Feia varies setmanes que em plantejava fer una cursa de llarga distància en btt, la idea era posar-me les piles amb la bicicleta de muntanya, després de només 2 sortides en 7 mesos, ja que només he tocat la de carretera i ja em començava a donar respecte trobar-me qualsevol pedra al camí; aquest any les meves prioritats estan en cicloturistes, així que pocs km en btt. Tot i així, 100 km amb 600 de desnivell em motiven prou. Per casualitat, el dia d’ abans em deixen una 29, una Kona d’ alumini força pesada per provar el terreny i veure sensacions amb un tipus de bicicleta diferent que encara no havia descobert; la veritat és que no vaig tenir temps ni d’ acondicionar-la a les meves característiques, però no podia demanar més.
A les 5:30 surto de casa en direcció Bell·lloc d’ Urgell i arribo a les 7:15, el temps just per recollir el dorsal, canviar-me i posar-me a la graella de sortida junt amb els altres 856 participants. Amb un xic de retard, a les 8:15, sona el coet d’ inici i la gent surt apilotonada, ja que el tram és neutralitzat fins la sortida del poble; un cop fora a tota màquina.
El lema de la ruta era “100km, 18 pobles, una comarca”. Passem pel mig de pobles com Bellvís, El Poal, Els Acrs, Linyola i Vallverd. Fins aquí cap dificultat, a part del vent fred que feia a primera hora i els avançaments continus que es feien. Els primers 31km fins el primer avituallament es fan molt ràpids, en una hora i escaig, veig que la 29 tira; paro a fer un mos i continuo.
Al km 32 es separen la ruta llarga i la mitjana, tiro cap a la llarga tot vorejant l’ Estany d´Ibars i Vila-Sana, un lloc memorable de respecte a la natura i pau que sedueix l’ esperit de qualsevol. Em sorprèn que no trobo corredors durant uns pocs km fins que agafo un grup que anava davant de 7-8 persones, em quedo a la cua per reposar forces i quan em recupero tiro una mica, arrossegant a uns quants, fem relleus i anem en fila de 1 perquè el vent ja començava a tirar enrere. Deixo aquest grup i enganxo el següent, que tiren bastant, em quedo al mig del grup per descansar. Alguns trossos de carretera que es fan pesats pel vent i que ens fan reduir força la marxa; quan aconseguim ser un grupet d’ uns 10 em poso a tirar una estona abans d’ entrar a Vila-Sana, cap al km 55, on just a l’ entrar se’m creua un gat, freno perquè si no l’ esclafo, va ser la primera reacció, sento soroll darrera i veig al que em seguia volant pels aires, també va frenar de cop i se li va creuar la bici tirant-lo de mala manera al terra. Ens parem per atendre’ l, està estabornit i molt malmès a tota la banda dreta del cos; la bici tenia el canvi de darrera trencat de la caiguda així que el pobre ha d’ abandonar. Ens quedem alguns una estona per comprovar que es troba bé i avisem més endavant a una persona de la organització. Aquí vaig perdre molt de temps i ritme, però vaig continuar fins el segon avituallament al km 60 i llargs (no ho recordo exactament). Paro, descanso una estona perquè començava a estar cansat de la no habituació a la bicicleta, el seient i sobretot el canell esquerre, que em feia molt de malt (de camí a Bell·lloc, en una parada, em vaig fer mal al evitar que es tanqués la porta del cotxe i se’m va obrir el canell) i la vena que portava amb un mocador no subjectava gens.
Un cop passat el segon avituallament recordo molts trams de carretera fins a Torregrossa, al km 91, que se’ m van fer quelcom pesats, em feia mal el cap, segurament del fort vent, i vaig començar a patir una mica, així que vaig baixar el ritme. A partir del km 85 faig una darrer esforç després del tercer avituallament i recupero forces i estat general, però el vent em tirava enrere i la bici se’m va començar a fer pesada; porto un bon ritme fins el 95 que tinc un inici de rampa a la cama dreta i decideixo afluixar i acabar sense haver de partir; la cosa no va a més i continuo fins passar Sidamon i arribar a Bell·lloc.
Un cop acabada, cerveseta i entrepà de butifarra; intercanvio impressions amb algú d’Oxigen i Rapitxó Maleit, amb els que vaig compartir molts trams de la segona meitat de la cursa.
Bona cursa i bones sensacions, felicitar a tota la organització perquè els trams estaven molt ben senyalitzats: hi havien moltes banderoles i moltíssima senyalització pintada al terra. Tot per 12€.
Dues curiositats : hi havia un pernil amagat en un tram del recorregut: qui el trobés i el portés fins la meta se l’ emportava cap a casa; va haver-hi un afortunat que el va portar dins el maiot. L’ altra era el llançament de bicicleta: qui la tirés més lluny es portava un premi.
Per ser la meva primera aportació al blogg deu n’ hi dó… Més durant les properes setmanes de maig …. Fasttriatló del Canal Olímpic (m’ han enredat de mala manera…) i 1/2 Fons de La Mussara.
Salut !
