Ahir dissabte no vaig sortir, ho varen fer el Fer i el Gaizka però jo al final em vagi quedar a casa estudiant, varen penjar el temari de dret empresarial i dimarts vinent hi ha la primera entrega.
Aquest matí he sortit dues vegades, ja que la setmana vinent no podré anar ni un dia al gimnàs.
M’he llevat a les 5:30 del matí i a les 6 en punt estava ja a sobre de la bici, amb les rodes inflades i la Lupichin a tope. Realment la Lupichin es una molt bona compra. Per temps, he buscat una ruta que em permetés estar a les 7:30 al Caprabo on haviem quedat amb el Fer i el David Villagrassa. He fet Campdasens, baixant primer a Vallcarca i pujant cap a Campdasens després. Tot i ser de nit, vol dir que a les baixades has de anar més lent i a més anava sol, he fet 3 minuts més des de casa a la punta del punt més alt després de passar Campdasens i abans de començar a baixar per darrera. 3 minuts més vol dir 59 minuts 20 segons estava a dalt, el meu millor temps de dia i en forma son 56 minuts clavats.
He tornat bé i sense gaires problemes, tot i que m’he trobat molts cotxers anant als caçadors.
El Fer m’ha enviat un SMS on deia que ahir va anar a dormir tard i amb més vi de la conte al cos, així que hem sortit el David i jo.
Com que ja duia 24,4km a sobre, no m’ha importat fer una ruta més curta. Hem anat fins a La Plana Novella per la trialera dels holandesos, i per la carretera fins a Can Grau. El David m’ha dit que volia “canya” i he pensat que el GR5 de Can Grau de tornada li faria gracia.
M’he sorprés bastant de l’equilibri que té a sobre de la bici, no l’he hagut d’esperar gaire. De petit havia fet trial, i es nota molt.
Quan hem arribat al creuament dels Massets a Olivella, m’ha dit que havia gaudit molt així que he pensat que volia més canya.
Hem anat cap a Ribes i hem baixat per la trialera que cau a l’esquerra al cap d’uns 50 metres. Es “tela” i el David l’ha baixat sense posar el peu i amb una cara de feliç que feia goig de veure. La pega es que ha perdut el iPhone, suposo que li ha donat un cop amb alguna branca, el duia al braç amb una funda i “velcro”. Hem tornat a peu i l’hem trobat just on començava la part més complexa.
Un cop a baix, alternatives: seguir recte i anar a l’esquerra. Les dues porten al mateix lloc, sota dels Massets, però la que baixa recte es més difícil i la de l’esquerra es més llarga. Resposta ràpida, m’ho he passat molt bé amb aquesta baixada, anem recte.
Hem seguit recte fins arribar a baix de tot i hem seguit a l’esquerre cap als Massets de Baix per anar a buscar de nou la pista i anar tornant cap a Sitges per Cal Porto, Caçadors, etc.
La última sorpresa, ha estat la trilaera que cau a ma esquerra baixant cap a Sitges, al revolt gros encimentat. Baixa cap al camí original de la Creu de Sant Isidre i en porta a Quin Mar. Fa com un parell d’anys que no la feia i esta com la última vegada que la varem fer, dura de nassos. Des de Quin Mar la tornada es pel cementiri nou i a casa.
En total he estat donant-li als pedals 3 hores 30 minuts per fer un total de 54,40 kilòmetres, a una mitja de 15,5Km/h. En el meu cas el consum energètic 2838 kcal i el desnivell de 1280 aproximadament.
La setmana vinent no podré sortir, estem fora i sortiré de nou el dia 12 d’octubre que es festa nacional. Espero aquesta setmana haver venut la bici ja, i sobre tot espero tenir sort i poder comprar la Lefty Max 130 Carbon demà que estic seguint a eBay bé de preu.
El David ha quedat content i suposo que repetirem.
Apa fins a la propera.
Raül