Behobia 2014

En el món de l´esport, com en tots els aspectes de la vida, hi ha llocs mítics, històrics, on sembla que el que estàs vivint en aquell moment és especial, com fer una marató a una gran ciutat, un trail d´alta muntanya als Pirineus, una cursa de btt pel desert, moments i llocs que queden marcats per sempre on amb el temps ho recordes com “jo hi vaig ser”; Behobia és un dels llocs, 50 anys d´història ho avalen.

Gisela em va “liar” ja fa mesos, em parlava d´ella, vaig accedir a anar-hi a acompanyar-la, ens posem en contacte amb el Francesc d¨VNG viatges i em convenç, “salida gastronómica deportiva” em diu ,” això sona de p…m…” li contesto., les meves dues grans passions juntes dins un preu molt raonable, hotel, autocar amb Evasion Vilanova i dorsal garantit.

Divendres al matí sortim direcció Pamplona on seria la nostra residència aquests dies, un viatge prou tranquil amb molt bon ambient, parada al mític Alfajarin amb foto de colla i seguim. Arribem a Pamplona amb una mica de pluja típica del nord i dinem pel centre, passeig, dutxa, pinxos pel Gaucho i voltants, copa final……alguns dues.

Dissabte al matí enfilem cap a Donosti a les 10 a buscar el dorsal i visitar la fira del corredor on allà ja veus la magnitud de la prova, 30000 persones inscrites però tampoc sense fer grans cues tret d´alguna incidència amb algun dorsal, una samarreta molt xula commemorativa del 50é aniversari on no tenim cap dubte en fer-nos una foto plegats amb ella. Dinem per Donosti escampats, uns pinxos i altres carn sorprenent als mateixos cambrers del que arribem a menjar els catalans, passeig per la concha i tornem a Pamplona on fem una petita reunió abans de sopar i dormir, una reunió on en Francesc ens posa una mica en atenció del que serà el dia de demà, horaris, llocs, una mica de logística en general per no tindre problemes.

Arriba el dia, 6 del matí peu a terra, esmorzem en re i a les 6:50 ja sortim cap a Behobia sense saber el que trobarem, 30000 persones poden saturar qualsevol poble o carretera, temps tapat amb pluja lleugera. Arribem jo crec que sinó dels primers, quasi, perfecte….ja hi som, d´hora, però és igual, hi som, visita al lavabo amb música remember de fons que em fa animar molt, en un no re, allà on no hi havia ningú ja no es podia ni passar, ja no plou, deixem les coses al guardarroba i esperar la sortida de cadascú, color vermell em toca fins a les 10:17 min., a les 9:45 m´acomiado i surto cap al calaix, una exel.lent organització amb temps separats per 4-5 minuts entre sortides, a les 10, 10:01, 10:03, 10:06, 10:10 i ja em toca, nerviós, més que d´altres vegades, són 20km, ja he fet d´aquestes i de més llargues….però no se, estic força nerviós.

10:17 surto, volen dessuadores velles per tot arreu la meva entre elles, un bon ritme em marco de principi, 4:25-4:30, no vull cremar-me que serà llarg, uns primers metres fins Irun on ja trobem el que serà la tònica i l´esperit de la prova, gent per tot arreu cridant que et fa volar, aigua al 2´5km i segueixo sobre el ritme previst, 300m. de pujada fins a Ventas, un “subebaja”constant i sense adonar-me som al km 5, davant meu la bandera del 1h30min., no la vull perdre i em preparo per la primera pujada forta, Gaintxurizketa, 2km de pujada progressiva on veig la bandera que s´escapa, baixo el ritme a 5, uffff….m´està costant seguir-la, és el meu objectiu i no la vull perdre de vista.

Uns km de baixada passant Oiartzun amb més gent cridant als vorals on recupero forces, un “personatge” vestit de pirata amb la furgoneta oberta i la música a tope em fa riure i desconnectar uns segons. Km 10 entrem a Errenteria on recordo el poble sencer cridant, una entrada al poble per la part alta d´una carretera recta on és al.lucinant, sents i tornes a sentir: “AUPA AUPA AUPA OSO ONDO OSO ONDO”, banderes basques i catalanes per tot arreu, és impressionat, em recorda aquelles imatges del tour de França on els ciclistes són portats per la munió, això et fa guanyar segons, segur, he fet bé en deixar la música a casa.

Km. 15, passem Pasaia on en mentalitzo que arribem al més dur del dia, km16, alto de Miracruz, li pregunto a un quant fa, “1 km” em diu, una bona pujada on torno a baixar a 5-5:10 però la gent et torna a portar, omplen la pujada de cridòria, 750m. llarguíssims i veig el restaurant del Arzak, la bandera del 1:30 la tinc davant meu però ja esta, recordo 3km de baixada, em deixo anar i volo, em poso a 3:50-4, passo la bandera i no la vull tornar a veure, veig Donosti al final, passo un avituallament a mà dreta buit, la gent no para, va llençada, entrem per Av. Navarra amb una apoteosi de gent, playa de Zurriola en un últim km etern rodejat de gent on passes arcs publicitaris que t´anuncíen que ja arribes, a 200m del final veig al Javi on entrem junts en 1h 28 min., aigua, medalla, esperem la gent i bus llençadora cap Anoeta on ens espera l´autocar cap a Pamplona. Tot sobre el previst, perfecte, arriben a l´hotel on dinem sense perdre molt el temps, dutxa ràpida i cap a Vilanova.

A sigut una experiència única, molt guapa, en l´àmbit organitzatiu de la cursa perfecte, moure 30000 persones a de ser difícil, i a nivell de viatge desde Vilanova també perfecte, felicitar a Francesc d´VNG viatges pel cap de setmana que ens a fet passar en colla, potser l´any vinent fer residència a Donosti però això ja es veurà quan arribi. També l´ambient entre tots d´Evasion, el Víctor i les seves queixes dins l´autocar, el Jordi i les seves conyes, l´humor basc del Jon, l´Anna i la Laura amb el seu mòbil, l´Isma i el Javi conquistant la nit navarra, la Gisela i els seus “no puc més” al km 2 i d´altres coses que em deixo segur tot i que……segueix el misteri de l´ampolla de cava a l´habitació de Javi i Jordi.

Càrrega de km de cara a la pròxima cita el 22 de novembre amb 45km de la utcollserola, aquest finde tirada tranquil.la i btt que la tinc una mica abandonada.