Aquesta ruta l’he feta per primera vegada el divendres 20 de novembre del 2020.
Es un recull de rutes conegudes, però amb algun punt nou que no havia fet abans o que no havia publicat a la web, com a Tracks, si com a sortides habituals.
Es una ruta que es pot considerar dura, són més de 70km amb uns 1500 metres de desnivell positiu, amb una trialera de baixada molt exigent, de la Casa Alta fins a Castellet.
NO feu cas dels més de 2000 metres que marca, no són correctes, surten 1500 metres de desnivell. He arreglat un parell de punts del track i m’ha canviat el desnivell.
Exigent vol dir que si es fa la ruta en solitari, millor anar amb cura i passar algun punt a peu, si no es té confiança en baixar algunes trialeres de nivell important.
Surt de Sitges, del Caprabo al polígon Mas Alba, i es dirigeix cap a Can Lloses, a Sant Pere de Ribes, per la ruta de rigor, les Casetes d’en Portacreu i per pista fins arribar a Can Lloses.
Des de Can Lloses, per carretera cap a Olivella, entrant a la dreta cap al Mas de Can Giralt, sense arribar al Mas i girant a l’esquerre entre les vinyes per pujar i sortir de nou a la carretera d’Olivella, però entrant a la urbanització de Mas Milà.
És creua la urbanització, per sortir per darrera per la pista que et dur cap a Viladellops.
He mirat d’agafar el màxim de corriols possible abans de passar per sota de Viladellops, i anar a parar a Can Trabal, després pujar a la base de l’entrada del Cim de la Penya del Papiol i caure per darrera del cim per donar tota la volta a la muntanya i anar a parar a la rotonda d’entrada a Viladellops, al costat de la cimentera.
Si es coneix la zona i es volen estalviar les trialeres i corriols, cap problema, però el track esta pensat per fer-les i això redueix la velocitat mitja.
Creuar el pont de la C15, deixant la carretera que puja al Castell d’Olèrdola i un cop he agafat la pista que va fins a la carretera de Moja a Daltmar, a la dreta, hi ha un corriol que puja fins a Sant Miquel d’Olèrdola, però sense arribar a entrar al poble, segueix pujant a sobre dels singles que es veuen des de la pista que va a la carretera de Daltmar.
Es un corriol lent, però molt bonic. Té algun punt d’esglaons de pedra, que segurament la primera vegada obligui a fer peu, si no es té traça. En el meu cas, vaig haver de fer peu en un parell, però per humitat i relliscar la roda de darrera.
Al final, arribes a una hípica, es diu hípica Vinyet, i agafant una pista que puja i després un corriol que baixa et deixa a l’entrada de Moja. El corriol es molt xulo, no té cap perill i li afegeix uns metres a la ruta.
Per no entrar al poble, just davant del cementiri, s’agafa la carretera cap a Daltmar, i després de passar el celler, a la dreta hi ha un corriol que va paral·lel a la carretera i que t’evita fer carretera, però que et dur al mateix lloc. Diguem que es poden fer un parell de quilòmetres de carretera, per estalviar-nos passejar per dins del poble, es la forma més ràpida.
Acabes baixant per la carretera i arribes al mateix punt que arribaries pujant per la pista que comença a la carretera del castell d’Olèrdola.
Entres a la dreta per anar a buscar la pista que puja a Daltmar per dins, però just abans de la cadena, hi ha un corriol que puja a l’esquerre, molt dur, per inclinació i per pedra solta, però es pot fer sencer sobre la bici, tot i que m’he posat al 96% de pols cardíac pujant.
Es un corriol tipus trialera de pujada que acaba deixant-te a l’inici del corriol que fem habitualment quan pugem per la pista i anem cap a Daltmar.
Es continua pel corriol de pujada, però ja més planer i molt bonic, si més no a mi m’ho sembla. S’ha de vigilar, habitualment esta molt humit i les pedres rellisquen, no per caure, sinó per endur-se algun ensurt.
Arribem a Daltmar, just a la deixalleria i per pista cap al Pic de l’Àliga, a sobre de Canyelles poble.
Un cop arribes al creuament que seguint a l’esquerre puges al pic de l’Àliga i a la dreta vas cap a la Casa Alta, he agafat la trialera que cau pel mig, just a davant.
Estava seca, sort, perquè hi ha molta pedra solta i humida, hagués relliscat.
La trialera et deixa a una pista ampla, on anant a la dreta vas a parar a la pista que baixa cap a la Casa Alta.
Encarada la baixada des de la Casa Alta fins a l’entrada de la trialera que baixa a Castellet. Es baixa un parell de quilòmetres per pista, i de cop la pista gira a l’esquerre i hi ha un corriol petit que segueix recte, esta marcat amb una pilona verda que diu Castellet, no té pèrdua.
S’arriba a una masia en ruïnes i es qüestió de seguir les petjades que hi ha de bicicletes sobre la pedra.
La baixada es podria dividir en 2 parts. La primera es més BMX, mirant de no pedalar i amb el moviment del cos, anar passant pedres i la segona es més enduro.
La primera part es més planera i pedregosa, i la segona part amb més inclinació i més estreta, amb pedra, però no tanta com a l’inici. La pedra esta seca, hi toca el sol sempre, per tan els neumàtics treballen perfectament.
Un cop a baix, s’ha de caminar 5 o 6 metres de rigor de pujada, humit i massa esforç. Ni he intentat pujar amb la bici, no val la pena.
S’arriba a unes vinyes, s’han de seguir sense trepitjar-les i arribar a un parell de cases habitades, el camí passa per entre mig de les cases i surt per darrera. Hi ha una trialera de pujada que es pot fer sencera sobre la bici, només cal potència de cames i calcular quan s’ha de donar, res més. Es relativament curta, pot tenir uns 30 o 40 metres com a molt.
Un cop al poble i he anat a buscar la carretera del pantà per anar cap a Clariana i deixar la carretera a l’esquerre per entrar a la pista que va fins a les cases que hi ha sota el pantà, abans de la cadena.
Es pot fer una parada per veure el pantà des de dalt, es molt maco. En el meu cas, com que he anat sol i conec la vista, no he parat, he anat per feina.
Passada la cadena, dones la volta al pantà fins a la presa i he baixat per darrera, per anar a buscar la carretera, a peu de la presa i tornar per la pista que fem habitualment de baixada, en sentit contrari.
Si seguíssim pujant per aquesta pista, acabaríem trobant l’entrada de la trialera que hem fet abans i arribaríem a la Casa Alta, però per variar la ruta, he anat pujant i he girat a la dreta, al camí que fem sempre quan venim cap al pantà, però en sentit contrari.
Hi ha una cadena nova, has de baixar de la bici i passar-la per sobre. No havia fet mai el camí de pujada i em feia un pel de respecte, ja que a l’inici de la baixada hi ha inclinació i pedra solta, però he aconseguit arribar fins a dalt de tot sense fer peu, amb esforç, però d’això es tracta.
Baixada per darrera i la pujada de nou fins a la pista que va de la Casa Alta, just al començar la part de ciment de pujada cap a Vilanova, al creuament de l’entrada del Fondo de les Oliveres.
La part final, hi ha molta pedra solta i inclinació i he acabat fent peu i caminant, calculo que uns 20 o 25 metres, no més, la resta es pot fer sobre la bici sencera.
Un cop a dalt, he encarat cap a Vilanova, cap als Balcons.
Abans d’arribar als Balcons, a la dreta, hi ha un camí tancat amb una cadena, es la pista que et dur a la Talaia, sobre de Vilanova, l’he agafada.
No he entrat a la Talaia, he deixat l’entrada a mà dreta i he seguit baixant per l’altre entrada, el camí recte. Aquest tros es per fer amb una gravel, molt de ciment i poca muntanya.
Si es va amb temps, val la pena arribar a la Talaia, es afegir-li 30 metres més de pujada i els mateixos de baixada, però hi ha una vista de Vilanova i la Geltrú prou interessant.
La baixada et deixa al camp de golf que hi ha darrera a Vilanova, i he agafat el camí de l’esquerre, esta marcat com a casetes de la Talaia.
Al final de la pista, comença un corriol que fet de pujada en sentit contrari alguna vegada, que et deixa a un camp, que avui estava llaurat i que he hagut de fer caminant amb la bici al costat, impossible pedalar.
Arribes de nou a la pista que fem quan anem al Pantà de Foix i l’he agafada en sentit a Vilanova, cap a la Mahle primer, després cap a la Masia d’en Cabanyes, l’altre Mahle de nou i cap a Sant Pere de Ribes, agafant a la dreta la pista que et dur darrera de l’antic Casino de Barcelona, creues la carretera vella del casino a Sant Pere de Ribes, i pels corriols de darrera de l’hospital Sant Camil, fins a l’hospital primer, Puigmoltó després i cap a Sitges per l’autòdrom, a Rocamar.
Ja entrant a Sitges, per carretera fins a la rotonda i encarada cap al punt de partida.
Aquí us deixo el track.
Total climbing: 2124 m
Total descent: -2124 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.