu de 5246 metres i el negatiu de 5277 metres.

Em queda un molt bon gust de boca, bona gent, bona ruta. La propera mirem de fer una organització diferent, no té sentit tan de cotxe. Com a part bona, acabar el últim dia a l’hora de dinar i arribar a casa per sopar amb els teus i els paisatges de la zona, son realment increïbles.

Aquí us deixo unes fotos del tercer dia.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.