D’esquerre a dreta, el Santi, el Damià i en Raül al cim del Purgatori
Aquest mati hem quedat a les 7 al Caprabo o a les 7:40 al parking de la Plana Novella.
La idea era anar a fer la volta per Gava que baixa pel que es coneix com les “tierras rojas” i la pujada pel Purgatori.
Hem sortit el Damià i jo cap a la Plana Novella on el Santi em va dir que estaria.
Tot bé fins que baixant he tingut la sensació de que la roda es movia de darrera, li he demanat al Damià si la veia fluixa i m’ha dit “crec que has punxat”.
He pensat, impossible, vaig tubeless.
He parat, un pel d’aire a la roda i hem seguit amunt cap a Jafra, allà ens hem adonat que la roda seguia perdent, així que a posar càmera i llestos.
He desmuntat la roda de darrera i m’he adonat que duia una càmera, he pensat impossible.
Es clar que he punxat, resulta al desembre quan vaig venir d’USA amb la bici vaig inflar les dues rodes ràpidament per muntar la bici sense ajustar-la i va aguantar la mar de bé. Al gener quan vaig voler ajustar la bici amb una dinamomètrica, alçades etc vaig destalonar les cobertes i directament els hi vaig posar líquid sense mirar si a dins hi havia càmera o no, convençut que duia un kit de Tubeless. Vaig pensar, si les llantes son Stand No Tubes i els neumàtics són tubeless ready, la bici esta muntada amb Tubeless. Tot s’ha de dir que el Fer em va dir que era impossible, però jo feliç.
Aquí hi ha la raó del perquè he punxat, perquè el líquid que duis no estava muntat com havia, ni tubeless ni res de res.
M’ha quedat una cara de “sopo novell” que no sabia ben bé que dir. Res, he tret la càmera i netejant l’interior del neumàtic amb un mocador, m’he adonat que hi havia un clau o un tros de metall clavat. El metall ha foradat el tac del nemàtic, la part més ample, curiós. Així que amb l’ajuda d’un tornavís l’he tret, he muntat càmera i llestos. Amb tota la conya hem perdut 20 a 25 minuts ben bons.
Hem arribat a la Plana Novella que eren les 8 i 5 del matí aproximadament, allà hi havia el Santi esperant-nos. Hem estat xerrant una estona amb un company del Santi que passejava un parell de mastins negres molt grossos i ha deixat de anat bé quan el Damià li ha suggerit a l’amo dels gossos que un dels potser duia un pel de sobre pes.
El col·lega no li ha agradat gaire el comentari hi ha contestat de forma bastat grollera, primer dient-li al Damià que potser ell estava un pel gros per anar amb bici (el Damià que es un secall i amb l’edat que té marca totes les abdominals!!!), hem acabat sentint que havia estat campió de Catalunya de BTT, que havia competit al campionat d’Espanya i que li havien fet una revisió a la feina feia uns dies i que tenia una capacitat pulmonar de 100 litres i 45 pulsacions per minut en repòs sortint a entrenat un parell de dies per setmana perquè ja havia deixat la competició.
Veient que la conversa anava cap a lloc equivocat hem seguit via cap a Begues.
El Santi ens ha sorprès, avui ha rodat al nostre ritme quasi tota l’estona, ha anat molt ràpid, cosa molt bona, en una mes tenim la Epic Trail Extrem i veig que s’ha agafat seriosament l’haver de recuperar la forma.
Des de Begues hem agafat el camí de la dreta per evitar creuar el poble i mitjançant un corriol prou divertit hem anat a parar a l’entrada de Begues des de Gava.
Allà hem seguit recte i he hagut de tornar a parar perquè els radis de la roda de darrera estaven molt fluixos i tot i que he pensat que aguantarien la roda ha començar a agafar més joc del desitjat. Ha estat una parada de 10 minuts aproximadament, just el temps necessari per mirar de collar bé els radis més fluixos i pensant només, que aguanti i ja la centraré quan arribi a casa o entre setmana.
Hem baixat pel corriol que hi havia abans, no pas per la carretera. Un corriol que jo no havia fet mai igual que el Damià i que ens ha agradat força, estret, entre mig d’arbres, ràpid, molt divertit. La part dolenta es que hi havia un parell d’arbres en mig de la pista que feien que haguessis d’acotar-te, jo acotat al màxim he tocat amb la bossa d’aigua i el Damià ha tocat amb el cast el primer arbre, som un pel llargs tots dos. La part final del corriol ha comentat el Santi que no esta en bones condicions, però que hi havia una variant amb una trialera que baixava amb molta pendent, que hem fet el Santi i jo, i si amb molta pendent, però factible, el Damià ha agafat una petita variant per tal de no haver de caminar baixant.
Allà hem entrat a “las tierras rojas” i hem començat a baixar cap a Gava. Molta gent amb bici, corrent i passejant, ens ha sobtat la quantitat de gent que hi havia per la zona gaudint de la muntanya.
La baixada es ràpida i es va pujant i baixant fins que es creua la carretera i es va de camí cap a la part alta de Castelldefels i l’inici del Purgatori.
Hem arribat ja a l’inici en bones condicions, jo m’he menjat una barreta de cereals i albercoc, el Damà i el Santi s’han tret roba, anàvem massa abrigats.
Hem començat a pujar el Purgatori, es realment dur i llarg, dur sobre tot el primer kilòmetre i els últims 500 metres, la resta es factible.
He hagut de posar peu un parell de metres igual que el Damià, perquè per falta de “grip” he hagut de posar el peu a terra i no hi havia manera de poder pujar de nou a la bici.
Hem arribat a dalt de tot, al creuament que recte vas a Begues i a l’esquerre, cap on hem anat, cap a la Plana Novella.
El Damià ha pujat molt ràpid, el primer i sense gaire problemes, jo darrera però no he pogut seguir-li el ritme, es rapidíssim, massa per mi. El Santi li ha costat un pel més, però ha arribat la mar de bé.
A dalt he estirat un pel, m’ha començat a fer mal la cama dreta i no m’havia passat mai en bici, si corrents.
Hem anat tirant tranquil·lament cap a la Plana Novella, era tard d’hora, però ja hi contàvem.
Aquí he començat a notar que ja havia gastat tot el que duia, el cor anava baix de pulsacions, però no tenia energia per seguir, si més no per seguir el Damià. Ell m’ha dit el mateix, però no s’ha notat i el Santi ha dit que anéssim fent al nostre ritme que ell ja arribaria a casa al seu, suposo que el ritme i el Purgatori han passat factura.
Hem anat plegats fins que ha començat la baixada, allà hem baixat més de pressa nosaltres que el Santi, ha vingut amb l’Scott rígida de davant i darrera i això vol dir que baixant per la pista que passa per la riera baixant, el Damià i jo anàvem molt més de pressa que ell.
No l’hem esperat, hem tirat el Damià i jo fins arribar a la pista que baixa de Begues a la Plana Novella, la mateixa que hem fet al matí a primera hora. El Damià a ritme, jo sense esma, però darrera seu.
Hem decidit tornar per Vallgrassa no pas per Jafre, la pujada de tornada per Jafra ens ha fet mandra.
Jo ja no duia res de energia i ell ha anat fent al seu ritme, tot i que ha comentat que li feia un pel de mal el genoll, i no podia anar al ritme que volia, millor…
D’allà hem tornat ràpidament per pista, Holandesos baixada la Fita i cap a casa, la setmana vinent més.
A mi en total m’han sortit 69.54km que hem fet en 4 hores 18 minuts pedalant, en total he arribat a les 12:05 a casa, es a dir 5 hores justes. Suposo que si haguéssim evitat les paradetes de la càmera i els radis haguéssim arribat a les 11:30 que ja era l’objectiu inicial.
La mitja de 16.14km/h, no esta gents malament amb quasi 70 kilòmetres durs de nassos. La velocitat màxima de 56.9km/h, no tinc clar a on. En el meu cas, el consum energètic de 3646kcal, la mitja cardíaca de 141 ppm que son 76% i la màxima de 171 ppm que és el meu 92%. La mitja cardíaca molt bona amb els kilòmetres que hem fet estar per sota del 80%, rodant el 75% amb un ritme de 16km/h esta molt bé, si més no per mi.
La cadència mitja de 78 ppm, i aquí esta la part interessant, el desnivell positiu de 1821 metres i el negatiu de 1824 metres. Deu ni do la ruta i el desnivell que dur, i prou bé la mitja que hem dut amb els kilòmetres i el desnivell, prou contents.
Un deixo el track de la ruta aquí, vull modificar el track que hi ha a la web, aquest d’avui té el corriol que baixa des de Begues a l’inici de Tierras Rojas que m’agrada més. Veureu que el track té menys kilòmetres, he tallat un petit tros que ens hem perdut i al passar-lo a GPX ha augmentat el desnivell corretgint-lo. Jo directament li faig cas al Garmin 705 que m’ha marcat menys desnivell.
Total climbing: 1972 m
Total descent: -1977 m