MIG FONS LA MUSSARA

Avui era una data que tenis reservada al calendari des de feia uns mesos, un mig fons en la seva primera edició que tenia molt bona acollida i un recorregut força interessant per les terres del Baix Camp i el Priorat. Finalment he vingut amb el Francesc, un company dels dissabtes de carretera, que ha hagut de substituir a un altre company que estava acabat d’ operar del genoll.

Ens decidim fer nit a Salou i recollir el dorsal tranquil·lament divendres a la tarda i gaudir de la Fira de Reus i de l’ ambient ciclista que hi havia, que era espectacular. Tot i així, ens sona el despertador a les 5:30, esmorzar a l’ hotel i amb temps suficient cap a Reus.

Al final crec que el total de participants eren vora uns 2.500, tots vestits amb el maiot oficial de la cursa, repartits ens 6 calaixos de sortida: 2 per als del Mig Fons i 4 per als del Gran Fons, tot i que força gent de la llarga finalment han fet la curta per culpa del mal temps. Dels 6 calaixos nosaltres estàvem al cinquè, així que hem sortit uns 10 minuts més tard respecte als primers.

La sortida recorre els carrers de Reus entre avingudes i rotondes, on el pelotó es comença a estirar; ja de bon començament la carrera agafa direcció Vilaplana, en una lleugera i continua pujada durant els primers 15km. Només començar noto una punxada al bessó dret, malament, no és una rampa però em fa minorar el ritme, que havia sortit a una bona velocitat; procuro no passar de l’ umbral i evitar que la cosa vagi a pitjor. Un cop arribats a Vilaplana comença la pujada important del dia : la Mussara i prefereixo reservar i pujar sense passar-me de pulsacions, fet que em va ajudar per al reste de la carrera; em passa força gent, però no hi dono importància, al meu ritme que hi han 10 km entre el 6 i el 7%. La pujada és maquísima i les vistes són realment espectaculars a 1000 metres d’ alçada. Paro al primer avituallament al km 25 per reposar aigua amb més de 900 metres de desnivell, la punxada un miratge, i em poso el tallavents perquè la baixada promet, a part que feia un fred terrible.

Baixo molt ràpid tot i no ser la meva especialitat, però peso poquet i això en carretera es nota. El ferm era ample i en bon estat i la baixada molt pronunciada. Cap al km 30 comencen un parell de tobogans amb bona pendent i baixades molt ràpides, em començo a trobar bé físicament fins que arribem al segon avituallament al km 45, a Capafonts; reposo forces perquè arriba la segona pujada bona de la jornada : el coll de Picorandant, amb rampes fins quasi el 8%. Aquí hi ha gent que comença a flaquejar, jo em trobo molt bé, sort que havia reposat forces al principi per poder fer front a la resta; es fa la baixada fins al km 50, la meitat de la cursa. El fred i el vent són brutals, no em sento els dits i frenar es fa complicat, i cap avall és un perill, fins i tot els frens em comencen a xiular, com els de molts dels corredors.

A partir d’aquí, es fa la pujada des de la Febror fins al Coll de les Pinedes, 7 km amb rampes més suaus del 4 i 5%, fet que em permet posar el plat gran i tirar de valent, avançant a molta gent. Des d’ aquí fins a Castillejos hi ha un pla espectacular, un paratge quasi pirenaic, i molt de fred; tot i així, se’m fa una mica pesat i espero la baixada de 10km fins a Alforja, amb alguna que altra sorpresa en forma de pujada.

Tercer avituallament al km 75; a partir d’ aquí tot és pla, però el vent que dificulta poder rodar còmodament. Vaig rodant pràcticament sol durant uns 10 km fins arribar a Aleixar on em passen un grup d’ uns 20 corredors; aguanto el seu ritme i comencem fins a Reus uns altres 10 km de relleus a tota velocitat, semblava que anéssim els primers…; finalment marxem 3 a un millor ritme i deixem la resta darrera. La entrada a Reus es fa molt perillosa, comença a ploure i el traçat és ple de rotondes i girs tancats durant 3 km que posen en perill el poder rodar amb seguretat. Em surto de la traçada en dues corbes tancades, sort que el trànsit estava tallat… Fi de carrera, 98km + 1.600 en 4:04 hores.

Espero al Francesc a la meta amb un fred que pelava; plat de macarrons i un troç de coca per dinar, i de regal un maiot molt xulo.

Molt content, he tingut molt bones sensacions i m’ he trobat bastant bé. El recorregut simplement és espectacular; la organització molt bona i l’ ambient immillorable, per repetir l’ any vinent.