Aquesta ruta esta basada en la cursa de Canyelles, la Cuabarrada del 2017, la llarga, ja que incorpora camins que no coneixíem. Es una ruta que hem fet per primera vegada al novembre del 2017 i que la hem repetit el 24 de desembre, el track esta basat en la sortida del 24 de desembre. Es una ruta factible, no té cap dificultat i es pot fer amb menys de 3 hores a ritme tranquil. Es agradable perquè té un pel de tot, pista, corriols de pujada, algun corriol de baixada, alguna pujada dura de fer peu, i per desgracia alguna part de carretera amb poc transit. Li hem posat de nom Viladellops, perquè passa pel poble, que pertany a Olèrdola. Diguem que fa una mena de doble vuit, ja que es creua per si mateixa un parell de vegades, això dona opció de fer mitja volta en qualsevol moment i no haver de fer-la sencera en cas de problemes.
Sortim de Sitges, del Caprabo, com sempre, i anem cap a Sant Pere de Ribes, anant a Can Lloses, a la carretera que va de Sant Pere de Ribes a Olivella. Agafem la carretera i anem direcció a Olivella fins trobar després del pont que passa per sobre de la riera una entrada a la dreta, una entrada que ens dur a una casa de colònies que es diu Mas Can Giralt. Abans d’arribar al Mas, anem a l’esquerre, creuem una vinya i sortim a una de les entrades de Mas Milà. Agafem els carrers interns de la urbanització, asfaltats. Habitualment no hi ha cotxes, però s’ha de vigilar que no hi hagi algú que tingui pressa i ens pugui fer mal. Aquest es el camí que fem habitualment quan tornem de Les Gunyoles, una de les rutes que tenim marcades.
Seguim fins trobar camí i anem seguint el track per una pista ampla i plana. De cop hi ha un corriol que surt a la dreta i que es pot fer tranquil·lament, comencem un camí estret de pujada, no té cap dificultat per fer-lo sobre la bici, les pulsacions pugen, però no s’ha de fer peu en cap moment. La vista es molt bonica, si més no el track l’hem gravat amb cero graus de temperatura, per tan els camps estaven gebrats i blancs, una estampa molt bonica. El corriol puja fent alguna zeta fins que arriba a una pista, anem a l’esquerre i anem fent via cap a Can Trabal, una urbanització que pertany a Olèrdola també. No arribem a entrar a la urbanització, diguem que deixem a mà esquerre tota l’estona un cim, el Pic de la Penya del Papiol. Es un cim que hem fet amb bicicleta varies vegades, amb una pujada molt forta per arribar-hi i una baixada per una trialera molt espectacular per l’altra banda, veien Sant Miquel d’Olèrdola.
Des de Can Trabal anem pujant per un corriol, factible, però que fa treballar les cames, un corriol que l’hem fet de baixada sempre que tornem de Les Gunyoles, un corriol que ens dur a la pista principal just al costat d’un dipòsit d’aigua important. Al costat del depòsit surt la pista que puja al Pic de la Penya del Papiol. Anem a la dreta, cap a Les Gunyoles, però tan bon punt passem la Masia que hi ha a l’esquerre, agafem un camí que esta tancat amb una cadena, que baixa un pel i comença a pujar, fins que a la part final es divideix, a la dreta a una casa particular i recte, amb un pel més d’inclinació, que es el camí que farem. Es pot fer sobre la bici, però s’ha d’anar baix de pulsacions, amb equilibri i amb tot posat. Un cop a dalt, es baixa i es va a buscar el “pla de Vilafranca del Penedès”, diguem que anem a trobar el camí que fem quan anem des de Les Gunyoles a Sant Miquel d’Olèrdola, però a meitat de camí. Es un camí ràpid, planer i que no té cap dificultat, al final s’arriba a una masia mig derruïda on ens deixa la trialera que baixa del Pic de la Penya del Papiol, la trialera dura que he comentat abans.
Seguim baixant i anem a parar a la cantera, d’allà per carretera a la rotonda de la carretera vella a Canyelles i agafem la pujada a Viladellops, per carretera. Es pot fer sense problemes, tot i que a mi personalment no m’agrada gaire, no aporta res, només una pujada i per asfalt, però no hi ha altre remei. Un cop a dalt es baixa i es creua el poble, anant cap a la sortida i agafant la pista que hi ha davant de l’ermita. Baixem i fem el primer cercle del vuit, ens trobem en un punt on hem passat fa una estona, però agafem l’únic camí que fins ara no havíem agafat, passem la cadena i baixem un pel per tornar a pujar, ens trobem una masia a l’esquerre, habitada, seguim la pista i passem per un sotabosc molt tupit, amb una casa derruïda a la dreta, es un paisatge increïble. Seguim i arribem a un camp llaurat, anem a l’esquerre, tenim la pujada més dura de la sortida, es una pujada amb pedres que s’ha de fer amb equilibri i amb cadència baixa, amb tot posat. Es pot fer segur, però per ara, amb els 2 cops que hi hem passat, només l’ha acabat un noi amb una Specialized elèctrica, la resta hem fet peu, o abans o després, però hem hagut de caminar. Un cop planeja un pel, ens trobem que la pista es ample i es pot pedalar bé, seguim pujant i ja comencem la baixada, primer per pista, després en un creuament a l’esquerre per un camí més estret i acaba amb un corriol de baixada que no m’atreveixo a dir-li trialera, no té gran cosa, només s’ha de seguir la traçada pel mig i llestos, però si no hi ha gaire seguretat baixant, pot ser un punt per fer peu i no caure. Un cop a baix, camí ample de nou a la dreta i anem a sortir a una cadena que empalma amb un altre camí, igual d’ample, amb saltirons de baixada, molt divertit que ens dur a tancar el segon vuit de la ruta i ja de nou a Mas Milà.
Des d’aquí dem el mateix camí de tornada que hem fet a la vinguda, sortim de la urbanització, creuem la carretera que va de Olivella a Sant Pere de Ribes i pugem cap a el Mas de Can Giralt, seguim per la pista de sortida fins trobar-nos de nou la carretera d’abans i anem per carretera fins a Can Lloses. La tornada a Sitges la hem fet per la riera, pel camp de vol que ens deixa a Rocamar i hem tornar pel Vinyet i veient el mar, avui feia un dia de sol increïble per ser hivern.
L’entrada al blog del dia que la vàrem fer es en aquest link.
Total climbing: 815 m
Total descent: -877 m