Aquest matí hem quedat a les 7 al Caprabo per anar a fer el Pantà de Foix.
En Josep Maria m’ha trucat que s’havia adormit, ha arribar 10 minuts tard, no res.
Hem aparegut a la plaça de l’ajuntament de Sant Pere de Ribes a les 7:30, on havíem quedat amb el Fer que ha aparegut uns minuts més tard.
Amb cara de cansat, ens ha dit que ahir va tenir un dia un pel complex amb horaris, trens i dormir.
Hem sortit cap a Vilanova per darrera del castell, des de la Mahle ens hem entrat cap al parc natural, camí habitual, però hem fet una variació, en contes de seguir per la pista normal que ens dur a la casa Alta, hem agafat el corriol que esta tancat amb una cadena de la Xallenger 2008 (una cursa que vàrem fer que hi ha publicada a la web també), un pel més dur de pujada, però ha anat bé.
D’allà el camí de rigor, pujada als Balcons i baixada cap al Pantà de Foix per la baixada empedrada habitual.
Hem arribat al Pantà i li hem fet la volta, en Josep Maria no l’havia fet mai, si per carretera, però no per muntanya, i li ha agradat molt la volta, vas molt a prop de l’aigua.
Un cop hem acabat la volta, parada per foto i el Fer ens ha dit que anava molt just de forces, el cor bé, però les cames no acompanyaven, a més li calia aigua. Hem anat tirant fins arribar a Torrelletes, on hem parat uns minuts a la plaça per agafar aigua i descansar un pel. Uns fruits secs pel Fer, un parell de barretes i llestos.
Ha començat a ploure, no semblava res important, però suficient per mullar la pista i convertir-la en un pel relliscosa.
Després de Torrelletes hi ha la cadena a mà dreta i la baixada de trialera “heavy” on em vaig caure fa un parell d’anys que em vaig fer mal. Estava un pel molla, però el Fer ha dit, provem. En Josep Maria li hem aconsellat seguir recte per la pista i trobar-nos a la part de sota, un pel massa per ell amb el poc temps que fa que roda amb BTT.
He baixat jo primer, si estava molla i si, relliscava. La part final, on hi ha una llosa grossa de pedra m’ha fet un pel de por i he baixat sense frens buscant parar la bici al camí de baix. El Fer ho ha intentat, però ha frenat i ha relliscat. Patacada, res important, cap rascada, però ha doblegat la maneta de fre dreta.
La tornada per pista bé, cap a Casa Alta. El Fer molt just, l’hem anat esperant i baixant el ritme.
La baixada pels fons de les Oliveres, com sempre, però moll i amb perill. El Fer anava molt inflat de roda, li ha tret aire, però tot i amb això, la bici anava com volia, i no pas com volia el Fer. En Josep Maria amb cura ha anat bé, jo no he tingut tants problemes com el Fer, he anat baixant bastant bé.
Un cop a baix de tot, pujada a la dreta cap a la Masia que hi ha a dalt de tot, i tornada per la pista encimentada, no ens hem fiat gaire de fer la baixada per la trialera, massa molla i segurament massa perillosa.
Un cop a Vilanova hem anat tirant pel mateix camí de tornada, cap a la Mahle, cap a Ribes i ens hem desviat per l’antic Casino de Barcelona. El Fer ha tornat cap a Sant Pere de Ribes, anava fos de forces, falta de son, de descansar i de menjar bé suposo.
En Josep Maria i jo hem tornat per Puigmoltó, i cap a l’autòdrom, Rocamar i cap a casa.
En total m’han sortit 55,54km que hem fet amb 3 hores 25 minuts, un quart d’hora més aproximadament del temps que li dediquem habitualment, però el Fer pobre anava molt fos. La mitja de 16,2km/h, surt una mitja prou bona per nosaltres. La màxima de 45,9km/h, i en el meu cas el consum energètic de 2649kcal. La mitja cardíaca de 140 ppm i la màxima de 177 ppm, bones ambdues. La cadència de 79 rpm, perfecte, el desnivell positiu de 979 metres i el negatiu de 993 metres.