45 km. a la UtCollserola

L´any passat ja vaig tenir una molt bona experiència per collserola a la cursa de 21 km, aquest any em plantejo fer la mitja volta al parc, li comento a l´amic Enric, obren inscripcions i no dubtem, 45 km amb un desnivell de 1700m, força semblant a la de Begues, aquest any patrocinat per Helly Hansen on passo una setmana abans a buscar el dorsal per la nova botiga a Barcelona, samarreta de regal molt xula, aquesta si, técnica i de qualitat amb un tacte boníssim.

Arriba el dia, faig nit a Barcelona, aquest any la sortida és a Esplugues, la nit abans preparo tot el material obligatori i me’n adono que m´he deixat el xip groc a Vilanova, truco a l’organització i m’ho solucionen llogant-me un xip blanc, massa coses al cap.

A les 6:15 ja sóc dempeus, bocata de pernil i cafè, la sortida és a les 8:30, però vaig amb temps ja que per la zona és difícil aparcar, els de la ultra ja han sortit, 80km pel davant tenen. A les 8 ja sóc dins el calaix, no veig l´Enric que arriba tard, l’esperaré a l’arribada, miro el recorregut i l´intento memoritzar, avituallaments, rampes, baixades, veig una pujada del 31 al 34 que farà mal.

8:30 sortim direcció muntanya, passem uns primers carrers amb bones casetes, és una bona zona de Barcelona aquesta, trepitgem terra ja en uns 3 primers km de pujada per escalfar, bon ritme, amb cap que tinc una marató pel davant, no camino, es pot córrer perfectament, passo força gent, una temperatura perfecte, sense sol però amb molta xafogor, som al km 5 al terme municipal de Sant Just i les vistes són precioses d´una ciutat als peus, vaig bevent força aigua ja que m’ho demana el cos, al 7´5 veig la cimentera de Molins de Rei, la reconec de les nostres sortides Vilanova-Tibidabo en btt, aquests camins els he pedalat més d´una vegada.

Km 9 em són familiars uns esglaons en pujada d´aquells que has de posar les mans als genolls, Santa Creu d´Olorda a dalt, avituallament, menjo fruits secs, omplo aigua i no perdo massa temps, vaig bé encara, 5 km de baixada em fan estirar les cames , ja sortim de Molins direcció Papiol, gel Isostar i seguim per una sèrie de tobogans trencacames amb més pujades que baixades, passo a uns quants que fan la ultra, han sortit 1h 30 min abans i els hi queda una burrada, així com 60 km, alguns d´ells força fatigats ja, suposo que un ha de saber, i jo el primer, on es fica i a aquest ritme no crec que arribin als talls de temps.

Després de pujar caminant per una sèrie de branques d´arbre, em planto al segon avituallament, el necessitava, km 22, la Salut del Papiol amb força gent animant, ja la cosa es posa seriosa, torno a omplir l´aigua, dues camelbacks en 20 km m´indiquen que suo per tot arreu, plàtan, taronja, xocolata i segueixo, m´indica un de l´organització que ve una pujada de 200 m. criminal, ok, perfecte……quina raó tenia!!, pujo a quatre grapes agafant-me per les arrels, branques, pedres i tot el que trobo.

Fins al km 30, al terme de Valldoreix, passen ràpids els km, seguim amb un a tendència de pujades i baixades amb no uns grans desnivells, tots molt corribles, a una ritme de 5:30-6, passem urbanitzacions pujant i baixant escales, entre mig de cases i masies que et fan desconnectar una mica que ets corrent per la muntanya, la indicació del km 30 no la veig, però el gps em diu que ja sóc al 31, gel Isostar i em preparo per una última pujada de la cursa cap a Vallpineda.

4 km de pujada, comença progressiva però la cosa es complica ficant-se per algun corriol petit, decideixo caminar, les cames ja van força cansades i només penso en l’avituallament del 37, noto la camelback buida, han caigut 2´5 litres d´aigua en 35 km, com mai abans m’havia passat. Arribo a dalt de tot i inconscientment sembla que la cursa ja acaba, queden 10 però el més dur ja ha passat, baixo directe a l´últim avituallament passant el pantà de Vallvidrera , gent animant, ple de críos amb gossos, ambient “dominguero”.

Km 37, avituallament, paro una estona, gel Gu, patrocinador de la cursa però dolent de collons, torno a omplir d´aigua, descanso, hi ha gent de l´ultra aquí, xerrant entre ells, segueixo i es separen les dues curses, esquerra 80km, dreta 45km, veig uns quants que tomben a l´esquerra, penso el que els hi queda, uns 43 km més, penso que no podria en aquell moment fer-los…..planegem una estona fins el 40 on miro el mapa i a partir del 41 es tot baixada fins Esplugues però un últim regalet ens espera que no recordava, la pujada a Sant Pere Màrtir amb el seu repetidor blanc i vermell, camino, tots caminem, veig gent de la de 23 km, arribem al repetidor i ara si, ja no es pot pujar més, Barcelona als meus peus, unes vistes precioses de la ciutat, baixem per una trialera estreta, m’animo jo mateix i agafo un bon ritme però vigilant no em trenqui re ara que arribo, els de la 23km ens deixen passar, anem més lleugers, les cames pateixen ja que són uns 2 km de molta pendent amb pedra, veig Sant Juan de Deu i Esplugues, tornem a passar aquelles “casetes” amb el pavelló al fons, però falta un últim km on et fan passar per una part molt bonica d´Esplugues, sembla un poble amb carrers de pedra i masies famoses pel rodatge de Vicky, Cristina, Barcelona de Woody Allen, sento el del micro, veig l´arc en una última recta de 100m, passo per meta en 4h 58 min, 46é de la general.

Molt content però força fatigat, aigua, bocata, caldo Aneto i arriba el primer de la ultra, Gerard Morales, 80 km en 7h, brutal. Vaig directe a la dutxa que fa fred, deixo les coses al cotxe i torno a l´arc de meta per veure arribar l´Enric, xerro amb uns de Madrid que han vingut expressament a córrer, aquí arriba, el veig força fresc amb la samarreta de la Talaia, parlem una estona intercanviant experiències i torno a casa.

Alguna cursa per la comarca i mitja de Vilanova però cap de gran distància a curt termini, de cara al 2015 marató de Barcelona, alguna cosa pels Pirineus però ja ho veurem.

Enric entrant a meta