D’esquerre a dreta som el Mario, el Fer, el Vitic, el David (el jefe), en Josep Maria i jo (Raül)
Ahir dimecres 16 vàrem quedar a les 21:30 a Can Lloses a Sant Pere de Ribes per fer la primera nocturna de la temporada.
A les 21:15 estàvem en Josep Maria i jo al Caprabo i vàrem ciclar plegats.
Vàrem arribar puntuals i hi havia el Mario i el David de Vilanova esperant. Al David no el veia des de la Epic i el Mario d’abans.
Vàrem muntar la “lupichin” meva a la Rize d’en Josep Maria i al cap de pocs minuts apareixien el Fer i el Vitic que venien de BikeIT.
Ja hi érem tots, carretera avall per començar la ruta.
El Vitic, el Fer i en Josep Maria marcaven un ritme inhumà, si més no per mi, la resta els anaven seguint. Jo vaig patir tota la ruta, el cor anava per sobre del normal, la mitja va sortir alta. Suposo que la classe d’Spinning del migdia va passar factura, sinó es que estan fets uns animals i jo he perdut ritme, que també es possible.
Tot perfecte a l’alçada de Can Suriol, allà comença la ruta de Les Gunyoles.
Al cap d’una estona parem el David de Vilanova, el Vitic, en Josep Maria i jo, no veiem el Mario ni el Fer. El Vitic fa la volta i nosaltres al cap d’uns minuts i trobem que el Fer estava arreglant alguna cosa de la cadena de la Rize del Mario.
Un segons més tard teníem l’equip tècnic de BikeIT al complert treballant amb la bici del Mario i la resta mirant 😉
No tenim clar que va fer el Mario, però tenia la cadena doblegada, així que tronxacadenes i un esglaó de 10 velocitats i llestos. La cadena li va quedar un pel més curta, però segons el Fer perfecte, no cal tocar res.
Vàrem seguir fins arribar a Les Gunyoles, jo ja anava l’últim feia estona, mort per complert i xop de suor. Hi havia molt humitat, anàvem tots amb les ulleres que no veiem res.
Un cop passem Les Gunyoles, hi ha una vista espectacular de Vilafranca del Penedès de nit. Comencem a baixar ja de tornada.
Fem una parada al primer poble que es troba després de la baixada, ara no recordo el nom. Hi ha una font a la plaça i el Fer no duia aigua, diguem que va sortir sense aigua. Líquida era, però clor també en tenia per donar i vendre. Foto de rigor i seguim.
La tornada va ser ràpida, cap problema si deixem de banda una relliscada que vaig patir jo just a l’inici del corriol que hi ha a mà esquerra, l’únic corriol qui hi ha tornant. Res greu, anava primer, va relliscar la roda de davant mentre frenava encara no sé com, i em vaig rascar l’esquena, l’espatlla, el genoll i la galta dreta del cul, a la part de dalt de la cama. No vaig tenir sensació d’haver-me fet res. Un cop a casa i dutxat vaig adonar-me que no tenia cap rascada, només una petita rascada sota el culote a la cama, però res greu.
Vàrem arribar a la urbanització que agafes la carretera de Olivella a Sant Pere de Ribes i d’allà cap a Can Lloses. El ritme seguia seguint ràpid, tant que em vaig quedar l’últim per la carretera també, em van treure com a 500 metres en un parell de kilòmetres llargs.
Acomiadada general a Can Lloses, el David cap a Vilanova i el Mario, el Fer i el Vitic a Ribes. En Josep Maria i jo de tornada cap a Sitges.
A les 00:30 estava entrant per la porta de casa, cap problema. Una ruta molt bona, una sortida molt divertida i amb molt bona companyia, la repetirem segur.
Per cert, 6 bicis de les que 3 erem Lefty i els 3 amb equipació nova 😉