Ahir vàrem fer la segona sortida nocturna de la temporada, havíem de ser més però al final el Xavi per problemes de panxa i el Fer perquè es va oblidar, vàrem ser 3, el David Villagrasa, l’Anna i jo.
A les 22:15 estàvem al Caprabo, vàrem anar cap a Can Lloses, on vaig trucar al Fer i em va confirmar que no venia i vàrem seguir per carretera la ruta.
L’Anna no sortia des de feia un parell de mesos llarga i el David en camí, així que vàrem baixar el ritme per no tenir problemes.
L’anada prou bé, tots amb Lupichins, l’Anna amb una 1600 lúmens i el David i jo amb una 900 lúmens, més que suficient.
El David no havia fer mai cap sortida nocturna, li va agradar, per temperatura millor que de dia i per la sensació de pedalar de nit, tot es molt diferent.
Vàrem anar ciclant sense gaires problemes fins a Les Gunyoles. El David es queixava de mal de cul, habitualment dur una funda de gel al seient i ahir no la duia, crec que això li va passar factura, l’Anna va haver de fer una parada i caminar uns metres abans de les Gunyoles per mal d’esquena, suposo que per falta de sortir habitualment.
Vàrem veure un porc senglar que ens va creuar per davant d’esquerra a dreta, pujant muntanya amunt ràpidament, no era el que diríem petit, sort que tenia més por que nosaltres, sinó haguéssim tingut un problema.
Aranyes per descomptat, més d’una i de dues, i no tinc clar perquè, a part de treballar de nit, totes les que vàrem trobar anaven de banda a banda del camí ample que hi ha d’anada. Amb un branquilló les vàrem deixar a una banda i llestos, prou feina tenen en parar el parany de nit com perquè una colla de ciclistes que no tenen son els hi facin malbé la feina.
Ens va sobtar també trobar conills, en vàrem poder contar més de 6, en diversos trams. Els pobres anaven enlluernats i no tenien clar cap a on córrer, al final tots feien el mateix, després de anar de banda a banda, quedar parats pensant, a veure que passa, i no va passar res, el llum va desaparèixer i suposo que ells varen seguir la vida normal.
Un cop a Les Gunyoles, ja toca més aviat baixar que no pas pujar, volien fer una parada i els vaig plantejar parar al primer poble que hi ha baixant. Resulta que devien estar de festa major, vàrem parar a la mateixa plaça de la setmana passada i el David es va rentar la cara que tenia plena de pols a la mateixa font de la setmana passada també.
Al cap d’uns minuts vàrem seguir avall, abans però l’Anna va caure. No tenim clar encara que va fer, a la plaça, pujant a la bici, i davant d’un avi que estava observant-nos com a molt estranyat, va fer una cosa estranya i va anar a parar a terra. No es va fer res, vàrem seguir.
Tot bé fins al primer corriol que hi ha a mà esquerre un cop es puja per pista, es un corriol que agafem com a alternativa a baixar per una pista ample sense cap al·licient.
El David va relliscar de davant i va anar a parar a terra. Res greu, es va doblegar el canell i al principi em vaig preocupar, però al final resulta que li feia més mal el cul del seient que la caiguda.
La tornada va ser còmoda, sense córrer gaire.
El David duia la Lupichin amb el led vermell des de mig camí d’anada, però aguantava perfectament. La Lupichin de l’Anna es va posar en vermell arribant a Sant Pere de Ribes, però no li va aguantar fins a Sitges, uns 200 metres abans de trobar l’asfalt ja a Sitges, va començar a fer pampallugues i al cap d’uns minuts es va apagar. Cap problema, va anar darrera meu els que faltava de ruta i llestos.
Veig que la Lupichin de 1600 lúmens consumeix més que la meva que es més antiga i fa menys llum, es clar.
Vàrem arribar a Sitges a la una i poc del matí, el David va marxar cap a casa i jo vaig acompanyar a l’Anna.
En total a mi em van sortir 45.20 kilòmetres que vàrem fer en 3 hores 6 minuts, a un ritme de 14,5km/h. Un pel lents, però prou còmodes i amb bona companyia. La màxima de 44,1km/h, en el meu cas el consum energètic de 1998 kcal, la mitja cardíaca baixa de 135 ppm i la màxima de 169 ppm. La cadència de 72 rpm, i el desnivell com sempre, de 830 metres positius i 823 negatius.
Diumenge vinent més, anem al Pantà de Foix abans de fer una parada per vacances.