Hem sortit el Fer i jo sols. El Gaizka està a Zamora de vacances i el Vitic crec que encara està a Italia.
La idea era fer el Pantà de Foix. Com que són un munt de kilòmetres i d’hores, hem quedat a casa del Fer abans de les 7 del matí. M’he llevat a les 6, era fosc i negre com una gola de llop i cap a les 6:30 he marxat cap a Ribes, seguia estant massa fosc.
Sort que l’anada a Ribes la conec, tot i amb això he baixat molt el ritme, la sensació de pedalar i no saber que hi ha al davant no es massa agradable, sense llums, es clar.
Cap a tres quarts de set hem sortit direcció a Vilanova el Fer i jo.
Hem anat a un ritme molt ràpid, tan ràpid que amb una hora i quart, segons el meu Garmin i amb menys d’una hora segons el Garmin del Fer (normal, segons ell, sortíem de Ribes, jo l’he posat sortint de Sitges) estàvem ja al Pantà de Foix, amb les pujades de rigor, que són molt dures.
Hem comentat que el ritme era molt ràpid, hem volat fins el pantà. La tornada ha estat al mateix ritme que l’anada, això ens ha passat factura, ja que un parell de punts molt tècnics hem hagut de posar el peu a terra, no donàvem més.
Hem arribat a Ribes i he deixat el Fer, he seguit fins a casa tot sol i he parat el cronòmetre.
M’han sortit 4 hores 34 minuts, amb un total de 64 kilòmetres i 70 metres, amb un ritme de 13,9km/h, hem volat.
Hem de contar que la última vegada que varem fer aquesta ruta, anàvem el Gaizka i el Vitic amb la Giant nova i el meu Garmin va parar a Sitges amb més de 6 hores, crec que pasàven uns 8 o 10 minuts. Avui li he tret una hora i mitja sencera al crono de la última vegada, realment molt ràpid.
El terreny molt sec i amb moltíssima pols, em diu el Fer que no ha plogut en tot l’agost i això es nota.
Aquesta setmana vinent miraré d’anar un dia a rentar la bici i ja he rebut les llantes Tubeless noves. Ja tinc a les mans un parell de Mavic XM819 amb un parell de Larsen TT LUST noves per muntar, una cadena nova i un munt de feina a fer, haig de canviar-ho jo i radiar-ho, cosa que no he fet mai, però no crec que sigui gaire difícil 😉 A més li haig de desmuntar el basculant de darrera per mirar de treure el grinyol que em fa l’amortidor, crec que te els rodaments de tefló bruts, i ja que hi sóc netejar-li el líquid sellant del quadre que es van enganxar de la punxada que vaig tenir a principi d’agost. Esta barrejat amb el fang del moment, i no hi ha manera de treure’l, espero que amb el basculant a les mans i paciència me’n surti.
La Cannondale ja porta 2500 kilòmetres, li toca una miqueta de “carinyo”.
Acabo les vacances amb 500 kilòmetres a la Cannondale i 575 en total per les meves cames, ja que vaig fer una sortida llarga amb la Trek del meu cunyat.
A veure si la tinc a punt per sortir la setmana vinent, a partir d’ara ja s’ha acabat sortir entre setmana, a partir del dilluns 24 a treballar, tornem a la rutina.
Raül