Aquest matí hem quedat a les 7:30 al Caprabo per mirar de fer la pujada de Santa Susana que fem habitualment baixant.
El Gaizka i el Javi no podien venir, ja ho sabia, el Mario va sortir ahir dissabte amb bici i no li venia de gust tornar-hi avui, el Santi esta esquiant encara, el David de Vilanova ha anat a córrer la cursa de l’Atalaia, així que hem quedat el Fer, el Damià i jo.
El Fer m’ha trucar a les 7:20 que no havia canviat les pastilles de fre i la setmana passada ja feia molt de soroll, s’havien de canviar. Ja ho diuen en castellà “en casa de herrero, cuchara de palo“. Ha anul·lat sortida i al final hem sortit el Damià i jo sols.
Anar amb el Damià sol fa un pel de por, bàsicament perquè et pot fer treure el fetge per la boca i ell el veus que ni ha suat, però bé.
L’he vist amb poques ganes, cosa que m’ha tranquil·litzat.
Hem fet la Fita, baixada pels Holandesos i pujada a Jafre.
Hi havia molt humitat, així que a Jafre hem parat a netejar-nos les ulleres, no es veia res de res.
Allà m’he adonat que a la seva roda de darrera hi havia sortit un gra gros. Ell no ho havia notat, però tot sembla que una pedra li ha d’haver trencat els fils que dur el neumàtic i senzillament aguantava per la goma del neumàtic, no hi havia fibres.
Mitja volta i tornada cap a casa tranquil·lament. Si per mala sort punxa baixant amb ganes et pot trobar amb roda i llanta nova, i les llantes que dur son de carbono, millor retirada avui i ja farem la setmana vinent.
Hem anat tornant i jo l’he deixar just a l’alçada del desviament dels Holandesos, he anat a fer Campdasens baixant Vallcarca.
Tot bé fins a la baixada de Vallcarca, un cop he arribat a la cimentera he agafat el primer desviament que puja cap a Mas Quadrell, no el segon i això que l’any passat un dia amb el David Ocariz ens vàrem trobar amb un fangar terrible i vàrem deixar les bicis plenes de fang.
No tinc clar que nassos venia pensant, he cregut que no hi havia fang segur i aquesta setmana ha pogut bastant, així que a la que he vist un tros de pista que semblava que hi havia fang sec, he accelerat i m’he trobat amb un fangar com el que vàrem encigalar-nos l’any passat amb el David.
La bici s’ha clavat i no he pogut seguir per sortir del fangar, la roda de darrera tenia tan de fang que no permetia girar amb el basculant.
Quin desastre!
He sortit com he pogut, m’he posat de fang fins el casc, ulleres, roba, la bici terrible, sóc un pel barrut a vegades, sort que ho reconec.
Amb una branca he tret tot el fang que he pogut per tal de poder ciclar de tornada i he arribar a la benzinera del Caprabo on he tret tot el fang que he pogut amb la mànega d’aigua, no la màquina a pressió, senzillament la mànega i paciència.
Resumint, la sortida prometia i al final ha acabat amb fracàs. Espero que la setmana vinent, que hi ha 4 dies, en puguem sortir mínim 2 i un d’ells puguem fer la pujada de Santa Susana. Es dura de nassos, però es gaudeix pujant també.
En resum m’han sortit 33.6km que he fet en 1 hora 54 minuts, a una mitja de 17,6km/k, una velocitat màxima de 54,3Km/h, que ha estat baixant de Campdasens cap a Vallcarca, he al·lucinat del que arribes a córrer baixant. En el meu cas el consum energètic de 1682kcal, la mitja cardíaca de 141ppm, la màxima de 166 ppm, la cadència de 81rpm, el desnivell positiu de 810 metres i el negatiu de 769 metres.
La setmana vinent més.
Raül