Com que plovia i no va a aparèixer ningú, confirmat després de trucar a en Raül, vaig decidir sortir sol.
Devien ser les 8:15 aproximadament, vaig sortir amb la KTM Lycan i vaig anar per asfalt fins les antenes del pic Martell, camí de Castelldefels tornant de la Plana Novella. A dalt de tot a mà esquerre i abans de començar a baixar, hi ha una mena d’antena que té forma circular, dons allà.
Hi vaig trobar un ramat d’ovelles i cabres molt nombrós que em van escanejar atentament, sense pastor sembla que ja sabien be on anaven, baixo per les pistes i remunto la pista pedregosa que arriba a la carena, l’últim tros en moll no era ciclable, en sec es fa però es molt complicat, l’hem fet un parell de vegades.
Un cop a la carena del GR-4, em tiro pel corriol que baixa al fons del Purgatori, vaig baixar a peu 3 trossets que en moll son perillosos i en sec complicats, la resta es un corriol de Z’s molt divertit i panoràmic (mar al fons), també es un corriol exigent tècnicament.
Remunto per la pista, les rodes feien una pilota enganxosa de fang i costava pedalar, arribo a la creu, segueixo amunt fins al pi gran, no em tiro cap avall, giro a la dreta com si volgués anar a la pista de Begues però em desvio a 50 mts a l’esquerra per una altre pista que mor en una trialera descomunal (que evito), i em desvio fer el corriol a ma dreta (surt des de sota d’una pilona elèctrica), tram tècnic de pujada i tram de baixada llarg i pedregós, tipus tornillo.
Arribo a la pista de Begues i tiro pel corriol paral·lel que va per l’esquerra de la pista de Begues, cap a casa.
Aquesta l’hem de repetir però amb més gent, serà divertida.