Epic Trail Extrem 2014

Primer dia

Aquest any la fita que ens havíem proposat era fer la Epic Trail Extrem.

Jo vaig fer la ruta al 2012 amb 4 dies i em va agradar molt, així que vaig mirar de proposar-la en 3 dies, ja que 4 són massa per demanar de festa.

Vàrem confirmar el Xavi Guardia, el Xavi, el Diego, el Gaizka, el David de Vilanova i jo. Al final el Santi va venir de pirata, dormint en tenda de campanya, un pel alternatiu, però esta en mode “estalvi” des de fa més d’un any.

Vàrem sortir el divendres tarda dia 13 de Sitges, el Xavi va dur la furgoneta i vàrem poder posar a dins les totes les bicis i les bosses. Van sortir cap a Pont de Surt que devien ser les 6 de la tarda aproximadament, amb el David i el Gaizka.

El Diego, el Santi i jo vàrem esperar el Xavi Guardia fent unes cerveses. El Xavi va arribar a quarts de 8, venia de treballar, un dia complex.

Teníem reserva per dormir a l’hotel Pedrís. Vaig voler repetir, un hotel senzillet amb una gent molt amable.

Tot i que teníem mitja pensió, a l’hotel només fan esmorzat, per tan teníem el sopar pagar a l’Edelweis. Pasta, cervesa, líquid, civet, postra… com a campions ens vàrem posar.

Ens vàrem ficat al llit tard, eres més de les 12 i teníem intenció d’esmorzar a les 6:30 i sortir a les 7.

L’esmorzar espectacular, tal com el recordava. Pa torrat, melmelada casolana, suc de mandarina, croissants, fruita, cafè, té, aigua, llet, cereals… impressionant, tot s’ha de dit.

Entre una cosa i l’altre vàrem sortir que devien ser vora les 7:30 del matí. El Santi ens esperava a fora feia una estona. Vaig posar el sac de dormir, la tenda de campanya i la roba dins la meva bossa i tot llest per començar la ruta.

Vàrem començar a primera etapa de Pont de Surt a las Salinas.

La primera etapa si es fa en 3 dies es massa dura, en 4 dies té un pel més de sentit. Es concentren els 2 primers dies de la ruta en 4 en un de sol, menys els últims 13 km de carretera de Las Salinas a Plan, que son 45 a 50 minuts, no més.

Sortim de Pont de Suert, primera parada i segell (amb targeta i chip) a Bonansa. Seguen punt de pas Laspaúles, on fem un mos ràpid al càmping on es segella per segon cop. La ruta ja es complica, hem fet 2 pics, un d’ells important. Arribem a la Seira on dinem.

El Santi va molt lent i decideix no dinar, ell segueix sol i ja ens torbarem. La resta parem a dinar com a campions, segurament una horeta. El Gaizka amb molt mal de lumbars i ens adonem que el David i jo hem punxat. Res greu, tot arreglat i seguim. El següent punt de segell es Campo, però no hi anem, ja que ens hem de desviar per carretera més de 2,5km d’anada i de tornada, així que comencem a pujar cap a l’últim pic fort del dia, primer per carretera passant Senz i Víu i després per pista, dura de nassos. Arribem al cim, estirem i esperem que vagi arribant la resta. A partir d’aquí baixada durant els següents kilòmetres i alguna pujada, ens desviem cap a la trialera xula del dia, la que acaba creuant un pont i baixant amb la bici a l’espatlla agafat a una cadena a la paret per no caure. El Santi el trobem a la baixada, ja anem tots 7 de nou.

El Diego va amb l’amortidor de davant sense aire, no tenim clar que ha passat però no es veu amb cor de baixar per la trialera i segueix recte, pel que seria la Epic Trail clàssica, nosaltres baixem per l’Extrem.

La baixada es molt maca, jo caic un parell de cops, sense arribar a caure, però la bici si que pica i amb una de les 2 caigudes es dona un cop al canvi i doblega la patilla, per tan acabaré el dia i els 2 que falten canviant malament, però amb la Trigger. El Javi també cau, però no es fa gran cosa, es doblega el canell, i un parell de cops, res greu.

Aquí es on es complica el tema, un cop comencem la tornada després de la cadena, que ja son les 8 de la tarda ens equivoquem de corriol i comencem a pujar amb la bici a l’espatlla. Caminem i intentem ciclar durant molta estona fins que al final el sentit comú ens diu que fem la volta. Baixem i veiem el camí correcte, hem perdut una hora llarga.

Seguim molt esgotats i cansats fins arribar al poble de Lafortunada. Des d’allà hi ha 10km de carretera fins a Las Salinas, on dormir, es fa etern. Jo arribo a les 21:30 a l’hotel, el Gaizka i el Javi arriben a les 21:50, ja fosc i completament esgotats.

Ens hem quedat tots sense bateria al GPS, sort que només el Javi li va aguantar, la resta, els 5 que faltaven res de res.

Per postres el Diego es perd i acaba fent 20km més de carretera, arribo jo abans que ell a l’hotel, al final tot bé. Cervesa, dutxa, estiraments, sopar i a dormir, el dia següent promet.

La ruta es duríssima, però duríssima de veritat. Varen sortir uns 106km (contant que les 2 últimes hores anàvem sense res que guiar-nos, pot ser que estiguéssim realment sobre els 118km a 120km) amb més de 3000 metres de desnivell positiu, això contant que ens vàrem perdre al final de la ruta i vàrem fer uns 10 km de més amb la bici al costat o carregada a l’espatlla, pujant muntanya amunt al principi i al camí contrari al cap d’una estona.

En quan a resum, hi ha 3 pics grans el primer dia, es poden fer bé, però son molt durs de pujada, tot i que la majoria es per pista fins al final de tot i que hi ha una part que s’ha de fer per corriol i es molt més lent.

Aquí us deixo unes fotos del primer dia i també un vídeo de la baixada de la trialera del final. Al minut 4:43 es veu el Javi que cau, deu ni do per on vàrem baixar.

Segon dia

Ens llevem i intentem sortir d’hora, no ho aconseguim, hem de revisar les bicis, netejar-les, esmorzar, etc. Cap a les 8 i poc sortim, per carretera cap a Plan, son 13km de pujada. Al cap d’un parell de kilòmetres el Javi decideix que no continua, que descansa el segon dia, no s’hi veu amb cor. Torna cap a l’hotel i parlem amb el Marc de Aramon, quan vagi a recollir les bosses a l’hotel el recollirà a ell i a la bici i ens veurem a la tarda a Castejón de Sos.

La pujada fins a Plan bé, la Trigger canvia malament, però millor que com va acabar el primer dia. No hi ha res que no arregli un martell i unes alicates 😉

Arribem a Plan i segellem a l’hotel Mediodía. El Xavi Guardia fa un entrepà de truita, fa mala cara, no es el Xavi de sempre. El Gaizka una Fanta de taronja i marxem. Comencem a pujar cap al Refugi de Viadós. La pujada es dura, bàsicament perquè ens fa mal el cul del primer dia, no em descansat bé, vàrem anar a dormir molt tard i ens fan mal les cames i tot el cos en general.

Arribem al Refugi, molt bonic tot. Segell i el Diego fa un entrepà, la resta fem un refresc i mengem fruits secs que dúiem. Ens hem de desviar de la ruta original perquè una setmana abans una riuada es va endur el pont que creua el riu per on havíem de passar. Ens donen una alternativa, segurament un kilòmetre de més, no passa res.

Tenim un problema amb un pagès que pastura vaques, ja que no vol que passem per la pista que diu que es seva. El Xavi Guardia es creua un pel i m’hi haig de posar perquè falta poc perquè arribin a les mans, diguem que el to i les formes ja s’han perdut fa estona.

Passem el riu i anem a buscar el track que havíem perdut amb el desviament. Comença la segona pujada forta del dia, una pista en un estat correcte per ciclar, però amb pedra, no molt ferma i llarga. Anem pujant fins arribar al cim, on parem una estona, ens abriguem i comença una baixada llarga per pista ampla de bastants kilòmetres, deixarem de veure Plan a mà dreta i ens ficarem per un corriol que després de caminar uns metres i ciclar per una pista en pitjor estat que la primera ens durà a una pista ampla que puja fins el refugi de Marradetas.

El David no esta gents fi. Quan hem acabat la baixada llarga per pista tremolava, tenia fred quan no en feia i no tenia bon color de pell. El Xavi Guardia ens diu que vol abandonar que es massa per ell i el Gaizka diu que no pot més.

La pujada al refugi de Marradetas es etern, havíem trucat al matí dient que estaríem allà per dinar cap a les 14:00. Al final de la baixada llarga per pista i començar el corriol truco per dir-los que arribarem tard, que podem arribar cap a les 15:00 o potser un pel més tard, em diuen que hi ha uns 5 kilòmetres des de l’inici de la pista fins a dalt.

Comencem la pista llarga molt cansats. Recordo que quan la vaig fer fa un parell d’any es va fer eterna, i recordo una mena de font amb aigua on poder carregar aigua, però creia que des de la font fins a dalt no hi havia gran cosa. Cometo l’error de dir-los, pareu aquí, agafem aigua i ens 500 metres tenim ja el refugi. El refugi estava a 3 kilòmetres, la majoria es van cagar en mi i en veu alta, em sap greu l’errada.

Arribem al refugi tard, molt tard, però ens donen de dinar. Son quasi les 5. El Santi arriba quan ja hem acabat la plata de macarrons i esperem el segon, segueix anant molt lent, però va fent. Dinem tots plegats i mirem de reposar. Estirem, jo canvio la càmera de la roda de davant que estava fluixa i li havia posat aire a l’inici de la pujada i mirem de baixar.

El Diego, el David i el Gaizka decideixen baixar per pista, es a dir per la Epic Trail Clàssica. Són 12 km de baixada i uns poc metres fins a Castejón de Sos, on dormim.

El Santi, el Xavi Guardia i jo anem per la trialera de la Epic Trail Extrem. El Xavi no les tenia totes, al dinar deia que no venia, que baixava per pista, però al final s’ho repensa.

La trialera es llarguíssima i duríssima, tardem uns 40 minuts en fer-la tota un pel per sobre dels 12 kilòmetres, molta pedra, molta inclinació i anem tots massa cansats, però la gaudim molt bé.

Podeu veure un resum de la baixada en el vídeo següent. Segurament la trobeu avorrida, ja que son 15 minuts de roda baixant, però crec que es un bon record.

Arribem a Sahún, al final de la trialera i torno a cometre un error. Crec recordar que Castejón de Sos estava ja al costat, el pobre Xavi s’ho creu i resulta que ens quedem més de 10km encara de pista amb més corriols i alguna baixada ràpida.

Arribem a quarts de 8 a Castejón de Sos, dormim a l’hotel Pirineos. Arribem morts i no netegem les bicis, directament agafem les claus i anem a dutxar-nos a l’habitació. La resta ja estaven tots dutxats i varen anar a fer un volt pel poble. Ens vàrem dutxar els 3, el Santi també. Un cop dutxats vàrem anar a la terrassa de l’hotel, a estirar i fer unes cerveses abans de sopar. El Santi va marxar a l’hora de sopar a plantar la tenda de campanya i a dormir.

Vàrem anar a dormir relativament d’hora, si més no en el meu cas eren dos quarts d’onze que tancava els ulls, el Xavi Guardia que dormia a la mateixa habitació mitja hora més tard.

El David no hi era, va menjar el que va poder, va veure sucres i minerals, però començava a tenir un pel de febre, així que un cop medicat va anar al llit a veure que tal el dia següent.

El segon dia son vora 80 kilòmetres amb 2000 metres de desnivell positiu. No ens perdem, els GPS aguanten millor que el primer dia, però hi ha bateries que s’esgoten abans d’arribar. Cap caiguda, però molt de cansament, el primer dia ens va passar factura el segon i el tercer.

Aquí podeu veure unes fotos del segon dia.

Tercer i última dia

Ens llevem i estem llestos per sortir cap a les 8 del matí. Cansats però saben que es la última etapa. A més havíem previst mirar el roadbook, calcular desnivells i tenim més o menys clar on dinar i els temps que hauríem de fer. El David no va baixar a esmorzar, no estava fi, així que es va quedar al llit i va fer el mateix que el Javi el dia anterior. Aquest cop si que venia el Javi amb nosaltres.

Un cop tenim les bicis en condicions, sortim. L’últim dia es igual si es fa en 3 o en 4 etapes, son uns 60km amb 2000 metres de desnivell positiu. Agafem un “Purgatori” com a referencia i comencem a pedalar.

La pujada fins a Sos i després fins al primer cadira de l’estació d’esquí de Cerler es fa bé, jo la recordo molt dura ara fa 2 anys quan la vaig fer, però la fem millor del que pensava.

Des d’aquí fins a l’estació d’esquí ens aconsellen que agafem la carretera, ja que la pista que va pel track esta inundada d’aigua i no es pot ciclar, així que ens surten 2 o 3 kilòmetres de més. Arribem a Cerler, volíem parar a fer un mos, però esta tot tancat, hi ha operaris recollint l’estació d’hivern i preparant-la per l’estiu, però res més.

Ens encarem a la pujada més forta de la ruta, el Basivé. Es una pista vermella que puja recte amunt i que ha de tenir uns 400 metres de desnivell amb pocs kilòmetres.

El Diego aconsegueix arribar al cim sense posar peu ni parar, una animalada. Jo vaig al darrera, però haig de fer peu per descansar un parell de cops, no més de 20 segons, però no podia més. El Diego em treu uns 100 metres, però realment es molt dura. El Santi venia per darrera, el seu ritme però també la fa sencera. La resta arriben als pocs minuts, no els hi hem tret tan.

Fa fred, però no fa aire, cosa que agraïm. Encara queda neu, poca, però alguna cosa. Ens va comentar la Eva d’Aramon que fa 2 setmanes no van poder baixar pel Basivé per la neu, que ara feia just una setmana que havia començat el desgel.

La baixada per la part de darrera es un parell de kilòmetres amb una pista poc marcada amb unes fites de fusta que més o menys et marca per on has de baixar, però la major part anem caminant amb la bici al costat, es molt poc ciclable.

Arribem a una paridera de vaques, fem un mos amb el que duem a sobre, ens treguem roba, estirem i seguim via cap al següent punt de control, on parem a dinar.

Dinem a Castanesa al mateix restaurant on posem el segell. Arribem allà a les 14:30, bon temps, cansats però millor que els altres 2 dies. Ens queden pocs kilòmetres per arribar i pel desnivell que calculem han de ser de baixada la majoria.

Corriols molt xulos de baixada, alguna pujada dura, però un terreny bastant factible fins arribar a Pont de Suert. Molt cansats, però arribem bé.

Estem a les 17:30 aproximadament al local d’Aramon, comentem la ruta amb la Eva i agafem els maillots. Anem a deixar les bicis a la furgo del Xavi i ens permeten dutxar-nos a l’hotel del primer dia, al Pedrís.

Tots nets, carreguem bicis i de tornada. El David, el Javi i el Gaizka amb la furgoneta i totes les bosses amb es bicis i el Xavi, el Diego, el Santi i jo amb el cotxe del Xavi.

Arribem a casa tard, cap a les 22:00, cansats, adolorits, però contents de l’aventura. Aquesta vegada ha estat potser un pel massa, ens surten uns 6800 metres de desnivell positiu i per sobre dels 254 kilòmetres amb només 3 dies.

Ara ens falta començar a pensar en quina serà la següent, segurament amb 4 dies i un pel menys dura, ve de gust gaudir de la ruta i no anar amb el temps tan just.

Aquí teniu unes fotos del tercer dia.

En quan a consums i mitges, al anar fallant els GPS per bateria no tenim un estimat, però calculo que la mitja estava per sota dels 10km/h, en el meu cas la cadència entre 65 i 70 rpm i el consum energètic que tinc contant que no es va fer tota, esta per sobre de les 6800 kcal el primer dia, ronda les 5000kcal el segon dia y està proper a les 5000 kcal el tercer dia. Llàstima, m’hagués agradat poder posar dates exactes.

Com que els GPS no han funcionat en condicions, penjo els tracks que ens van enviar d’Aramon perquè pugueu veure desnivells i kilòmetres. Aquesta tracks estan massa simplificats i hi ha més d’un punt on has de fer la volta. Ja ens va passar al 2012, i veig que 2 anys més tard estan igual, no ha canviat res.

Primer dia

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Segon dia

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Tercer dia

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.