Aquesta ruta es la unió d’una sèrie de rutes que es poden fer de forma separada, que he fet el divendres 30 d’octubre del 2020, bàsicament per sumar quilòmetres i desnivell.
Aquí teniu el link amb el detall de la ruta.
Bàsicament surt de Sitges, la he tallar per sortir des del Caprabo, puja la Fita, i d’allà segueix per pista fins arribar al creuament a la dreta per anar cap a Can Lluçà, però sense arribar-hi, anem a l’esquerre passant la cadena fins la carretera que va del Rat Penat fins a la Plana Novella.
Pugem per la carretera fins arribar a l’entrada de La Morella, passant la cadena i també asfaltat.
Hi ha un punt a la dreta, abans de començar a pujar cap a les antenes, que La Morella queda indicada a la dreta, es puja ja per pista fins arribar al peu del cim, però sense fer cim, ja que s’ha de fer a peu els últims 50 metres.
Baixem per darrera, entrant al parc natural del Garraf, hi ha una baixada important, una pujada senzilla i una segona baixada important amb molta pedra solta.
Es puja de nou, la part final s’ha de posar tot, es curta, però en algun punt exigent i es torna a baixar per arribar a un creuament on agafarem a la dreta, per pujar de nou.
Un cop a dalt, hi ha un creuament de camins, agafem el de l’esquerre, el que ens entra al parc i que va cap a Begues.
Hi ha un creuament agafem a la dreta, baixem i abans de començar a pujar a l’esquerre, hi ha un corriol un pel tapat, es una drecera de la pista que segueix recte, baixa amb pedra solta, però bé.
Arribem a la pista de la Plana Novella a Begues, i baixem cap a Begues.
Un cop al poble, arribant a la carretera principal, al lateral a la dreta hi ha una pista que va paral·lela a la carretera, la seguim fins arribar a una rotonda, d’entrada al poble des de Gava.
Creuem la rotonda, per carretera i comencem a pujar cap a Torrelles del Llobregat, pugem pel carril bici.
Hem de trobar a mà esquerre un carrer ample i fem una ziga zaga, per acabar arribant, abans de la carretera a Torrelles del Llobregat, d’una entrada per pista que baixa i planeja, però de cop a l’esquerre, en un trencant, comença a pujar.
Es nota pel tipus de ferm, es més pedregós i té més inclinació. Diguem que podríem dividir la pujada al Montau en 3 pujades, aquesta es la primera.
Es pot fer sobre la bici, però es exigent en alguns punts. La primera pujada es la més exigent.
Es va pujant fins que de cop planeja, llavors van passant quilòmetres veient que estàs com crestejant.
Arribes a una carretera que puja a la subestació elèctrica, que la hem de passar i seguir per la pista de darrera.
Es baixa un pel i comença la segona pujada al Montau. Es nota que es la segona, com li dic jo, perquè les pujades son de ciment però en molt mal estat, es veu el mallat de ferro de sota, esta desgastat.
Es puja bé, millor que la primera. Té varis trams i en qüestió d’un parell de quilòmetres que es fan bé, deixem la tercera pujada que arriba al Montau, just passar una caseta de vigia de incendis.
Ens quedem a uns 150 metres del cim del Montau i a un desviament que marca Olesa de Bonesvalls a la dreta, comencem a baixar.
Vigilar bastant amb la baixada, té molta inclinació, tanta que en el meu cas, els frens varen deixar de funcionar, entenc que per sobre escalfament.
Un cop a baix, hi ha un creuament de nou, a l’esquerre, en sentit “contrari”, contant que està indicat amb uns cartells que diuen on es va seguint cada direcció.
La pista ens dur sense pèrdua a Olesa de Bonesvalls, però hi ha un punt on hi ha un desviament a la dreta, per un corriol ample amb molta pedra, que jo personalment he agafat, tot i que si es vol evitar, seguint recte anem a parar al poble igualment.
El corriol que baixa esta trencat per l’aigua, però no té cap perill, es més divertit que baixar per pista sense cap altre al·licient.
Al final del corriol, apareixes en una carretera, que seguint-la recte, i després d’una petita pujada, diria que no més de 250 metres, es veu Olesa de Bonesvalls.
Entrem al poble, ja duem 2 pics, i seguint recte fins arribar al primer creuament de carrers, on trenquem a la dreta, tenim com a guia l’església.
Seguim el carrer fins que comença la pista, hem de veure que esta marcat un refugi de gossos, i hem de seguir la pista fins deixar l’entrada del refugi a la dreta.
A partir d’aquest punt, la pista es va complicant més, però molt lentament, hi ha més pedra solta, més sots per l’aigua i en resum, menys transit de cotxes i gent.
La part final, que es veu perfectament, està marcada per 2 revolts, on s’ha de posar tot el ferro a darrera, el primer es fa bé, es curt, el segon es un revolt a l’esquerre que puja i puja molt.
Ara fa temps no es podia pujar bé, estava massa trencat, ara esta arreglat, i tot i que té inclinació, es pot fer sencera pedalant.
Aquesta es el tercer pic del dia, estem arribant quasi al cim de Les Mentides, ens queden uns pocs metres per arribar-hi.
Un cop a dalt, un altre creuament de camins, i anem a l’esquerre en sentit contrari al que dúiem, i pugem un pel més.
Un cop a dalt, hi ha una placa de commemoració de la guerra civil, on jo personalment vaig fer la primera parada, ja amb 41km i 1468 metres de desnivell positiu.
Es baixa un pel i trobem un creuament de 4 camins.
El que venim, el de l’esquerre que et baixa a Olesa de Bonesvalls de nou i el de la dreta, que es una pista amb molta pedra solta, però molt divertida que va fent ziga zagues i que es pot anar amb la bici de banda a banda dels revolts, que et dur al Pou de Glaç al final i després a la carretera, just al mateix punt que la pista que hi ha si seguim recte.
En aquest cas, he fet la pista que va recte, però no aporta gran cosa. Inicialment puja, puja i molt, però es curta.
Un cop a dalt, es baixa per pista, sense cap mena d’al·licient més que frenar per treure velocitat, però no aporta res.
La pista baixa sense cap pèrdua fins arribar a la carretera, que creuem per sobre i anem en direcció a Les Gunyoles.
Un cop creuem la carretera, seguint la pista hi ha 2 desviaments, el primer s’ha d’agafar la pista de més a l’esquerre, et dur a unes vinyes, el segon s’ha d’agafar el de la dreta. Es una pista ràpida, es planeja fins arribar al peu de Les Gunyoles.
Hi ha un tercer creuament, a la dreta entraríem al poble de Les Gunyoles, nosaltres seguim recte, uns metres més endavant on trobem una pista que da d’esquerre a dreta.
A l’esquerre aniríem a la carretera de Olivella, just a Can Suriol, a la dreta, pugem cap a Les Gunyoles, que es la pista que seguim.
Aquesta pista es ample, puja constantment, però no té cap pujada que s’hagi de patir i posar-ho tot, es va fent bé, però ja duem quilòmetres sota el cul.
Un cop arribem al poble, no entrem, anem a l’esquerre per la pujada de ciment, deixant la depuradora a l’esquerre i arribant al cim, on veiem a l’esquerre l’Arboçar de Dalt i a la dreta el pla de Vilafranca del Penedès.
Seguim i al creuament anem cap a la dreta, baixant per una pista senzilla i molt ràpida.
Just al acabar la pista i començar a ser planer, hi ha un desviament a l’esquerre, al costat d’una torre de llum.
Agafem aquest corriol que ens dur a la carretera que va cap a Sant Marti Sarroca, carretera avall durant uns 300 a 500 metres i la primera entrada que trobem a l’esquerre, per pista, ens hi fiquem.
Aquesta pista ens durà a la cimentera que hi ha sota de Viladellops.
Agafem l’antiga carretera de Canyelles, per creuar la C15 per sobre del pont que puja al Castell de Sant Miquel d’Olèrdola, i abans de començar a pujar per asfalt, a la dreta hi ha una pista que va pujant tranquil·lament fins arribar a una carretera de la urbanització Daltmar.
Creuem la carretera, agafem un corriol estret que acaba en una pista ample, que puja per darrera de la urbanització Daltmar fins a la urbanització, sobre de Canyelles.
Aquest tros de pujada, jo el divideixo en 3 parts també, la primera es per pista, es fa bé, però puja constantment, es ràpida.
Abans de començar a pujar a la dreta cap a una cantera, hi ha un corriol que segueix recte, aquest es el segon tros. Aquest tros es tot de corriol de pujada, però ràpid i factible, es bonic.
Arribem a unes cases, es la urbanització, i aquí comença el tercer tros de la pujada, per pista fins arribar sota el Pic de l’Àliga.
Es puja bé, per pista, però no para de pujar.
Arribem a un creuament, a la dreta aniríem per pista, després de creuar la cadena a la Casa Alta a Vilanova i la Geltrú, a l’esquerre aniríem al Pic de l’Àliga que el deixem a uns 500 metres aproximadament, i nosaltres anem recte, per una trialera que hi ha entre mig dels matolls.
La trialera té 2 parts, la primera es pot fer bé, té molta pedra solta, però es fa bé. Està molt tapada en algun punt i has de creure que hi ha camí davant teu, no es veu per les herbes, però si que hi ha camí, no té cap perill.
Arribes a una pista més ample, a la dreta segueixes cap a la Casa Alta.
A uns 150 metres hi ha un cartell que avisa que hi ha un camí que baixa, es una trialera interessant que a més, segons el cartell es de difícil accés per si s’ha de fer algun rescat, no hi ha cobertura.
Aquesta es la segona part de la trialera, que es pot fer quasi tota, hi ha algun punt on jo personalment he de fer peu, però poden ser 3 o 4 punts no més.
Es molt maca, però es enduro 100% en algun punt.
Es llarga, i va baixant fins que empalma amb la trialera de baixada del Fondo de les Oliveres.
Un cop arribem a aquest punt, es tot molt més factible, es nota que hi passa més gent habitualment.
Seguim avall i abans del punt de les pedres grosses del Fondo de les Oliveres, anem a la dreta, esta marcat, es un corriol que puja fins arribar a la pista que puja a Balcons, just a la part de ciment de l’inici de la pujada.
Aquest punt de pujada, quan he gravat el track, estava molt humit i he relliscat pujant, he hagut de fer peu i caminar fins trobar terra de nou, les lloses humides rellisquen, aneu amb cura.
Un cop a dalt, sortim a la pista principal i trobem a l’esquerre un corriol que puja, es estret, però es pot fer sencer sobre la bici. Puja i de cop comença a baixar, es fa més ample, i té pedra solta, però no té cap perill.
Un cop a baix, creuem la pista ampla que va de dreta a esquerre i passem la cadena, seguint el corriol.
Abans de començar a pujar i passar la segona cadena, a l’esquerre hi ha una trialera que baixa cap a sota de Mas de l’Artis, es veu perfectament el mas des de dalt, abans de començar a baixar la trialera.
Aquesta es curta, té pedra solta, però es pot baixar bé amb un pel de cura.
Arribem a la pista que va del Mas de l’Artís a Vilanova, i baixem cap a Vilanova.
Ja hem fet els 5 pics, ara anem de tornada, planejant i a ritme més ràpid.
Creuem per sota el pont de la C32 i a la dreta baixem per pista fins a la Masia En Cabanyes, després entrem al polígon industrial i creuem per sota la carretera que entra a Vilanova de la C32, per anar a buscar la carretera que ens duria a Sant Pere de Ribes.
Sense arribar a Sant Pere de Ribes, agafem a la dreta, pel carrer que hi ha entre les cases que semblen “cortijos” humils, la pista que ens dur a l’antic casino de Barcelona.
D’allà creuem l’antiga carretera de Sant Pere de Ribes al Casino i anem cap a l’hospital Els Camils primer i després ca Puigmoltó.
Creuem el poble, hem d’anar amb cura, ja que hem de creuar la carretera de Sant Pere de Ribes a Vilanova i la Geltrú en un punt amb poca visibilitat, un revolt, i anem cap a l’autòdrom de Sitges, entrem a Sitges per la carretera de la recta de la mata i pugem per carretera de nou fins al Caprabo.
Aquest últim tros l’he dibuixat, ja que jo vaig anar cap a casa.
La ruta es dura per distància i per desnivell, surten uns 83km i uns 2000 metres de desnivell positiu, el negatiu més o menys igual (com que he dibuixat la part final, es posible que el desnivell del track no sigui correcte). Jo vaig tardar 6h i mitja aproximadament, contant parades, pedalant em va sortir una hora menys.
Com que esta feta en època de confinament, no vaig parar a cap poble a comprar i menjar res, però es passa per pobles on es pot parar a menjar i descansar. Les úniques 2 parades que vaig fer van ser al Cim de les Mentides, al km 41 i a la carretera de Daltmar, abans de començar a pujar al Pic de l’Àliga, km 60.
Podeu descarregar el track al link de sota
Total climbing: 2817 m
Total descent: -2817 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.