Parets del Vallés, 4:30 de la matinada del dissabte 9 de Maig i 413 inscrits.
Il·lusió, neguit, emoció, … moltes són les sensacions que passen pel cos a aquestes hores de la matinada i sobretot quan es viuen junt amb un dels teus fills, en Gerard.
Tenim per davant 60.5 Km i 2200+, tot un repte per nosaltres, mai hem fet una cosa així, els números espanten i tota la penya de gent més o menys “Pro” també, quin nivell !!!
4:50 Breafing per part del C. Excursionista Parets, frontals al cap i tots cap a la Sortida. L’alcalde, Sergi Mingote, dóna la sortida i ràpidament tot el grup de 30-40 “Pros” comencen a córrer carrer amunt; comencem bé, els primers 250m un carrer de forta pujada. En Gerard i jo ens ho prenem en calma, serà llarg i dur, sortim del poble i ens dirigim cap a la zona de Gallecs, que ja coneixíem doncs fa uns mesos vam córrer la Piolets 2014, els primers 5 km els coneixem bé i regulem, apretant una mica on podem i buscant el ritme que ens vagi bé; però al voltant del km.5 en Gerard comença a queixar-se de l’adductor (sobrecàrrega que ja venia del diumenge anterior), li dono un Ibuprofé i seguim, baixem una mica el ritme fins al km.10 on trobem el primer avituallament, barretes, sucs, aigua, isotònic i fruita; estem a Palau-Solità.
Iniciem ara el segon tram, de 11,2 km fins al segon avituallament, una zona que s’inicia per camins entre camps, sempre picant amunt, 300 m+ ens esperen és el moment en què comença a despuntar el dia, el cel clar, ni un núvol i el sol que comença a sortir per l’horitzó. Arribem a un trencall a l’esquerra, estem prop del km.17, de cop una drecera amb forta pendent, pel mig del bosc, bufff com puja !!! reduïm el pas i arribem a la Urbanització de Guanta (Sentmenat), un km de baixada i avituallament; estem al km.21 i portem 2h40’, parem uns minut i recuperem forces, entrepà de nocilla, isotònic, un tros de plàtan i seguim.
El tercer tram, el més llarg de tots, s’inicia amb una pujada d’uns 2 km i 200m de desnivell per un camí ample, on trobem diversos bikers que baixen, després transcórrer per un altiplà de boscos d’alzines i pi, un paisatge molt maco i agradable de córrer. Són quarts de nou del matí i el sol comença a apretar, passarem calor, ho preveiem!!!! . El dolor de l’adductor d’en Gerard segueix, pensem en abandonar en el proper control, però ara se’ns presenta una forta baixada, per una drecera molt esteta, pel mig del bosc i amb fort pendent, amb poc temps baixem els 300m que havíem guanyat, creuem la carretera i el riu Ripoll i ens enfilem fins a Sant Feliu del Racó, km.32,5 i 4h40’. Ens trobem amb coneguts de l’organització i ens donen ànims, diuen que anem molt bé, entre els 50-60 primers. Parem uns minuts, mengem fruita, fruits secs i barreta, mentre en Gerard es posa una mica de pomada d’àrnica. Seguim o pleguem?
Després d’uns minuts decidim seguir, el proper avituallament està al km.38, són 6.5km, però durs, i ja portem uns quants a sobre. Iniciem la pujada per una urbanització asfaltada, després de 2 km agafem un drecera entremig d’un bosc d’alzines, que fem caminant, ja que pica amunt. Al cap d’uns metres ens trobem dos que tornen ja que diu que fa estona que no troben marques i creuen que s’han equivocat, però no és així, jo porto el track i els asseguro que anem bé. Iniciem la baixada cap a Matadepera, km 38.5, on en Gerard decideix abandonar, el dolor és intens i el cansanci comença a ser important, crec que no ha menjat prou durant la cursa. Tot i així, ha fet quasi una marató!!! Molt bé per la seva edat, 13 anys. Junt amb ell em trobo al Lucas, un dels que apuntava a guanyar la cursa aquest any, i que l’any passat va quedar quart. El conec d’haver anat al Monte Rosa l’any passat, un màquina, que ha plegat per llagues als peus. Parlo amb gent de l’organització i em diuen que un d’ells puja cap a Montserrat, així que cap problema, allà ens tornarem a trobar.
A partir d’aquí segueixo sol, he vist que m’ha avançat bastanta gent, però també ser que ara bé la part més dura fins a la Casa Nova de l’Obac, on hi ha el proper control de pas, són 5,8 km i uns 300m de desnivell. M’ho agafo amb ganes, però pensant que encara em queden 22 km. Pujada dura, molt dura, ja ens havien avisat que potser era la part més dura, a part de la pujada final. Començo a notar els kilòmetres que porto a sobre, menjo una barreta d’Etixx i no paro d’hidratar-me, el calor es fa molt pesada i arribo finalment a la Casa Nova de l’Obac, km 44,5 tocat, bastant tocat. Em trobo el Dani, un membre de l’organització que em dóna ànims, “Vinga va, que ara et venen 13 km de baixada fins a Monistrol !!!” . Síndria, plàtan i taronja, reomplo el camelback amb Isotònic d’Etixx i avall.
Primer fins a Vacarisses, on hi ha el proper control de pas, 7,5 km de baixada amb “trampa”, primer una drecera llarga i ràpida de baixada forta entremig de pinar que s’agraeix, arribo al fons de la vall i veig que la única manera de sortir-ne será pujant, efectivament una rampa que fa mal, baixo molt el ritme i vaig fent. Ens ajuntem 4 corredors que pràcticament anirem junts ja fins a Montserrat. Arribem a l’estació de tren de Vacarisses, km.52, i ja porto 8h 11’. Repeteixo el ritual de cada avituallament, fruita, fruits secs, isotònic i aigua, molta aigua, quasi bé em dutxo.
Queden 8,5 km de cursa, he d’acabar com sigui, allà em trobo el Lucas que em dóna ànims i diu que ja ho tinc. No queda res, primer fins a Monistrol, on el terreny pica avall, però també té una rampa trampa, que pugem els 4 companys més o menys junts, però jo vaig rebentat, els deixo que vagin davant i “em portin”, no sé perquè a la baixada em poso davant, i arribem a la Plaça de Monistrol .Porto 57,5 km i 9h10’.
La rampa final, 3km i 600m+ de desnivell per aconseguir “la glòria”. Dur, molt dur, el primer kilòmetre veig que patiré, pugem crec que pel GR92, el sol apreta de valent, ens separem el Rubèn i jo tirem davant, però de cop i volta m’adono que m’he quedat sense isotònic al camelback !!! Gran error , amb les presses de marxar tots quatre junts no he repostat a Monistrol. Li comento al Rubèn i em diu que ell tampoc en porta, bufffff será molt dur. Em trobo una noia que baixava i em pregunta si tot va bé, i li dic que fa molta calor i no em queda aigua, i generosament em dóna un culet que li queda, diu que no ho necessita, que ella baixa. Podria dir que “se m’ha aparegut la Verge !!! “. La comparteixo amb el Rubèn i li dic que vagi tirant, que jo estic molt petat. Arribo a l’últim kilòmetre, graons de ciment, entremig d’una drecera que puja amb un pendent infernal, o així ho noto, arribo a les escales de La Cova, falten 500m, no puc més!!!! Em tiraria a terra i quasi bé ploraria, una escala, una altra escala, una corba i de cop veig Montserrat, falten 200 metres i la meva filla Marta i el Josemi baixen a buscar-me, quina il·lusió!!! ja hi sóc, un últim esforç, 100m i les escales finals. L’Anna i en Gerard m’esperen allà, braços oberts, fotos, quina sensació!!! FELICITAT, IL.LUSIÓ, SUPERACIÓ, UN REPTE PERSONAL, no puc expressar-ho en paraules. Les 10h29’ són ja historia !!!
Em classifico 67é de la General i 35é de la Cat. Sènior. Satisfet, molt satisfet.
