Garraf Extrem 2014 – des de Sitges

D’esquerre a dreta sóm en Raül (jo), el Santi, el David, el Gaizka, el Mario i el Javi

Aquest matí a les 7 estàvem al Carpabo el Javi, el Gaizka, el Santi i jo. Hem anat cap a Sant Pere de Ribes, havíem quedat a mig camí amb el Fer, el Mario i el David, la idea era anar a fer la cursa que varen fer fa unes setmanes des de Cubelles anomenada Garraf Extrem 2014 però modificada, sortint des de Sitges i arribant a Sitges de tornada.

De camí a Sant Pere de Ribes, he rebut un SMS, el primer en fallar ha estat el Fer, s’ha despenjat.

Hem anat fent la ruta, que va seguint per la riera de Jafra avall cap a la Masia de Can Pere, per uns corriols que no coneixíem, molt divertits i interessants.

Des d’allà va cap a Quatre Camins i baixa cap a Olivella per la part de darrera, sense arribar-hi, agafa un corriol que ens dur a la típica pista que fem quan anem a Les Gunyoles, però que la hem fet en sentit contrari. Un corriol de baixada molt xulo, camí nou per ara.

Allà ens hem anat a creuar la carretera per anar a buscar la ruta de Les Gunyoles però en sentit contrari. El Gaizka ha tingut un problema i se li ha trencat la tija de subjectar el seient, eren 2 peces i ha cedit. El Javi tampoc tenia gaire ganes de pedalar avui i s’han despenjat quan dúiem vora els 20km aproximadament. Han hagut de tornar per carretera.

La ruta cap a Les Gunyoles en sentit contrari es coneguda, i vas pedalant fins que a l’estona es desvies i vas a parar a Viladellops. La baixada fins a la rotonda de Sant Miquel d’Olèrdola es per carretera i agafes el camí que et dur cap al castell, però sense arribar-hi.

Vas a parar a la urbanització que hi ha darrera del Pic de l’Àliga a Canyelles. Aquí hem fet una variant, hi ha una pujada per pista que va cap a una cantera. Es simplement pujar per pista amb grava i molt de desnivell, no aporta res, així que hem decidit evitar aquest tros i seguir per un corriol que queda a mà esquerra just abans de començar la pujada. Arriba al mateix lloc, no hi ha pèrdua.

Des d’allà a dalt, baixada per pista fins a la Casa Alta, baixada per pista fins a Balcons, on el David ens ha deixat i ha tirat cap a Vilanova. Tenia gent a dinar i ha dit que cap a les 11:00 volia estar a casa, eren les dos quarts d’onze aproximadament i ha tallar per anar cap a casa, amb un pel de mal al genoll. El fisioterapeuta li ha recomanat que de passar-se.

Nosaltres 3, quedàvem el Mario, el Santi i jo em seguit la ruta que ens ha dut cap a Cubelles, acabes anant a parar al camp de golf de rigor. D’allà la baixada es per carretera fins que agafes un desviament i tornem a agafar pista.

La veritat es que la part de cubelles es molt evitable, es una zona molt lletja, no aporta res a la ruta més que kilòmetres absurds i una vista molt poc agradable.

A més hi ha una part que entra a la muntanya que hi ha darrera de Cubelles, on comença a pujar i has de fer peu, puja amb molt pedra i durant molts metres, pels 3 que hi hem arribat, no ciclable, si més no al 100%.

Ens hem trobat al cap d’una estona en un creuament on parem quan anem a fer la ruta de Clariana, allà hem baixat en sentit contrari, cap a Cubelles. Posem que aquesta part es la que és més maca de la ruta que passa per Cubelles, però com he comentat, es plenament evitable.

Un cop a baix, es va per pista fins a la central tèrmica, on per carretera i algun tros de pista ample es va ciclant fins a Cubelles, al final i l’inici de la cursa. Nosaltres hem seguit a la ruta, ja que la hem tallat a Sitges.

Es passa pel passeig de Cubelles, ple de gent passejant i a la platja, a velocitat molt lenta i en “modo dominguero”, d’allà es va a parar a la carretera vella de Cubelles a Vilanova i al cap d’uns metres es segueix un cartell que diu “La Cucaña”, anant a agafar la platja de Vilanova i passant per tot el passeig en el mateix mode “domingata” que a Cubelles, plenament evitable.

Era tard i el Mario ha decidit tornar per carretera fins a Sant Pere de Ribes, així que el Santi i jo hem seguit fins a la platja del Far i cap a Sitges.

En contes de seguir la ruta, hem seguit el camí que fem habitualment per tornar a Sitges des del Far de Vilanova.

A l’estona estàvem a l’Atlàntica, la discoteca, hem seguit la carretera del club de golf i jo m’he desviat cap a casa a l’alçada del Vinyet, el Santi ha seguit per carretera, encara havia de tornar a La Plana Novella.

A mi m’han sortit 76,47km des de casa, al Santi n’hi ha d’haver sortit uns 20 o 20 i poc més, deu ni do.

El ritme ha estat molt lent, però ja volíem agafar un ritme que poguéssim dur durant moltes hores, tal i com anirem a la Epic Trail Extrem en un parell de setmanes.

En total m’han sortit 5 hores 9 minuts. Contant que hem sortit a les 7 del matí i he arribat a casa a les 13h 6 minuts, hem estat parats una hora ben bé, aproximadament. La mitja de 14,8km/h, no esta malament si contem l’estona que hem pedalat, però el Garmin es para quan no pedalem, i hem hagut de parar sovint a esperar la resta. La velocitat màxima de 48,7km/h, en el meu cas, el consum energètic de 3704kcal, la freqüència cardíaca mitja de 130 ppm que es un 70% clavat. Amb aquest ritme cardíac haig de ser capaç d’aguantar el doble d’estona pedalant del que hem estat avui, es a dir bé per la Epic. La Freqüència cardíaca màxima de 166 ppm que es un 90% clavat en el meu cas. La cadència lenta de 73 rpm, però crec que normal contant el ritme que hem dut. El desnivell positiu de 1573 metres i el negatiu de 1583 metres.

La ruta no val gaire la pena un cop arribem a Balcons i seguim, crec que una bona alternativa por ser després de la Casa Alta, no anar cap a Balcons i baixar pel Fons de les Oliveres, i d’allà de tornada. Li trauríem uns 18 a 20km a la ruta i seria molt més divertida, això si, no arribaríem pas a Cubelles, però com he dit, la sensació que ens ha donat als 3 que hi hem arribar, es que la part de Cubelles es pot evitar perfectament.

La setmana vinent més.

Panoràmica des dels Balcons de Vilanova, amb un dia com avui, unes vistes espectaculars.