Aquest matí a les 7 estàvem al Caprabo en Josep Maria, el Damià i jo.
La idea era fer Gunyoles i caure cap a Vilafranca per tal de tornar per Sant Miquel d’Olerdola.
L’anada l’hem fet per l’inici de la Garraf Extrem, m’agrada molt. Des de Can Suriol ja es camí a Les Gunyoles clàssica.
La pega es que el Damià esta molt fort i de tan en tan fa unes esprintades que no el pots seguir, ho intentes i acabes rebentat, no sé si es una tècnica, però li funciona.
Hem arribat a Les Gunyoles i just on es va a l’esquerre per tornar com fem sempre o a la dreta per caure cap a pla de Vilafranca, he preguntat: que fem?
En Josep Maria ha dit, el que sigui més ràpid per tornar, així que Gunyoles de tota la vida. Per ell ruta nova i avui ha gaudit, es una ruta molt pistera, sense cap complicació i amb algun corriol, però senzill i ràpid.
El resultat es que estàvem a casa de tornada a les 10 del matí, un pel d’hora.
El Damià volia sortir una horeta més i ha comentat que seguiria una estona, en Josep Maria i jo hem anat cap a casa.
En resum m’han sortit 48,63 kilòmetres que hem fet en 2 hores 52 minuts a una mitja de 16,9km/h. Haguéssim pujat un pel la mitja si haguéssim fet la ruta clàssica sencera, però un pel de corriols no amarguen a ningú. La velocitat màxima de 47,1km/h, en el meu cas el consum energètic de 2345kcal, la mitja cardíaca de 141 ppm i la màxima de 171 ppm, no molt alta, però anava cansat intentant seguir el Damià. La cadència clavada a 80 rpm, perfecte. El desnivell positiu de 1002 metres i el negatiu de 1015 metres.
Avui contents tots, en Josep Maria ha gaudit de la sortida, li fa menys mal les mans, falten hores de bici. El Damià ha arribat a casa a l’hora i jo he pogut esmorzar amb la família.