Km 8
No fa ni cinc mesos enrera que ni m´ho plantejava, curses de 10 km, mitges maratons a Gavà, Vilafranca, Sitges, Vilanova, Barcelona, curses de muntanya, però no va ser en acabar la maratest de Badalona que realment m ´ho vaig pensar, podria córrer una marató?, realment estava preparat?, això eren paraules majors, no una cursa qualsevol, era un repte, superar el famós muro dels 30 km., poder suportar 42 km corrent. hores on el cap hi juga més que les cames.
Un mes abans ja era inscrit, em vaig animar o millor dit, em faltava un petit convenciment que la podia fer i el vaig trobar, temps de mitges a 1h30min, maratest a 2h.18min……..tot plegat, endavant.
Arriba el dia on dormo bé la nit anterior, sense nervis, un esmorzar de torrades després d´estar menjant pasta mitja setmana, amb fruits secs i aigua, molta aigua, a les 6:45 ja picava a casa, Àlex, el veí de dalt on tirem plegats cap a Barcelona, aparquem al parking dels meus pares i cap a la plaça Espanya; en veure la gentada si que comencen els nervis, calaix verd després de pixar dues vegades, mp3, últims consells.
Comencem a córrer en la tercera sortida, encarem la carretera de Sants, conegudíssima per mi, molt enrera, agafem un bon ritme, potser massa ràpids per uns primers km., passem molta gent, girem Av. Madrid, on una munió ens sorprèn corrent en grup, era la bandera de les 3:30, la passem com podem, donem la volta al Camp Nou a un ritme de 4:40min/km., anem molt bé, Illa Diagonal on veig l´amic Sergi, foto de rigor, baixem l´Av. Sarrià molt ràpids, era la primera baixada després de 6km de pujada, el primer tram superat.
Passo el km 10 a 47 min, sobre el previst, anem molt bé, veig l´amic Francesc on cau un altre foto, agafem la Gran Via fins passeig de Gràcia, Àlex em comenta que em tregui la música, li faig cas i crec que va ser clau, el clam de la gent, mare meva!!, uff….és impressionant, el que m´estava perdent, ens dirigim cap a la Sagrada Família, la passem sense problemes, cau el primer gel, PowerBar i ja de cap a la Meridiana on jo crec que és un dels primers murs, llarga, lletja, sense al.licients……comencem a pujar-la, veiem els que baixen, això fot, el ritme segueix sent molt bo, molta gent animant, entre elles Eli on em dona ànims, ens creuem amb la bandera del 3:15, li comento a Alex que esta al tocar, em frena, potser fa bé, penso, ell té més experiència que jo i li faig cas.
Passem la mitja marató a 1h38min., perfecte, tornem a la Gran Via direcció Rambla Prim, som al km 25 on sento un petit esgotament, ja no vaig tan lleuger, gel Coup de Fuet per recuperar, sort que és baixada, però una cosa ja em comença a ratllar el cap, la recta de les Glòries, els segon mur de la cursa, fa molta calor, molta, aigua a saco en cada avituallament, s´acaba la Rambla Prim ja cap a Glòries…….que cosa més llarga!!, anada i tornada de més de 4km, tot i això seguim a un bon ritme, 4:55min/km, perdem de vista la bandera de les 3:15, s´he m´esta fent molt llarga, em torno a posar la música per trencar una mica l´estat, vaig força cansat en passar el km 30 a 2h:18 min, un altre gel i aigua, s´ha acabat la recta i girem direcció litoral, m´ha matat….aquells últims km han sigut molt dolents.
Encarem els últims 10 km ja molt tocats, cada km ja és un compte enrera, els miro un a un, 31, 32,…..passo el 32 on un pensament m´entra : “només queda una bombers, una merda de bombers…..”, li dic a Àlex que tiri, jo ja vaig a 5:00min/km., em diu que no, aquell litoral el Sol pica de collons, sort que hi ha aigua per tot arreu, les cames van molt cansades, els quàdriceps ja van tocats, però no puc parar, de cap vaig bé, km 35 per pujar a l´Arc de Triomf, quina pujada!!, hi ha gent per tot arreu, torno a treure´m la música ja que arriba el centre de Barcelona, una gentada de por en passar l´arc ja encarats a Plaça Catalunya, en aquell moment em porta la gent, només sento la gent, ni el cap, ni les cames, ni la música, m´es igual el temps, només desitjo arribar al 42.
Passem el Portal de l´Àngel on es fa petit, un passadís per passar entre milers de persones, és fàcil emocionar-se però haig de ser fred ja que em talla la respiració, arribem a la catedral on recordo un avituallament amb molta gent molt tocada, agafo aigua com puc, baixem Via Laietana, psicològicament això ja està, queda el maleït Paral.lel però no m´importa, serà el final, trenquem cap Av. Colom, ja vaig a 5:20min/km, no puc baixar més, em costa córrer, mantenir el ritme es difícil, en passar l´estàtua del descobridor veig molta gent a terra, caminant, ambulància, em passen moltes coses pel cap: “és necesàri?, qué busquem?, per què?, val la pena?”, Àlex em diu que miri endavant, que no miri als costats, intento ficar-me en una “bombolla” i tot els del meu voltant que no m´afecti
Girem a la dreta….el Paral.lel…..ja està, és el final, m´es igual si puja, baixa o gira, km 40 davant les tres xemeneies, em fa mal tot,……però el cap guanya a les cames, fem una Z al estar en obres i ja som al l´ultim km, veig la Plaça Espanya davant meu, el Paral.lel es fa petit del munt de gent que hi ha, em deixo portar……giro la plaça i ja veig l´arc d´arribada, uns últims metres en un cridòria brutal, l´emoció surt per tot arreu, arribem junts en 3h 20 min……
Estirem una mica, aigua, beguda isotònica, seiem a terra per gaudir del moment, una barreja de coses em passen pel cap, el que acabem de fer, com si haguéssim arribat d´una guerra, aquells moments van de ser de gran satisfacció amb un mateix, un repte difícil d´aconseguir on és fàcil abandonar, és fàcil caure en l´intent, s´ha d´estar preparat fisicamanet i psicològicament, pots entrenar molt, però si no ets fort mentalment el famós mur et destrossa. No té res a veure amb una mitja, a la de 21 es disfruta, gaudeixes de la cursa, no juga tant el cap, aquí, hi ha un punt on ja corres per córrer, pateixes i la ment ho és tot, si no tens cap lesió, ho és tot per arribar a meta, a partit d´uns km. les cames ja van soles, les tens entrenades, no les fas córrer, el cap, envia ordres per que es moguin, però aquest cap tira d´estats d´ànim, d´emocions i sentiments provocats per coses que t´envolten: música, gent, crits, cares conegudes i no conegudes que t´animen, pensaments que surten durant la cursa,……tot això és la benzina que et fa tirar quan arriba el maleït mur, els gels ajuden en la part física, però tota la resta ajuden en la part mental.
Medalla, molt xula, veig a ma mare i el meu germà on juntament amb Àlex tirem cap al cotxe, faig un parell de trucades i contesto a nosequants wats de gent on em fa il.lusió que s´en recordin en un dia tan especial per a mi, suposo que repetiré, no sé……quan arribi el moment m´ho plantejaré, felicitar l´organització per les no cues enlloc i els avituallaments, moure 18000 persones no ha de ser fàcil.
Donar gràcies a la gent que m´ha recolzat en aquest repte, Àlex, Oscar d´Evasion i Gisela…..sense tu impossible, abans, durant i despés de la marató.
km 41
Estas fet un animal David, la primera marató i acabes amb 3h 20 minuts!!! fas cada dia més por!
Moltes felicitats, molt bona crónica i sembla que molt bona cursa.
😉
Felicitats David per la teva gesta y també per aquesta crònica amb la que he disfrutate llegint. he disfrutate perqué és com si llegis una aventura emocionante que sé que tindrà un final feliç (comparable a veure un partite del barça en diferite que saps que guanyarà per golejada.) Felicitats també per el teu entusiasme en aconseguir les coses, correr és una manera de viure y com es fa, també un reflexe de com encarar les coses en tots els àmbits.
no “pares sigue sigue”.
Cesc
Gracies per compartir o. brutal! gairebé he corregute al vostre costate lleginte te.
Enhorabona y ànimos y entenimente pels propers reptes.