Aquest matí a les 7 estàvem a Caprabo el Santi, el Damià i jo.
Hem anat a fer la ruta del Pantà de Foix. Anada fins a Sant Pere de Ribes, cap a Vilanova pel Castell, on ens hem adonat que hi ha un garrofer molt gros que estava caigut, hem deduït que algun llamp, eren les 3 branques trencades, una d’elles com mig socarrimada.
Hem anat a parar a la Mahle i d’allà cap a Balcons.
La veritat es que el ritme era superior al meu, el Damià com sempre, esta fora de la mitja, es un animal, sobre tot quan fa esprintades que ens deixa a tots molt en darrera, el Santi m’ha dit que era jo que anava lent, suposo que ha de ser la calor, sinó no m’acaba de quadrar.
Després de la baixada de pedres, que hi ha la pujada que no puc fer mai abans de baixar al Pantà de Foix, hem aconseguit pujar, jo del tot i el Damià quasi del tot, la famosa pujada dels nassos. Crec que la roda de 29” m’ajuda allà on abans havia de fer servir tècnica i bicicleta. Per descomptat el Santi l’ha pujada, sense gaires esforços.
Baixada al Pantà de Foix on hem arribar cap a les 8:30 del matí, pujada per darrera i hem rodejat el pantà. A la part final, després de la cadena, foto de rigor i seguim.
Tornada per Torrelletes on hem parat a veure un pel d’aigua fresca de la font. Diguem que molt fresca no estava, però ha estat prou bé. Hem seguit la pista i el Santi i jo ens hem despenyat per la trialera de rigor, la que vaig caure fa un parell d’anys. La he fet de nou, suposo que es confiança, no ho sé. La veritat es que baixant, hi ha un parell de punts que penso, això es massa per mi, però sóc capaç de baixar-la, per tan, no es tan per mi.
Hem seguit pedalant fins a La Casa Alta, hem baixat pel Fons de les Oliveres i hem anat a la dreta cap a Vilanova. Al arribar a la masia que hi ha a dalt, on comença l’encimentat, ens hem despenyat per la trialera. El Damià ha patit, hi ha hagut un punt on ha cregut que cauria, ha tocat fons de l’amortidor de davant, però no ha caigut pas, ha baixat la mar de bé.
La resta es habitual, fins a Vilanova per la Mahle, antic Casino de Barcelona, Sant Camil, Puigmoltó, autòdrom i hem creuat la carretera fins a Can Girona, allà hem anat cap a l’Atlàntida, i a l’alçada de la Riera el Santi ha seguit recte, anava a banyar-se a la platja, el Damià i jo cap a casa.
Manega d’aigua i sabó, bici neta i preparada per marxar a Villanueva de Jiloca en el meu cas. El Santi marxa a fer DH a Vallnord a Andorra i el Damià ja ha acabat les vacances.
Espero que la resta segueixin quedant per sortir, en el meu cas, fins 14 no crec que torni a sortir pel Garraf.
En total m’han sortit 55,29 kilòmetres, que hem fet en 3 hores 30 minuts, a una mitja de 15,8km/h, una màxima de 45,2km/h i en el meu cas un consum energètic de 2571kcal. La mitja cardíaca de 141 ppm i la màxima de 205 ppm, suposo que no ha fet bon contacte en algun punt, sinó amb aquesta màxima estaria en “caixa de pi”. La cadència de 78 rpm, el desnivell positiu de 945 i el negatiu de 967. Aquesta setmana ha estat curiosa, com la passada, al sortir entre setmana a fer nocturna i el cap de setmana, em surt que estic per sobre dels 100km per setmana, deu ni do.
Bones vacances a tothom, gaudiu.
Salut i pedals 😉