Santa Susana de pujada

Santa Susana de pujada

El Jordi (makina) Masfarné, jo (Raül) i el Fer

Aquest matí hem sortit el Fer, el Jordi (makina) Masfarné i jo.

El Jordi es un company de feina que habitualment surt per la zona on viu, a Sant Quirze, a uns 20 minuts de Barcelona. L’any passat es va canviar una Cannondale RZ120 que tenia per una Flash de 20” de Carbono, un maquinon de bici.

Aquests dies esta per la zona de vacances amb la família i ahir em va trucar per veure si sortíem avui. La veritat es que m’ha fet molt il•lusió que vingués amb nosaltres avui.

La pega es que la zona per on ell surt habitualment no es tan dura com el Garraf, que tenim pedra per donar i vendre.

El Fer té una teoria que es pot compartir, si vas bé pel Garraf, ets capaç d’anar bé per qualsevol lloc amb bici. Pot ser, perquè no.

Hem sortit a les 7:40 del Caprabo, el Fer s’ha dormit com sempre, Fita amunt, baixada pels Holandesos, pujada a Jafra i hem baixat per la masia que hi ha després de Jafre, hi ha una cadena a l’entrada, però uns metres més endavant comença un corriol que baixa fins a la riera molt divertit.

Pujada pel lateral dels Massets de Dalt, baixada per la trialera de darrera i fins a Olivella, d’allà hem agafat el camí que fem habitualment de tornada de la baixada de Santa Susana amb la intenció de pujar.

La pujada es dura de nassos, però es fa bé. Té algun punt de cames “a tope”, però per la resta, un pel d’equilibri i paciència.

El Fer l’ha pujat amb la Felt de 26” la mar de bé, jo darrera seu millor que la última vegada que la vaig fer, ara fa un parell de mesos i el Jordi li ha costat un pel, ha hagut de posar peu un parell de cops.

Tot s’ha de dir, que el Fer no l’havia feta mai de pujada i tot i que la part del mig diu que se li ha fet un pel llarga, la resta ha estat bé. Crec que es un bon entrenament, dura però factible.

D’allà de tornada cap a Can Grau i GR5 de tornada, el famós “tornillo”. He baixat jo davant, la veritat es que la roda de 29” es un luxe, vas literalment volant per sobre de les pedres i si a més vas un pel ràpid, es espectacular com millora. El Fer que anava a roda meva m’ha dit quan hem parat que s’ha quedat acollonit de com he baixat, que ell intentava seguir la meva traçada, però que amb la roda de 26” notava tots els sots i que li ha costat bastant. Crec que la propera del Fer serà una 29”, tot i que ell diu que no d’entrada.

El pobre Jordi, poc acostumat a tanta pedra ha fet gran part del primer tros del GR5 caminant, suposo que per falta de pràctica, s’ha de reconèixer que la primera vegada espanta i amb una rígida encara més.

Des de Quatre Camins hem anat cap a Ribes, però ens hem desviat per la trialera a mà esquerra i hem anat a parar als Massets de Dalt de nou, el Fer ha marxat cap a Ribes i el Jordi i jo hem tornat cap a Sitges per pista, Fassina amunt.

Anàvem justos de temps i el Jordi m’ha fet l’efecte que anava just de forces també, així que hem agafat la directe i cap a casa.

En total a mi m’han sortit 41,37km que he fet en 3 hores 13 minuts a una mitja de 12,9km/h. Un pel lent, però molta pujada i els últims km el Jordi ha baixat el ritme, cap problema, ens ho hem passat molt bé. La velocitat màxima de 52,6km/h, suposo que baixant la Fita, es criminal la baixada, m’encanta. La pega es que avui hi havia molta gent, ja arriba la calor i la gent surt a la muntanya. El meu consum energètic de 2094kcal, la mitja de pulsacions de 151ppm, la màxima de 233ppm que no es real. La goma de la cinta de pit esta donada i m’he trobat que en algun moment em marcava per sobre del 100%, fins al 170% i als segons de nou 80%. Fa mal contacte, haig de canviar la part elàstica de la cinta de pit. La cadència de 71rpm, lenta avui, però pujant amb tot el ferro posat crec que es més que suficient. El desnivell positiu de 1082 metres i el negatiu de 1084 metres. Sembla mentida, la sensació ha estat de pujar molt i baixat poc, els números diuen que no ha estat així.

Si no plou sortirem de nou aquesta setmana santa, si plou ja veurem que fem. La setmana vinent tinc la Ultra Trail de BCN, la mitja marató, la resta es per professionals. No tinc clar si em quedarà temps per la bici o no, ja veurem.

Digues si t'ha agradat

Comparteix

Leave a Reply

Santa Susana de pujada

Santa Susana de pujada

El Jordi (makina) Masfarné, jo (Raül) i el Fer

Aquest matí hem sortit el Fer, el Jordi (makina) Masfarné i jo.

El Jordi es un company de feina que habitualment surt per la zona on viu, a Sant Quirze, a uns 20 minuts de Barcelona. L’any passat es va canviar una Cannondale RZ120 que tenia per una Flash de 20” de Carbono, un maquinon de bici.

Aquests dies esta per la zona de vacances amb la família i ahir em va trucar per veure si sortíem avui. La veritat es que m’ha fet molt il•lusió que vingués amb nosaltres avui.

La pega es que la zona per on ell surt habitualment no es tan dura com el Garraf, que tenim pedra per donar i vendre.

El Fer té una teoria que es pot compartir, si vas bé pel Garraf, ets capaç d’anar bé per qualsevol lloc amb bici. Pot ser, perquè no.

Hem sortit a les 7:40 del Caprabo, el Fer s’ha dormit com sempre, Fita amunt, baixada pels Holandesos, pujada a Jafra i hem baixat per la masia que hi ha després de Jafre, hi ha una cadena a l’entrada, però uns metres més endavant comença un corriol que baixa fins a la riera molt divertit.

Pujada pel lateral dels Massets de Dalt, baixada per la trialera de darrera i fins a Olivella, d’allà hem agafat el camí que fem habitualment de tornada de la baixada de Santa Susana amb la intenció de pujar.

La pujada es dura de nassos, però es fa bé. Té algun punt de cames “a tope”, però per la resta, un pel d’equilibri i paciència.

El Fer l’ha pujat amb la Felt de 26” la mar de bé, jo darrera seu millor que la última vegada que la vaig fer, ara fa un parell de mesos i el Jordi li ha costat un pel, ha hagut de posar peu un parell de cops.

Tot s’ha de dir, que el Fer no l’havia feta mai de pujada i tot i que la part del mig diu que se li ha fet un pel llarga, la resta ha estat bé. Crec que es un bon entrenament, dura però factible.

D’allà de tornada cap a Can Grau i GR5 de tornada, el famós “tornillo”. He baixat jo davant, la veritat es que la roda de 29” es un luxe, vas literalment volant per sobre de les pedres i si a més vas un pel ràpid, es espectacular com millora. El Fer que anava a roda meva m’ha dit quan hem parat que s’ha quedat acollonit de com he baixat, que ell intentava seguir la meva traçada, però que amb la roda de 26” notava tots els sots i que li ha costat bastant. Crec que la propera del Fer serà una 29”, tot i que ell diu que no d’entrada.

El pobre Jordi, poc acostumat a tanta pedra ha fet gran part del primer tros del GR5 caminant, suposo que per falta de pràctica, s’ha de reconèixer que la primera vegada espanta i amb una rígida encara més.

Des de Quatre Camins hem anat cap a Ribes, però ens hem desviat per la trialera a mà esquerra i hem anat a parar als Massets de Dalt de nou, el Fer ha marxat cap a Ribes i el Jordi i jo hem tornat cap a Sitges per pista, Fassina amunt.

Anàvem justos de temps i el Jordi m’ha fet l’efecte que anava just de forces també, així que hem agafat la directe i cap a casa.

En total a mi m’han sortit 41,37km que he fet en 3 hores 13 minuts a una mitja de 12,9km/h. Un pel lent, però molta pujada i els últims km el Jordi ha baixat el ritme, cap problema, ens ho hem passat molt bé. La velocitat màxima de 52,6km/h, suposo que baixant la Fita, es criminal la baixada, m’encanta. La pega es que avui hi havia molta gent, ja arriba la calor i la gent surt a la muntanya. El meu consum energètic de 2094kcal, la mitja de pulsacions de 151ppm, la màxima de 233ppm que no es real. La goma de la cinta de pit esta donada i m’he trobat que en algun moment em marcava per sobre del 100%, fins al 170% i als segons de nou 80%. Fa mal contacte, haig de canviar la part elàstica de la cinta de pit. La cadència de 71rpm, lenta avui, però pujant amb tot el ferro posat crec que es més que suficient. El desnivell positiu de 1082 metres i el negatiu de 1084 metres. Sembla mentida, la sensació ha estat de pujar molt i baixat poc, els números diuen que no ha estat així.

Si no plou sortirem de nou aquesta setmana santa, si plou ja veurem que fem. La setmana vinent tinc la Ultra Trail de BCN, la mitja marató, la resta es per professionals. No tinc clar si em quedarà temps per la bici o no, ja veurem.

Comparteix

Leave a Reply

Santa Susana de pujada

Santa Susana de pujada

El Jordi (makina) Masfarné, jo (Raül) i el Fer

Aquest matí hem sortit el Fer, el Jordi (makina) Masfarné i jo.

El Jordi es un company de feina que habitualment surt per la zona on viu, a Sant Quirze, a uns 20 minuts de Barcelona. L’any passat es va canviar una Cannondale RZ120 que tenia per una Flash de 20” de Carbono, un maquinon de bici.

Aquests dies esta per la zona de vacances amb la família i ahir em va trucar per veure si sortíem avui. La veritat es que m’ha fet molt il•lusió que vingués amb nosaltres avui.

La pega es que la zona per on ell surt habitualment no es tan dura com el Garraf, que tenim pedra per donar i vendre.

El Fer té una teoria que es pot compartir, si vas bé pel Garraf, ets capaç d’anar bé per qualsevol lloc amb bici. Pot ser, perquè no.

Hem sortit a les 7:40 del Caprabo, el Fer s’ha dormit com sempre, Fita amunt, baixada pels Holandesos, pujada a Jafra i hem baixat per la masia que hi ha després de Jafre, hi ha una cadena a l’entrada, però uns metres més endavant comença un corriol que baixa fins a la riera molt divertit.

Pujada pel lateral dels Massets de Dalt, baixada per la trialera de darrera i fins a Olivella, d’allà hem agafat el camí que fem habitualment de tornada de la baixada de Santa Susana amb la intenció de pujar.

La pujada es dura de nassos, però es fa bé. Té algun punt de cames “a tope”, però per la resta, un pel d’equilibri i paciència.

El Fer l’ha pujat amb la Felt de 26” la mar de bé, jo darrera seu millor que la última vegada que la vaig fer, ara fa un parell de mesos i el Jordi li ha costat un pel, ha hagut de posar peu un parell de cops.

Tot s’ha de dir, que el Fer no l’havia feta mai de pujada i tot i que la part del mig diu que se li ha fet un pel llarga, la resta ha estat bé. Crec que es un bon entrenament, dura però factible.

D’allà de tornada cap a Can Grau i GR5 de tornada, el famós “tornillo”. He baixat jo davant, la veritat es que la roda de 29” es un luxe, vas literalment volant per sobre de les pedres i si a més vas un pel ràpid, es espectacular com millora. El Fer que anava a roda meva m’ha dit quan hem parat que s’ha quedat acollonit de com he baixat, que ell intentava seguir la meva traçada, però que amb la roda de 26” notava tots els sots i que li ha costat bastant. Crec que la propera del Fer serà una 29”, tot i que ell diu que no d’entrada.

El pobre Jordi, poc acostumat a tanta pedra ha fet gran part del primer tros del GR5 caminant, suposo que per falta de pràctica, s’ha de reconèixer que la primera vegada espanta i amb una rígida encara més.

Des de Quatre Camins hem anat cap a Ribes, però ens hem desviat per la trialera a mà esquerra i hem anat a parar als Massets de Dalt de nou, el Fer ha marxat cap a Ribes i el Jordi i jo hem tornat cap a Sitges per pista, Fassina amunt.

Anàvem justos de temps i el Jordi m’ha fet l’efecte que anava just de forces també, així que hem agafat la directe i cap a casa.

En total a mi m’han sortit 41,37km que he fet en 3 hores 13 minuts a una mitja de 12,9km/h. Un pel lent, però molta pujada i els últims km el Jordi ha baixat el ritme, cap problema, ens ho hem passat molt bé. La velocitat màxima de 52,6km/h, suposo que baixant la Fita, es criminal la baixada, m’encanta. La pega es que avui hi havia molta gent, ja arriba la calor i la gent surt a la muntanya. El meu consum energètic de 2094kcal, la mitja de pulsacions de 151ppm, la màxima de 233ppm que no es real. La goma de la cinta de pit esta donada i m’he trobat que en algun moment em marcava per sobre del 100%, fins al 170% i als segons de nou 80%. Fa mal contacte, haig de canviar la part elàstica de la cinta de pit. La cadència de 71rpm, lenta avui, però pujant amb tot el ferro posat crec que es més que suficient. El desnivell positiu de 1082 metres i el negatiu de 1084 metres. Sembla mentida, la sensació ha estat de pujar molt i baixat poc, els números diuen que no ha estat així.

Si no plou sortirem de nou aquesta setmana santa, si plou ja veurem que fem. La setmana vinent tinc la Ultra Trail de BCN, la mitja marató, la resta es per professionals. No tinc clar si em quedarà temps per la bici o no, ja veurem.

Comparteix

Leave a Reply

UA-177326818-1