Ja l’any passat em rondava pel cap, una visita pel voltants i vídeos de la cursa em cridaven l´atenció, Ultra Trail del Montsant. Aquest estiu em miro la web i analitzo les diferents distàncies, em decanto per la Half Ultra però llegint detingudament, veig la logística una mica rara, et fan agafar un autocar fins Cabacés per des d’allí fer els 49km fins Cornudella sortint a les 12 del migdia, la descarto i com a novetat d´aquest any la Long trail de 66´9km amb 2750m de desnivell, amb sortida y arribada a Cornudella, m´ho penso uns dies i endavant, qualificada amb 2 punts per Montblanc.
Un estiu treballant i sortint per la zona amb tirades no molt llargues , curses com la del Tiula a Cubelles i la Maraton Trail de Tarragona tres setmanes abans em fan posar a punt, unes petites vacances a l´extranger per tornar amb ganes. Analitzant el track, el material obligatori, alimentació prèvia i sense adonar-me’n ja sóc buscant el dorsal dies abans, samarreta molt guapa, mitjons, gels…..
5:30h del dissabte 17, dempeus, tot preparat al sofà, un bon esmorzar , miro la temperatura i decideixo portar una tèrmica curta sota la samarreta amb “manguitos”. Carretera fins Cornudella de Montsant i en 1 h 30 min ja sóc aparcant, revisió del material i al calaix, una petita explicació en diferents idiomes ja que hi ha 21 nacionalitats, 2 i 3 punts segons la distancia per Montblanc atrauen a molta gent d´arreu.
9 de matí, tret de sortida volta pel poble, molta gent amb petites cues els primers km, passem l’església de Sant Juan Petit a un ritme tranquil direcció Albarca on veiem el primer control de pas, km 7, falten 7 més de pujada forta, caminem ja que la cosa s´ha posat seriosa, fred i boira ens donen la benvinguda a l´ església Mare de Deu del Montsant, un lloc privilegiat amb uns paisatges impressionants, amb penya segats que tiren enrere, s´ha d´ anar “al tanto” per aquí ja que qualsevol patinada no ho expliques. Pi de Carabasseta, toca baixar fins Ulldemolins amb avituallament sòlid i gel, km 18.
Vaig bé, dosificant, miro el mapa i vénen 20 km de trencacames en baixada progressiva a la vora del riu fins el pantà de Margalef, en ajuntem un grup de 10-12 persones, un ritme molt bo, ritme ultra com diuen, a 6 min/km de “trote” sense parar, zona boscosa amb poca llum, paisatge preciós de tardor amb fulles arreu on no veus on trepitges, un grup de boy scouts ens fan un passadís animant, s´agraeix ja que allà al mig només sents les petjades i el riu. Veig el pantà al fons, unes escales amunt i avall amb ponts de fusta sobre el riu i ja som a Margalef, avituallament sòlid, km 37.
Ja vaig cansadet, els km pesen, prenc un altre gel ja que a partir d´ara la cosa s’embolica, 5 km més i arribo a la Bisbal de Falset, un poble molt bonic on les cases sembla que vagin a caure construïdes sobre roques immenses, km 42, miro el mapa i 16 km de pujada forta, toca caminar una estona ja que les cames pateixen, una forta pendent que comença amb asfalt però en poc trepitjo pedra , se m´està fent llarga, els km passen molt lentament, km 50 control de pas i Font de Sant Salvador, omplo la camelback, m´informen que el km que ve ara és el pitjor…..i tant, un infern, a quatre grapes toca pujar una pendent brutal de pedra, un km etern que trigo uns 20 minuts, s´apaga el gps per bateria i no m’agrada, aquell km m´ha matat, em falta l´aire.
Km 51, les curses es separen, els de la Ultra van cap a Cabacés per fer els altres 50 i nosaltres tirem 16 km fins Cornudella, “el que els hi queda” penso, queden 6 km de pujada on ens ajuntem tres, fred, vent gelat , boira on costa veure les cintes, vaig “empapat” de suor i mullat de la boira, agafo fred però segueixo, aquí no puc parar ja que em congelo, d´aquells moments que desitges arribar ja, vaig molt rebentat, molt, prenc un últim gel, arribem al 55, Serra Major, control de pas, s´ha acabat la pujada, una forta baixada tècnica fins la Morera de Montsant, ens avancen els de la Half que vénen de Cabacés, veig el poble als meus peus, molt bonic on sento per la megafonia dels carrers la propera reunió que es farà per decidir no se què amb la Santa Espina de fons com si d´un pregonero es tractés, arribo, Km 58, menjo alguna cosa, 8 km i meta, em costa córrer, caminar, em fa mal tot, les plantes dels peus, les ungles, veig les Asics destrossades, porten molts km., però ja és la recta final
M´ajunto amb un noi de Lleida, xerrem i trotem uns km, no podem perdre molt el temps ja que s´està fent fosc, uns corriols ens porten a un celler, “ quatre kilómetres!!” ens criden, uff…seguim junts fins el 65, un últim esforç, uns últims dos km de baixada fins Cornudella, ho veig al fons, aquella sensació no es pot explicar, m´animo jo sol, el de Lleida camina i decideixo tirar, es veu poc però no paro a posar-me el frontal, entro al poble seguint les cintes, éxtasi pur, aquells moments compensen les hores que porto corrent i per fi sento la música de “Juego de Tronos” entrant per l´arc en 9h 56min., 32é de la general, manguitos molt xulos de finisher, dutxa i caldo aneto per entrar en calor, em quedo una estona per veure l´entrada del primer de l´ultra, 11h 45min en fer 101km, i el tio entra sprintant….brutal.
Cotxe fins a Vilanova tot pensatiu amb el “barça juga a rac1” de fons, assimilant el que acabo de fer, 10h corrent per la muntanya, ¿com puc explicar que això m´agrada i disfruto? no hi ha resposta, s´ha de viure.
Ha estat una experiència força dura, la carrera és molt bonica, els paisatges són preciosos, el Garraf te molta pedra però aquesta zona no es queda curta, crec que és un molt bon trail, així com l´ultra de Tarragona no val res, aquesta és molt recomanable a qui li agradi la muntanya passant per pobles molt bonics , no molt d´asfalt, no gens pistera, corriols, pedra, zones boscoses, travessant ponts de fusta, rius, amb una bona bossa del corredor, els avituallaments justets però ja ho diu a la web “semi auto-suficiència” amb el que ja vas amb atenció.
Per ara toca descansar, potser deixar la muntanya momentàniament i tirar cap l’asfalt, preparar la mitja de Vilanova, alguna marató em ronda pel cap de cara l´any vinent, no ho sé…. sobre la marxa, de moment Sitges-Montserrat en btt el 31 d´octubre que tinc la bicicleta gelosa i fa temps que no veig els de la web i em fa il·lusió.
km 55, pas per Serra Major
brutal, cada vegada els teus reptes son més forts, admirable la teva força y entusiasme. lleginte les teves cròniques encoratges a no deixar mai de posar fi a noves fites y objectius encara que els meus són infinitaments més modestos.
Felicitats david!