Des de Octubre que no participava en una cursa de btt, aquella ocasió va ser a Canyelles on tota la colla dels dissabtes vam participar-hi. Passat un temps de curses de córrer em venia de gust una ciclable, veig al Facebook una tal Garraf Extrem el 4 de maig del 2014, on mirant el recorregut, veig llocs molt coneguts, 80km i 1950 m. de desnivell serà un bon tute, m´agrada la idea i més acompanyat d´una colla d´amics, m´inscric junt amb el Siscu, Oscar, Javi, Xavi per un costat i Txema i Salva de la Unió ciclista.
Arribem a Cubelles ja amb el dorsal, descarreguem bicicleta i veiem un ambient força pro : “aquí hi ha nivell”, és el nostre comentari, ho passarem bé……anem a la sortida i després d´unes curtes explicacions comencem escortats per la policia al passeig marítim de Cubelles, hi ha uns quants ja que els perdem de vista només agafar la carretera que ens condueix a Vilanova, hi arribem en pocs minuts tot creuant el seu passeig de punta a punta fins arribar darrere del far a la zona dels colls on, al ser tant a prop de la sortida¡, hi ha, les primeres cues.
Passem darrere dels càmpings de Sitges en direcció autòdrom fins a Sant Pere de Ribes on ficats dins la riera de Jafra arribem a Can Pere de la Plana per un corriol que no coneixia, molt bonic i estret, allà, primer avituallament, km 21, beguda, fruita i seguim, anem Siscu, Xavi i jo, seguim de pujada, deixem Olivella a mà dreta fins a mas Milà, és una zona plana i aprofito per estrènyer una mica, vaig bé tot i que se que comença el pitjor de la cursa.
Pugem a Viladellops pel corriol que ve de les Gunyoles, moltes vegades baixat i poques pujat, arriba un altre avituallament, paro força estona, anem el Xavi i jo i el veig força fresc, plàtan, beguda, fruits secs, seguim i baixem fins la c-15 creuant-la en direcció Olèrdola, m´imagino el que queda i es farà llarg, voregem el castell per darrere tot pensant que pujaríem a peus del pic de l´àliga quan veig el Xavi que segueix en direcció la pedrera, ufffff…….mare meva, unes rampes d´infart, llargues, lletges i amb Sol que fan que la camelback ja tremoli, aquell camí ni m´he l´esperava ni el coneixia, em sembla que ja l´he conegut prou.
Ara si, arribem a peus del pic de l’àliga, vaig força tocat, cansat i molt acalorat, avituallament, km 51, em diuen que tot és baixada fins al Tiula final, això m´anima força, baixem direcció casa alta i trenquem pels balcons, tirem pel camí del gat direccó Cubelles. Arribem a la carretera fins Mas trader, veig Cubelles davant meu però falten 20 km, el regalet final s´acosta amb més de 60 km a les cames, últim avituallament abans de la “festa”, beguda, Coup de Fuet i amunt, uns primers metres força ciclables en pujada però us pedrots em fan baixar de la bici tot pensant si algú s´ho ha pujat pedalant alguna vegada, un de la ortganització ens fa una foto que ha de ser l´hòstia amb les caretos desencaixats tot arribant amunt.
Agafo forces per baixar pel Tiula tot disfrutant d´uns últims km., jo crec que és la part més guapa de la cursa, aquell descens, arribem a baix, passem la rotonda davant la tèrmica i ja veig el pavelló, l´arc d´arribada amb 80 km. i 5 h 11 min, mare meva……molt cansat ens seiem a dinar, arriben la resta i petem la xerrada, ha sigut dureta, tots recordem el tros de la pedrera i la pujada al Tiula.
molte bona crònica y sembla que bona cursa, ara s’ha de’estar en forma David 😉