Avui era una data que tenis reservada al calendari des de feia uns mesos, un mig fons en la seva primera edició que tenia molt bona acollida i un recorregut força interessant per les terres del Baix Camp i el Priorat. Finalment he vingut amb el Francesc, un company dels dissabtes de carretera, que ha hagut de substituir a un altre company que estava acabat d’ operar del genoll.
Ens decidim fer nit a Salou i recollir el dorsal tranquil·lament divendres a la tarda i gaudir de la Fira de Reus i de l’ ambient ciclista que hi havia, que era espectacular. Tot i així, ens sona el despertador a les 5:30, esmorzar a l’ hotel i amb temps suficient cap a Reus.
Al final crec que el total de participants eren vora uns 2.500, tots vestits amb el maiot oficial de la cursa, repartits ens 6 calaixos de sortida: 2 per als del Mig Fons i 4 per als del Gran Fons, tot i que força gent de la llarga finalment han fet la curta per culpa del mal temps. Dels 6 calaixos nosaltres estàvem al cinquè, així que hem sortit uns 10 minuts més tard respecte als primers.
La sortida recorre els carrers de Reus entre avingudes i rotondes, on el pelotó es comença a estirar; ja de bon començament la carrera agafa direcció Vilaplana, en una lleugera i continua pujada durant els primers 15km. Només començar noto una punxada al bessó dret, malament, no és una rampa però em fa minorar el ritme, que havia sortit a una bona velocitat; procuro no passar de l’ umbral i evitar que la cosa vagi a pitjor. Un cop arribats a Vilaplana comença la pujada important del dia : la Mussara i prefereixo reservar i pujar sense passar-me de pulsacions, fet que em va ajudar per al reste de la carrera; em passa força gent, però no hi dono importància, al meu ritme que hi han 10 km entre el 6 i el 7%. La pujada és maquísima i les vistes són realment espectaculars a 1000 metres d’ alçada. Paro al primer avituallament al km 25 per reposar aigua amb més de 900 metres de desnivell, la punxada un miratge, i em poso el tallavents perquè la baixada promet, a part que feia un fred terrible.
Baixo molt ràpid tot i no ser la meva especialitat, però peso poquet i això en carretera es nota. El ferm era ample i en bon estat i la baixada molt pronunciada. Cap al km 30 comencen un parell de tobogans amb bona pendent i baixades molt ràpides, em començo a trobar bé físicament fins que arribem al segon avituallament al km 45, a Capafonts; reposo forces perquè arriba la segona pujada bona de la jornada : el coll de Picorandant, amb rampes fins quasi el 8%. Aquí hi ha gent que comença a flaquejar, jo em trobo molt bé, sort que havia reposat forces al principi per poder fer front a la resta; es fa la baixada fins al km 50, la meitat de la cursa. El fred i el vent són brutals, no em sento els dits i frenar es fa complicat, i cap avall és un perill, fins i tot els frens em comencen a xiular, com els de molts dels corredors.
A partir d’aquí, es fa la pujada des de la Febror fins al Coll de les Pinedes, 7 km amb rampes més suaus del 4 i 5%, fet que em permet posar el plat gran i tirar de valent, avançant a molta gent. Des d’ aquí fins a Castillejos hi ha un pla espectacular, un paratge quasi pirenaic, i molt de fred; tot i així, se’m fa una mica pesat i espero la baixada de 10km fins a Alforja, amb alguna que altra sorpresa en forma de pujada.
Tercer avituallament al km 75; a partir d’ aquí tot és pla, però el vent que dificulta poder rodar còmodament. Vaig rodant pràcticament sol durant uns 10 km fins arribar a Aleixar on em passen un grup d’ uns 20 corredors; aguanto el seu ritme i comencem fins a Reus uns altres 10 km de relleus a tota velocitat, semblava que anéssim els primers…; finalment marxem 3 a un millor ritme i deixem la resta darrera. La entrada a Reus es fa molt perillosa, comença a ploure i el traçat és ple de rotondes i girs tancats durant 3 km que posen en perill el poder rodar amb seguretat. Em surto de la traçada en dues corbes tancades, sort que el trànsit estava tallat… Fi de carrera, 98km + 1.600 en 4:04 hores.
Espero al Francesc a la meta amb un fred que pelava; plat de macarrons i un troç de coca per dinar, i de regal un maiot molt xulo.
Molt content, he tingut molt bones sensacions i m’ he trobat bastant bé. El recorregut simplement és espectacular; la organització molt bona i l’ ambient immillorable, per repetir l’ any vinent.
Felicitats noi