D’esquerre a dreta: el Gaizka, el David, el Ciaran, en Josep Maria, en Raül (jo), el Fer i el Diego
Ara deu fer un parell de mesos, cap al juny vàrem establir repetir el Meridià Verd que hem fet un parell de cops, per tercera vegada aquest octubre. La idea era que poguessin venir els que no varen poder venir a la Epic com a mínim.
Al final vàrem ser 7. El Gaizka, en Josep Maria, el Ciaran i jo que vàrem pujar en tren el divendres tarda i el Diego, el Fer i el David que varen pujar amb el motor home del Diego el divendres nit. Tota vàrem dormir a Ribes de Freser, només que els primer 4 vàrem dormir a l’hostal Porta de Nuria i la resta varen dormir el motor home quan van arribar que voltaven les 2 del matí.
A les 8 del matí aproximadament sortíem tot plegats de Ribes de Freser. Els que havíem dormit a l’hostal dúiem un entrepà que ens havien fet i els del motor home duien entrepans que es van fer el dia anterior.
Comencem a pujar, els primers 12,5Km son de pujada per asfalt inicialment i seguidament per un camí de ciment poc transitat, tot i que vàrem trobar algun cotxe de boletaires.
Vàrem arribar al cim, ja amb calor cap a les 9:30 del matí, el ritme que dúiem era el previst.
Un cop a dalt i abans de començar a baixar, vàrem parar a menjar-nos l’entrepà i a gaudir de les espectaculars vistes.
La baixada per carretera secundaria, res de pista inicialment.
Arribem al km 30 aproximadament i comencem a pedalar entre pujades i baixades fins a Vallfogona del Ripollès, on parem a dinar a Can Polla.
Vàrem trobar aigua, molta aigua fins el punt de haver de creuar un riu descalços perquè hi havia tanta aigua que no es podia passar a sobre la bicicleta, i l’amplada no ens permetia errors. També vàrem trobat fang, molt de fang. S’ha de contar que la nit de divendres quan vàrem arribar a Ribes de Freser plovia, bastant i duia estona plovent, cosa que no va facilitar el camí.
Després de dinar, com uns campions tots menys el Ciaran que va decidir menjar més lleuger, vàrem seguir pedalant cap a Roda de Ter. El camí estava amb molt de fang, cosa que va fer que anéssim un pel més lents del que seria normal, però el temps es va comportar i la temperatura era molt bona.
Vàrem arribar a Roda de Ter cap a les 7 de la tarda i vàrem buscar algú que tingués l’amabilitat de deixar-nos una mànega per poder netejar un pel les bicis, bàsicament treure el fang del canvi que feia que no fos senzill pedalar i canviar.
El primer dia va haver-hi 3 caigudes, res important, algun cop, però sense ferida. La part poc ciclable del dia, ho va ser molt de poc ciclable, l’aigua no va ajudar a pedalar en condicions. Pujades llargues que no tenies tracció i baixades que havies d’anar més lent per por a relliscar i caure.
El primer dia a mi em surten 87,86km que vàrem fer amb 7 hores i 18 minuts pedalant, aquí no conto l’estona que vàrem parar, només la que vàrem estar en moviment. La mitja de 12km/h, amb una velocitat màxima de 57,7km/h. En el meu cas el consum energètic de 5689kcal, la freqüència cardíaca mitja de 136 ppm i la màxima de 171 ppm, la cadència de 71 rpm. El desnivell positiu de 2430 metres i el negatiu de 2877 metres.
La veritat es que teníem al cap uns 1800 metres de desnivell positiu i en varen sortir uns 600 més, es van notar bastant.
Aquí teniu unes fotos del primer dia
Aquí un video de la única trialera que hi ha, la última part és “poc ciclable”.
El diumenge 12 d’octubre volíem sortir a les 7:30 del matí, quedem amb la gent de l’hostal Sant Jordi d’esmorzar a les 7:00 per estar a punt a dos quarts.
A les 7:15 hi havia unes magdalenes sobre la taula i uns cafès. Vàrem dir que volíem entrepans, suposo que alguna cosa no va quedar clara.
Resumint, vàrem esmorzar uns entrepans bastant dolents, tot i que el sopar va ser molt bo, i vàrem sortir de Roda de Ter cap a les 8:30, una hora més tard del que teníem previst.
Era tard, ja que el trac deia 90 kilòmetres el segon dia, una ruta llarga per sortir tan tard, contant que a les 7:30 de la tarda ja era de nit, i no volíem pedalar amb llum.
Quan vàrem sortir ja no plovia, va estar plovent tota la nit, i això volia dir fang i segurament un pel de fred, si més no d’inici.
El primer kilòmetre es per corriol, però la resta fins el km 8 aproximadament son per carretera secundaria, ho vàrem agrair molt.
Anàvem tots un pel cansats del primer dia, el cul cansat d’hores de seient, però el Gaizka anava molt cansat, massa.
Vàrem anar fent i ens vàrem trobar molt de fang, tan que jo vaig haver de buscar una casa amb una mànega i demanar-los de rentar la bici, no podia pedalar, la cadena saltava al fer un pel de pressió. En Josep Maria i jo vàrem netejar les bicis, la resta varen seguir pedalant.
Vàrem trobar la zona que esperàvem el dia anterior, ens vàrem confondre. Una zona de pedra que tot i estar mullada no relliscava, molt divertida de pujar i baixar, poc perillosa, però molt lenta. Anàvem molt lents pedalant, en pla i amb fang anàvem a mitges de 8km/h, passava el temps però no els kilòmetres.
En una pujada amb pedra, el David li dona un cop a la bici amb una pedra i trenca la patilla de canvi i doble el canvi de darrera. No duia patilla de recanvi de la Ghost, malament per poder seguir. Li trèiem el canvi, li deixem la bici en “single speed”, li posem aire a l’amortidor de darrera fins a 250 Psi per tal de que no treballi l’amortidor i forci la cadena i seguim amb intenció de trobar una carretera i permetre que vagi al poble més proper a buscar un tren de tornada, per ell la ruta ja havia acabat.
Trobem un ciclista sol, li preguntem i ens diu que la millor opció es anar fins a Vic, allà agafar el tren cap a BCN i llestos. S’ofereix a acompanyar-lo i el David marxa cap a Vic amb el guia improvisat. Ens manté informats de que tot va bé i que va de camí a BCN per anar a buscar el cotxe.
La resta seguim, molt lents i amb problemes a la transmissió. Arribem al Brull, un poble que habitualment parem sempre. Eren quarts d’una, demanem per menjar quelcom i ens diuen que es el cap de setmana del bolet i no ens poden donar cap entrepà i que ho tenen tot reservat.
Mentre decidim que fer, trobem una mànega i rentem les bicis de nou. Fora fang i cera fins acabar-la, el Fer li va posar oli de Girasol, el que tenien al restaurant.
Demanem fruita i ens donen 5 pomes i 5 kiwis, 3 bosses de patates xips i un plat amb fruits secs (avellanes, nous, panses i ametlles). Seiem a terra, mengem i descansem un pel.
A les 13:30 sortim cap a Collformic, uns 6 kilòmetres de carretera, per arribar a l’inici de la pista del Montseny. Eren les 13:30 que sortíem i dúiem 21km a les cames dels 90 que havíem de fer en total. La pujada per carretera va ser més àgil del que teníem al cap d’entrada, tot i que el Gaizka ja no podia més, em va dir que es penedia de no haver marxat amb el David cap a Vic.
Un cop a Collformic anem pujant per pista, son 7 kilòmetres aproximadament de pujades i baixades, no molt dures, però amb les condicions que dúiem, importants. Aquí ja no es veia el terra mullar ni amb fang. El Gaizka li costava molt poder seguir el ritme de la resta, així que anàvem esperant-lo i pedalant amb ell de tan en tan.
Ens abriguem un cop arribem al Pla de la Calma i comencem a baixar cap a Cànoves, una baixada molt llarga que ens costa molta estona. Ronda els 13 kilòmetres de baixada, aquest cop la pista estava en millor estat del que recordàvem. Cap problema, cap caiguda, però una lleugera sensació de perill de tan en tan.
Un cop arribem a Cànoves, fem una parada a fer un mos i per l’hora que era, rodaven les 15:30 aproximadament, decidim avortar la idea inicial d’arribar al Masnou i buscar una alternativa més senzilla.
Com que el Ciaran es del Masnou i coneix la zona, decidim anar cap a Llinars i cap a Dosrius per tal de superar la última pujada que havien de ser uns 3 kilòmetres i baixar a Mataró, d’allà tren i cap a casa.
Creuant Cardedeu cap a Dosrius, el Gaizka diu que agafa el tren i allà ens dividim. Els que anem cap a Sitges agafem el tren a Cardadeu, es a dir el Gaizka, el Fer, en Josep Maria i jo. El Diego i el Ciaran segueixen per la pista que comentava el Ciaran, ja que el Diego havia d’anar a Tiana i el Ciaran al Masnou.
Aquí s’acaba el segon dia del Meridià Verd, que no hem pogut fer sencer aquesta vegada, però ja diuen que “una retirada a temps, es una victòria”. Segurament el Gaizka hagués arribat a Mataró, però més que mort i de nit segur, amb llums que no tots en dúiem.
El segon dia a mi em surten 66,97km que vàrem fer en 5 hores i 2 minuts pedalant, la resta d’hores o caminant o parats, que vàrem estar molta estona. La mitja del segon dia de 13,3km/h, més ràpida que la del primer dia per la pujada a Collformic per carretera i sobre tot per la baixada del Pla de la Calma a Cànoves, sinó hagués rondat els 8km/h segurament. La velocitat màxima de 51,1km/h baixant el Pla de la Calma, jo creia que haguéssim arribat a més, però les sensacions a vegades falles. En el meu cas el consum energètic de 3483kcal, la mitja cardíaca de 123ppm molt més baixa per que primer dia i la màxima de 159 ppm, igualment baixa. La cadència de 68 rpm, molt baixa també. Amb tot i amb això, contàvem el segon dia amb 1400 metres de desnivell positiu amb els 90km i amb els 65km en varen sortir 1564 metres de positiu, per tan alguna cosa vàrem calcular malament. El desnivell negatiu de 1818 metres.
Aquí us deixo unes fotos del segon dia.
Us podeu descarregar els tracks aquí a sota també.
11 d’octubre – 1r dia
Total climbing: 2571 m
Total descent: -3020 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.
12 d’octubre – 2n dia
Total climbing: 1677 m
Total descent: -1932 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.
Suposo que aquesta ja no la farem més, 3 vegades ja esta bé. L’any vinent haurem de buscar quelcom per fer en un parell de dies de forma independent també, ja veurem el que.