Aquesta ruta la vàrem fer per primera vegada el passat 27 de novembre del 2016 i no la hem repetit fins el 4 de juny del 2017, quan la hem gravat i publicat.
Sortim del Caprabo del Polígon Mas Alba de Sitges, com fem habitualment, pugem la Fita, passem els caçadors i baixem a Jafra pel corriol dels Holandesos. Un cop a Jafra, baixem pel corriol que comença al pàrquing i acaba a la pista que va de la Fassina a Quatre Camins. Un cop a la pista, pugem fins als Massets de Dalt i tan bon punt passem el pi gros, davant dels Massets anem a mà esquerre, per anar a buscar un corriol de pujada que es pot fer tot sencer sobre la bici, es dur i té algun punt tècnic, però es pot pujar bé.
Tan bon punt s’arriba a dalt de tot, hi ha un creuament de camins, seguim recte fins a trobar la pista que va de la urbanització Can Pere de la Plana fins a Quatre Camins, creuem la pista i ens deixem caure per una trialera que hi ha darrera. Es una trialera senzilla la primera meitat, però a partir de que comença a baixar, hi ha molta pedra solta i té perill de relliscada, sobre tot si no s’ha baixat mai abans.
Un cop a baix, agafem el camí principal en el mateix sentit que duem i al cap d’uns 50 metres, anem a la dreta, vorejant les vinyes per un camí que es pot fer amb cotxe fins creuar un cadenat i trobar-nos a la pista que va a Olivella des de Quatre Camins. Creuem la pista i seguim recte per un corriol que esta habitualment molt tapat però que es pot pedalar bé. S’ha de creuar una vinya, siguem conscients que hem de respectar el que hi hagi plantat, per tan mireu de pedalar pel vorall de les vinyes. Es rodeja tota la vinya i s’agafa el corriol de nou, esta bastant amagat, que acaba sortint a la carretera de Olivella a Can Grau.
Pugem per carretera fins a trobar-nos el desviament per la pista que va de Can Grau fins a Olesa de Bonesvalls, ja no deixarem la pista fins arribar a Olesa. La part principal té un parell de pujades fortes, però que es fan sobre la bici sense problema. Tan bon punt es deixa Can Grau a mà dreta, comença a planejar el camí i es fa molt ràpid. Agafem, tot i que es pot evitar si es volt, una trialera petita que hi ha abans d’arribar a l’avenc de l’Esquerrà, no es pot dir que sigui una drecera, no crec que es guanyi res, però es divertida i poc perillosa. Des de l’Avenc de l’Esquerrà, no cal pedalar gaire fins arribar al final de tot de la pista, on es comença a pujar i ens trobem de cop en una petita urbanització a les afores de Olesa, seguim pel carrer principal i creuem per sota el pont de la carretera principal, ja estem a Olesa de Bonesvalls.
Habitualment seguiríem per la riera ens dur al mateix lloc, però dels 3 que anàvem, n’hi havia un que duia uns neumàtics molt fins i no pedalava fi per la riera, així que després del passar per sota del pont de la carretera principal, ens desviem a mà esquerre i agafem el carrer principal del poble, que no deixem fins trobar un cartell que diu cementiri/església.
Agafem el carrer que hi ha just abans de trobar-nos l’església, i trobem una pista ample, que sembla senzilla i que va directe a les muntanyes que veiem en front. El camí es va fent més complicat , es va fent estret i sobre tot comença a haver-hi molta pedra solta que fa difícil mantenir l’equilibri. La pista va agafant inclinació i hi ha un punt que els 2 cops que l’hem fet hem hagut de pujar a peu, a la part final, de cop hi ha un revolt a l’esquerre a la pista principal, amb molta grava que fa que si es perd l’equilibri, s’ha de posar el peu a terra i no es pot tornar a arrencar, s’ha de caminar. Segurament no es camini més de 20 o 25 metres, però hem hagut de caminar tots els que l’hem fet la primera i la segona vegada. Després d’aquest petit tros molest, es pot pedalar de nou i la pista s’ajunta a una de més ample, una que coneixem de quan fem Sitges a Montserrat. Si la seguíssim en el mateix sentit que duem, acabaríem baixant a l’Ordal en un parell de quilòmetres, no gaire més.
Anem en sentit contrari, hi ha una pujada forta, ciclable que tan bon punt arribem a dalt de tot, veurem un memorial a la guerra civil espanyola i uns metres més endavant, ja de baixada, hi ha un creuament de 4 camins. Quan fem Sitges – Montserrat venim del camí de l’esquerre, que surt des de l’església d’Olesa de Bonevalls i que passa pel Cementiri, es a dir, el camí que hem fet aquest cop es paral·lel a l’altre. Agafem el camí que tenim baixant a la dreta. Es una pista que comença bé, però al cap d’uns 30 metres inicials, comença a haver-hi molta pedra solta, molta es realment molta. No té cap dificultat a part de les pedres, es ample i hi ha algun esbarzer a les cantonades, només s’ha de mantenir l’equilibri.
La baixada es molt llarga, molt vol dir que hi ha un punt que et canses de baixar sense pedalar, però que has d’anar de peu perquè amb les pedres soltes has de mantenir l’equilibri. Tan bon punt arribes al final de tot, ja es va fent planer i decreix la inclinació, s’arriba a un camí on hi ha un Pou de Glaç molt ben conservat a mà esquerre. La pista de baixada es una pista que crec que no s’ha de poder fer sencera sobre la bici pujant per falta de grip i en alguns punts per inclinació.
Des del Pou de Glaç es segueix recte, hi ha un parell de creuaments, sempre a l’esquerre fins que passem per sota d’un pont on passa la carretera que ve de Olesa de Bonesvalls i va a les Gunyoles. Un cop passat el pont per sota, el corriol es converteix en una pista ample que no té cap perill, no hi ha pedres i es pot pedalar ràpidament. Hi ha un parell de creuaments, un es a l’esquerre i l’altre a la dreta, però seguint el track no hi ha pèrdua. Al cap d’una estona trobem un cartell on ens diu a mà dreta Les Gunyoles, es una pista que et dur darrera del poble de les Gunyoles, seguim per l’esquerre i al cap d’uns 50 metres trobem un altre creuament, es la pista que fem habitualment per anar a Les Gunyoles des de Can Suriol a Olivella. L’agafem a l’esquerre, en sentit a Can Suriol, i no la deixem fins a trobar-nos a la carretera d’Olivella.
Anem cap a Can Suriol per carretera i just abans de creuar el pont, a la dreta hi ha una pista que seguim i que es paral·lela a la carretera principal que ens dur a Mas Milà. Per horari, decidim agafar la carretera i seguir-la fins a Can Lloses a Sant Pere de Ribes, hi ha 20 minuts per carretera i tornar per muntanya ens suposa potser més del doble, aquí ja es pot fer el que es vulgui, es camí conegut.
Des de Can Lloses fins a Sitges anem pel camí de rigor, el que agafem habitualment per anar de Sant Pere de Ribes a Sitges que ens deixa al Polígon Mas Alba, al Caprabo de nou.
La ruta no es dura, es llarga perquè s’ha d’arribar a Olesa de Bonesvalls des de Sitges i això ja son 2 hores, per tan no hi ha gaire marge per fer res abans de tornar. La catalogaria com a dificultat mitja.
Total climbing: 1139 m
Total descent: -1145 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.