Esquerre a dreta: Raül (jo), Vitic, Fer, David i Santi
Com cada any, a final de temporada, es a dir, quan deixem de plantejar-nos alguna sortida més llarga, fem un Sitges a Montserrat. Diguem que des de cada any vol dir des del 2009, es a dir, aquesta es la cinquena vegada.
Aquest matí a les 5 he sortit del Caprabo, sol ja que he quedat amb la resta a Quatre Camins. Un pel il·lús, ja que he quedat amb la resta a les 5:30 a Quatre Camins i habitualment necessito uns 20 minuts per arribar de casa a Les Bassures, es a dir, impossible estar a les 5:30 al lloc.
Pujada a la fita amb més calor de la conte, estrany per ser 3 de novembre, molta humitat al baixar cap a La Fasina i més fred per la humitat. A les 5:30 estava passant per davant dels Massets de Dalt, pujada d’asfalt típica i emprenyadora, però necessària per arribar a temps.
A mitja pujada he vist 4 llums que venien de Sant Pere de Ribes, la resta per descomptat. A les 5:43 he arribat a dalt, feia uns minuts que m’esperaven només.
Eren el Fer, el David Ozariz i el Vitic, el Diegui ha fallat, tenia un pel de febre i estava cultivant un constipat.
Hem encarat el GR5 cap a Can Grau, de nit i amb llum artificial sembla que sigui menys emprenyador i tot. Havíem quedat amb el Santi a les 6:00 a Can Grau.
El Vitic ha tocat terra abans d’arribar a Can Grau, ha caigut pujant amb la mala sort, com es normal al “tornillo” de picar amb alguna pedra a algun os, cosa que emprenya durant un parell de dies.
El Santi ha arribat tard, a aparegut a les 6:23, així que fins aproximadament dos quarts de sis no hem començat a pedalar.
Hem pujat la trialera de Can Grau i cap a Olesa de Bonesvalls. Hem fet la trialera que et deixa uns metres abans d’arribar a l’avenc de l’esquerrà, tots menys el Fer que ha tingut un petit problema, bàsicament ha agafat les sabates amb les cales de Crank Brother i a la bici hi duia Shimano, per tan ha anat tota la ruta sense poder utilitzar les cales i amb la molèstia de no poder arrepenjar correctament.
Hem arribat a Olesa de Bonesvalls que encara era fosc, potser un pel massa d’hora. Hem començat a pujar a cap a la NII que va cap al Port de l’Ordal que es començava a veure la llum del dia i hi hem arribat a l’Ordal poble ja sense llum artificial.
A la baixada cap a l’Ordal, hem agafat la trialera que hi ha que va al costat del camí, es una drecera que esta marcada amb el GR5, es a dir, el camí original. M’he anat avall a la trialera, he baixat un pel massa ràpid i quan he frenat, he frenat més amb el de davant que amb el de darrera, que ja feia estona que feia soroll de no durs pastilles a darrera i m’ha relliscat la roda de davant, així que he posat el peu i quan ja no he pogut aguantar més la bici he caigut sobre un esbarzer. Cap problema, he caigut sobre tou, un parell de puntxadetes a la cama esquerre, però ni una sola rascada, de peu i avall de nou.
La veritat es que aquesta part es fa molt bé. Hem començat a baixar cap a Gelida i el Vitic ha començat a fer de Valentino Rossi, a cada revolt peu a fora i derrapada de darrera, molt divertit fins que s’ha passat en un revolt i diguem que ha anat a parar ell més avall que la bicicleta, per sort no s’ha fet res, li feia més mal la caiguda del “Tornillo”.
Hem arribat al bar on parem a esmorzar cada any a les 8:45, estava tancat i hem decidit seguir i buscar un altre lloc on esmorzar. Hem anat pedalant fins arribar a Sant Esteve de Sesrovires. Allà, en mig del poble, hem trobat el Casino, on fan esmorzars sense problema. Hem fet un entrepà cadascú, el Vitic de Truita a la Francesa, el Fer de Llom amb Pebrot, el David de Llom amb Formatge i jo un de formatge manxego. El Santi seguint la seva línia, duia uns entrepans de pa de motllo i no ha demanat res. Per veure cervesa i cafè de postra per tots menys jo que he demanat un té. Ens han posat un plat d’olives. En total hem pagat 22,80€, crec que un bon preu, per això ho recomano com a una opció. El Fer duia un munt de fruits secs, bosses de Borges caducades de desembre del 2012 que tenia a casa, segurament sobre d’algun esdeveniment esportiu dels que organitza la seva dona. Caducats, però bons, cap problema. He aprofitat per canviar les pastilles de fre de darrera, realment ja no quedava res de compost i hagués fet malbé el disc físicament si hagués seguit. En duia un joc per si de cas, demà en compraré un més de recanvi i un altre per canviar les de la roda de davant.
Hem seguit pedalant, s’ha fet prou lleuger el trajecte fins arribar a Esparraguera, d’allà es va ciclant fins a Collbató i comença la pujada fins el Bruc, que no hi arribem i fins el parking de Les Agulles. La veritat es que a mi personalment es una part que se’m fa molt pesada.
M’he quedat sense aigua, no he volgut omplir a la font de Collbató i m’he equivocat, sort que el Fer m’ha donat aigua.
Hi ha un parell de pujades que son complexes de ciclar abans d’arribar al parking de Les Agulles, la penúltima i la última. La última la he fet, l.a penúltima només el Santi.
Des d’allà, abrigadets perquè els 9 kilòmetres que queden per arribar al Monestir per carretera son sense sol i habitualment fa fred i bastant de vent i ens hem plantat a les 13:30 a la plaça del Monestir.
Hem menjat quelcom a la plaça esperant el Santi que ha tardat un pel més, la foto de rigor i hem begut una cocacola i una bossa de patates que hem comprat a un Queviures a Montserrat, per cert hem pagat 5,15€!!! (millor dit, el Vitic ha pagat).
El Santi ha volgut tornar per carretera fins a casa, per mi un pel imprudent amb previsió de pluja i diumenge tarda després de 3 dies de festa, però el Santi es el Santi. El Vitic, el Fer i el David han tornat amb els FFCC fins a La Gornal i d’allà amb RENFE des de Bellvitge fins a casa.
Jo m’he quedat una estona ja que la meva dona i la meva filla han anat a veure la Moreneta i he tornat amb elles amb cotxe. Baixada fins al parking del Cremellera i al WC del cremallera m’he rentat un pel el cos, les cames, els braços, el cap i la cara, m’he canviat de roba, colònia i desodorant i hem dinat a Monistrol abans d’arribar a casa cap a les 18:00.
La resta han arribar a casa més o menys a la mateixa hora, ens hem parlat via Whatsapp.
A mi en total m’han sortit 79,99km de casa fins a la Plaça del Monestir de Montserrat i fins a baix a Monistrol 90,42km, contant que els últims 10 i poc son de baixada i només s’ha de frenar. Conto només la part fins arribar al Monestir, la resta ha sortit de franc.
Hem pedalat 6 hores exactes, i en total si hem sortit a les 5:00 i a les 13:30 hem arribat a Montserrat surten 8 hores i mitja, de les que 3 i mitja he estat parat, o mentre esmorzàvem o esperant als altres, ja que he estat l’únic que he dut el trac carregat al GPS, i això que 3 dúiem GPS. La mitja de 13,3km/h, una velocitat màxima de 61,6km/h i un consum energètic en el meu cas de 4879kcal. La freqüència mitja de 139 ppm i la màxima que crec que no es correcte de 204 ppm, fins a mitja pujada de la Fita em deia que anava a un 27% de freqüència cardíaca, per tan no ha fet bon contacte. La cadència mitja de 76 rpm, prou bé. El desnivell positiu de 2310 metres i negatiu de 1600 metres. Curiós si afegeixo els últims 10,5km de baixada a Monistrol, em surt un desnivell negatiu de 2176 metres, deu ni dó la baixada quin desnivell té, llàstima que la hem fet per carretera.
Us deixo unes fotos de la sortida.
Raül (jo)
Santi treguen el llum
David
Vitic
Santi arribant al Port de l’Ordal
Vitic arribant
Vitic que li passa al llum que em mira
Eh que jo no he fet res, ja esta 
El Santi i el David que s’ho miren
El Fer arriba mort de calor
Esmorzant al Casino
Cervesa, entrepà…
Fruits secs i café
El David
El Raül (jo)
Raül