Ermita de La Trinitat (Raül)
Avui he fet una sortideta curta, de trialeres per provar la bici després de la posada a punt post-Epic Trail Extrem.
Aquesta setmana, el dilluns a la tarda/nit vaig desmuntar el pedalier per mirar de treure el desviador de davant de la Cannondale Trigger de 29’. Resulta que tenia un lleuger moviment perquè estava fluix, els 2 cargols que el subjectaven al quadre estaven fluixos, un d’ells tan fluix que el vaig treure amb les mans.
Vaig posar-los de nou, dinamomètrica en mà, i vaig aprofitar per revisar altres cargols. Resulta que dels 8 que porta el basculant, 2 estaven per sota de la pressió que marca el fabricant, els vaig apretar, la Lefty estava fluixa, la potencia també, el manillar també… Vaig fer una revisada ràpida de tots els cargols per assegurar-me que estava tot ben collat.
Aprofitant vaig canviar el cable i funda del desviador de darrera. El cable es va trencar fa un mes aproximadament, no del tot, però quasi del tot. Tenia un cable a casa, un decatlhon de fa com a 4 anys un pel brut, el vaig muntar i ha durat 200 kilòmetres, no més. El Fer de BikeIT em va aconsellar muntar un bon cable i una bona funda, així que he muntat un cable Shimano folrat amb tefló i una funda bona amb l’interior de tefló també. Es munta en sec, sense greix ni oli ni res de res.
Aquest mig dia he sortit a veure que tal. He acabat d’ajustar el desviador de darrera sobre la marxa a mida que anava ciclant encarant la Fita i he pujat el collet de la Fita, allà m’he desviat fins a la Trinitat.
He baixat les escales de la Trinitat cap a Vallcarca a sobre de la bici, cosa que no havia estat capaç de fer mai, aquesta bici es increïble, baixa de tot.
Dins de la posada a punt de la bici de dilluns, vaig posar-li aire a la tija telescòpica, no tenia aire i ha d’anar a 25PSI. Ara es oli en un llum.
La pega que tinc amb la bici es que es massa llarga, entre que es de 29’ i que es una talla XL, costa molt de girar en revolts curts i a tot això s’ha d’afegir que jo no en sé gaire. Suposo que haig de practicar això de clavar de davant, fer un moviment de cos aixecant la roda de darrera i gira com si fos un compàs pivotant amb la roda de davant, però temps al temps.
Un cop a Vallcarca he pensat que com que tenia temps, pujaria a Campdasens. La pujada es la de rigor, però amb la Trigger la pujo molt a gust. No tinc clar si sóc jo, la bici o que, però tinc sensació de pujar més ràpid que abans.
Un cop a Campdasens, baixada per pista i cap a La Fita. He baixat per la trialera que hi ha a mà esquerre, la que et deixa a la hípica El Oso Pony. En moments així es quan crec que els de Cannondale l’han encertat amb la geometria d’aquesta bicicleta. Baixes la tija telescòpica, poses l’amortidor de darrera amb posició de 130mm, cul a darrera i t’agafes fort al manillar, la resta es qüestió d’anar fent. Ho baixa tot, es realment increïble, o la bici esta molt ben feta, o he après de cop o he trobat la “meva bici”, però realment va molt bé.
Pujant la Fita a l’inici de la ruta, he volgut pujar per la trialera de rigor. He hagut de posar peu un parell de cops, però he estat capaç de pujar bastant de tros a sobre la bici, es una passada.
En resum, m’han sortit 27,06km que he fet en 1h44m, a una mitja de 15,6km/h, amb una velocitat màxima de 51,5km/h amb un consum energètic en el meu cas de 1658kcal, la mitja cardíaca de 144 ppm i una màxima de 176 ppm, la cadència de 78 rpm. Desnivell positiu de 694 metres i negatiu de 691 metres.
Crec que l’he encertat amb aquesta bici, m’hi faig com una sabata del teu número, m’encaixa a la perfecció. Pujo molt bé amb ella, diria que molt millor que amb altres bicicletes que he tingut o he provat i per descomptat baixo com no he baixat mai, no només de velocitat, que si, sinó de complexitat, sóc capaç de baixar per llocs que abans havia de baixar a peu, i amb confiança.
Aquest cap de setmana, jo faré descans, no sortiré, la setmana vinent més.