D’esquerre a dreta, el Javi, el Raül (jo) i el Santi
Aquest matí hem quedat a els 7:00 al Caprabo, hi érem el Javi i jo. Hem anat cap a Can Lloses i el Santi ens esperava allí.
La idea era fer una ruta que el David Ocariz va fer l’any passat des de Vilanova i que jo havia arreglat per tal de poder anar-hi des de Sitges.
Hem anat seguint la ruta típica de Les Gunyoles, aquí ha estat el primer error, ha que la ruta l’hem fet en direcció contraria a la que va fer el David. La segona pega es que he anat sense mirar el track al GPS massa estona i ens hem despitat de la ruta que tenien marcada, ja que hem acabat fent l’anada a Les Gunyoles típica, tot i que no ha estat malament.
Un cop arribem al poble de Les Gunyoles, pugem amunt i baixem cap a Vilafranca del Penedès, tot i que no hi acabem arribant. La pega es que si la ruta l’hem feta al revés, des ni do les pujades que hi ha del pla de Vilafranca fins a dalt a Les Gunyoles, es una pujada estil Purgatori a Castelldefels.
El Javi tenia molt clar on érem, ja que es un terreny conegut per ell, ho fa els diumenges amb el seu cunyat. El Santi també ho havia fet, per mi tot nou.
Hem anat pedalant pel voltant de les vinyes, com que anàvem amb la ruta marcada no hem volgut buscar alternatives, però hem estat ciclant una bona estona per carretera, tot i que carretera molt secundaria amb molt poca circulació o cap circulació.
Hem sortit de la carretera i hem encarat Sant Miquel d’Olèrdola. Hem anat a petar a la rotonda que hi ha per entrar al poble venint des de Canyelles. D’allà per carretera direcció al Castell de Sant Miquel. Un cop hem creuat el pot hem fet una parada abans de començar la pista que neix a mà dreta.
Hem vist al final de tot un munt de gent corrent, suposem que una cursa de muntanya.
Hem anat ciclant, hem passat un parell de trams per on hi havia la cursa, però no ens hem molestat gaire. El Javi seguia tenint molt clar on anàvem i on érem, cosa d’agrair.
D’allà hem anat a parar, per una pista amb lleugera pujada però factible a la part de darrera del Pic de l’Àliga a Canyelles, no hem arribat al pic, sinó que ens he desviat a mà dreta per anar a caure a La Casa Alta, d’allà baixada cap als Balcons, però hem tirat avall pel Fons de Les Oliveres i al final de tot en contes d’anar cap a Vilanova, hem anat a mà esquerra a la urbanització que hi ha arribant a Canyelles des de Vilanova i hem caigut per un camí molt pedregós però que fa temps que no fèiem que ens deixa a la rotonda que hi ha sortint de Vilanova cap a Canyelles i que passa per sobre de la C32.
La tornada des d’allà senzilla, camí al Casino de Barcelona, Hospital Sant Camil, Puigmoltó, on el Santi ens ha deixat per anar cap a casa, l’Autòdrom i a Sitges.
El Javi ha vingut amb la bici nova, s’ha comprat una Trek doble de 29” d’alumini molt maca, amb recorregut de 100mm, molt rodadora amb XT i un 2×10. La pega de ser tan rodadora, es que esta acostumat a l’altre Trek que té de 26 polsades amb 150 de recorregut que baixa per tot arreu amb tija telescòpica i aquesta li ha costat de moure en algunes pujades dures i sobre tot baixant. El plat petit es un 26, un pel massa gran, diu que té un 24 a casa i que farà un canvi, millor.
A mi en total m’han sortit 59,30km que hem fet en 3 hores 28 minuts, a un ritme de 15,6km/h amb una velocitat màxima de 50,1Km/h i en el meu cas un consum energètic de 2830kcal. La freqüència cardíaca mitja de 133 ppm i la màxima de 170 ppm, prou bé, la cadència de 75 rpm. El desnivell positiu que marca el Garmin Training Centre es de 1136 metres i el negatiu de 1154 metres. Suposo que quan veieu el track potser varia un pel el desnivell, tema de conversions.