La pàgina es el “copiar i enganxar” dels 3 posts diaris del track. són bàsicament 3 dies, del 16 al 18 de juny del 2018.

Primer dia de la Tracks de Cerdanya

Aquest matí hem esmorzat cap a les 8, volíem sortir abans de les 9 de Llívia. El Joaquin no ha pogut venir, el dijous li va picar una abella a un dit de la mà dreta, ahir tenia la mà molt inflamada, però aquest matí ha aparegut a l’hora d’esmorzar amb el braç i la mà molt inflats. Ha decidit anar a l’hospital, no podia ni agafar el manillar de la bici.

A les 8 :15 més o menys ha vingut l’Adam de Tracks de Cerdanya. Ens ha fet el breafing de la sortida del dia. Ens ha explicat que avui hi ha més asfalt del que hagués volgut posar, però ha no ha pogut per les pluges, hem fet el GR36 i hi havia parts molt tapades per herbes que no ha pogut netejar.

El Joaquin ha anat a l’hospital de Puigcerdà a veure si poguessin fer quelcom i arreglar-lo per mirar de poder continuar després de dinar o demà.

He sortit cap a les 9, hem pujat a les oficines de Tracks de Cerdanya, el track sortia d’allà. Hem sortit de Llívia per corriols, la ruta prometia. Hem trucat el Joaquin, ens ha dit que li havien punxat un parell de coses i que li han dit que amb 4 o 5 hores estaria bé, però no que podia fer esport en 4 o 5 dies, per tan, ha decidit tornar i abandonar de tot.

Hem sortit camí a Onzès per pista i corriols, algun punt d’asfalt, però amb molt bon temps, no hi havia núvols i feia sol. La ruta prometia molt. Després de Onzès hem anat a creuar fins a Caldegas, hem baixat per darrera, creuant la carretera que ve de Bourg Madame cap a Sallagouse, camí d’Osséja. Hem creuat Ossèja i hem continuat fins a Nahuja. Aquesta part l’havíem fet fa un parell d’any quan vàrem fer la vola als 7 llacs de la Cerdanya, però en sentit contrari. Hem seguit fins a Err i d’allà hem encarat Eyne, on teníem la primera pujada, no important, però amb algun punt que hem hagut de fer peu. Hem creuat Vedrinyans i Lló abans d’arribar a Eyne.

Un cop a l’estació, hem agafat la via de manteniment de l’estació de Eyne Cambre d’Aze fins arribar a terreny conegut per mi, hem pujat la Promenade en Fôret fins arribar al creuament de Eyne quan vens de Saint Pierre dels Forcats i hem seguit pujant fins arribar al telecadira. Hem parat per fer unes fotos, està increïble. Després hem seguit pujant un pel per arribar a l’inici de la Enduro 4, una pista que he fet varies vegades, a l’hivern, a l’estiu no tantes.

Hem baixat l’Enduro 4 molt bé, esta molt bé per gaudir baixant. Un cop a baix de tot, hem anat cap a Planes per la pista que he fet caminant un munt de cops amb raquetes, caminant i amb la FatBike. Creuar el riu, pujada fins el Pla dels Esquirols i després baixada fins a Planes, d’allà el GR que et dur de nou a la Cabanasse i pujada fins a Mont Louis, on hem dinat. Hem dinat bé, no hem pagat massa diners, ha anat molt bé. El Pedro ha pogut carregar la bicicleta sense problemes.

Després de dinar, hem pujat pel carrer principal del poble, hem sortit de la fortalesa per la banda dreta, deixant les cases dels militars a la esquerre. Hem seguit baixant i després de crear el riu, pujar fins a La Llagonne. Un cop hem creat la Llagonne i hem sortit de zones poblades i hem entrat al Capcir. La banda del Capcir es molt bonica, jo la conec perquè vas a parar a la part de darrera de l’inici del Llac de les Bollouses. Es una part bastant planera, a l’hivern es fan raquetes i es fan rutes amb FatBike, a l’estiu son zones poc trepitjades, però molt boniques.

Hem passat pel llac que hi ha a l’esquerre de la carretera que va a Les Anglès, hem anat pujant i baixant per pista i bastants corriols. La veritat es que ha estat una zona increïble, molt poc poblada, poc trepitjada i molt feréstec. No la coneixia aquesta zona i crec que s’ha de repetir. Hem anat a parar a Pyrenees 2000, la part més dretana de l’estació d’esquí de Font Romeu. Hem entrar a l’estació i hem pujat per la pista verda de l’esquerre de tot, la que es gratuïta. Hem seguit pujant i hem anat a parar a Font Romeu, on hem parat. Final de trajecte del primer dia. No hi ha hagut cap caiguda, només que el David ha trencat la patilla de canvi de darrera, i no li entrava el pinyó gran. Li hem fet un invent, a veure si demà aguanta.

En total m’han sortit 56,23 km que hem fet amb 5 hores 9 minuts sobre la bici, a una mitja de 10,9km/h, una mitja cardíaca de 119 ppm que es el meu 68% i una màxima de 168 ppm que es el meu 96%. El consum energètic en el meu cas de 3629kcal, la mitja de cadència de 55 rpm, el desnivell positiu de 1900 metres i el negatiu de 1349 metres.

Us deixo unes fotos del primer dia, uns paisatges espectaculars.

Aquí us deixo el track d’avui.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Segon dia de la Tracks de Cerdanya

Diumenge matí, segon dia de la Tracks de Cerdanya, ens llevem a les 7:00, a les 7:30 hem quedat per esmorzar al restaurant de l’hotel. Fa sol, sembla que tindrem un dia bo, segurament fantàstic de temps.

El David i jo baixem al garatge a veure si l’invent que li hem fet a la patilla de canvi aguanta. No, no ha aguantat, s’ha trencat a la mínima, li posem unes brides per veure si aguantarà, tot i que no aguanta ni 2 quilòmetres, diguem que les proves davant de l’hotel funcionen, però a la que comencem a pedalar, ja no. El David aguantarà avui i demà amb un 38 dents a darrera i un 32 dents a davant, haurà de fer cames i dur una cadència molt baixa.

L’Adam ve a fer-nos el briefing a l’hotel mentre esmorzem, deixem les bosses preparades, ens explica el que ens trobarem i marxem, deuen ser vora les 8:30 del matí aproximadament. Tot i que ens ha dit que sortíssim de Font Romeu en direcció Egat i que trobaríem el track sortint del poble, no li fem gaire cas i ens encigalem de mala manera buscant el track a Font Romeu poble, cosa que ens fa perdre uns 20 minuts. Acabem a dalt al Sant Crist que hi ha a la sortida i baixem amb bici per les escales, per acabar sortint del poble, tal i ens havia dit inicialment l’Adam i trobant el track a mà dreta, per un dels últims carrers del poble.

A la mínima, surt de pista i comencem a pujar per uns corriols espectaculars, corriols que van pujant, a vegades més durs que altres, però que van en direcció Targasonne. L’Adam ens diu que avui tindrem 5 trialeres de baixada, la última la millor amb diferencia, però això també vol dir que pujarem com a mínim 5 vegades. Anem pujant fins arribar a un prat on només ho som nosaltres, es una sensació increïble. Es veuen muntanyes de fons, neu a les més llunyanes, vaques i cavalls salvatges i res de civilització, es realment un paisatge idíl·lic. Aquesta es la primera vegada que tenim una ruta d’aquest estil, res de pistes si es poden evitat, per petit que sigui el corriol, i muntanya sense cap senyal de civilització propera.

Passem per uns aiguamolls on hi ha uns ponts de fusta per evitar que fiquis els peus dins el fang, però hi ha tan d’aigua, ha nevat i plogut tant aquest hivern i el que duem de primavera, que ni els ponts de fusta han pogut aguantar. Ens posem de fang fins els turmells, però gaudint molt. Anem pujant fins arribar al pic de la Tossa de Llambet un 2060 metres. A partir d’aquí un corriol de baixada factible, fins que arribem a una pista que ha estat asfaltada fa unes 3 setmanes. Resulta que la Cerdanya ha acollit el campionat del mon de parapent, i perquè els cotxes i les furgonetes poguessin accedir a la vall pel llançament, han asfaltat el que abans era una pista estreta. Ara es una pista amb grava que baixa uns 300 metres de desnivell, però que no aporta res de res. Diguem que es puja per corriols, però la baixada es recte, sense cap mena d’al·licient. No quedem gaire contents, però no tenim més remei, segons ens ha dit l’Adam.

Arribem a El Colomer a Targassonne i per carretera durant uns metres anem a parar a l’edifici que hi ha situat a l’extrem de la carretera, on hi ha la Central Solar Thémis, que es una mena de pirulí gros. Allà comencem a pujar per una pista que es va fent estreta i es converteix en corriol. Es una pista que va paral·lela a un tub metàl·lic molt gros per on, sembla, que es canalitza l’aigua. Al final del corriol que va pujant lentament, hi ha una pista de baixada, tampoc aporta gran cosa, però es millor que la que havíem fet una estona abans.

Un cop a baix de tot, hi ha un pont per on es creua el riu, un pont de fusta que passem cadascú caminant amb la bici al costat. Pista de sortida i a la mínima, pista a la dreta i pujada de nou, es va pujant fins deixar la pista a dalt de tot i hi ha una trialera de baixada molt dura i exigent. El Xavi ja l’havia feta amb la Cerdanya 360, però diu que recorda que estava més ciclable, la veritat es que es podia baixar, però tenia algun punt interessant de molta dificultat i de fer peu. Anem seguint la trialera fins passar Les Escaldes i d’allà cap a Dorres. Sortim de Dorres i comencem a pujar per una pista que ens dur a a l’Ermita de Belloc, un punt increïble. Parem per fer unes fotos, es una vista fantàstica. Per postres, el Pedro ha punxat, així que aprofitem per canviar la càmera mentre fem una parada per menjar quelcom. Seguim per la pista que hi ha darrera de l’ermita i anem fent via per un camí que acaba i es converteix en un corriol.

Anem baixant i ens anem reagrupant fins arribar a Brangoly. Allà anem pujant tranquil·lament fins a Feners per carretera. Un cop a Feners, el Pedro nota que la bicicleta elèctrica que ha llogat no funciona. Parem a la plaça del poble per posar aigua i truquem a l’Adam primer i després a la botiga on hem llogat via l’Adam, no contesten i l’Adam s’apropa a la botiga. Suposo que podrem haver perdut entre mitja hora i 45 minuts esperant, fins que al final, el Pedro s’adona que hi ha un sensor de velocitat a la roda de darrera que esta mogut, el posa bé i la bici comença a treballar bé de nou. Truquem a l’Adam, falsa alarma, tot arreglar.

Resulta que les bicis elèctriques estan limitades a 25km/h, aquesta limitació es legal, per evitar matricular-les i pagar una assegurança. Perquè el motor treballi per sota de 25Km/h, hi ha un sensor, que es un imant, com si fos el típic del comptaquilòmetres que es posa a la roda de davant, però a la roda de darrera, que limita que treballi el motor per sobre d’aquesta velocitat. Al haver-se mogut el sensor, la bicicleta passava de 1km/h a 99km/h. Feia mal contacte, no li enviava la senyal adient, per tan, a 1km/h funcionava, però al passar per sobre de 25km/h, tallava el motor i no funcionava. Res, arreglat i llestos, lliçó apresa.

Seguim pujant, aquesta vegada anem fins a Bena, encara a la part francesa i ja veiem Latour-de-Carol, hem de baixat. Abans de baixar fem una trucada a Guils, volem dinar allà, abans de fer la última pujada forta del dia, però es diumenge i no ens donen bones alternatives, la que teníem era parar a Latour-de-Carol a menjar un entrepà francès en qualsevol lloc a la carretera. Decidim jugar-nos-la i anar fins a Guils. Baixem a Latour-de-Carol, creuem el poble, i per la part de darrera del poble, hi ha un corriol que puja, l’agafem i anem fent via fins arribar a Guils de Cerdanya creuant Iravals. Arribem a la plaça del poble i el Restaurant on havíem trucat i ens havien dit que no podríem servir-nos fins a les 16:00 ens tenen preparada una taula per 6 a la plaça del poble, i ens diuen que ens estan bullint macarrons i que de segon tindrem botifarra a la brasa. Per cert, es El Picarol, molt aconsellable, un tracte molt bó.

Ens quedem perplexos, positivament parlant, demanem cervesa, cocacola, aigua de la font del poble i ens duen el dinar, que l’acompanyem amb vi de la casa i gasosa. Dinem com a garrins, cosa que pagarem després a la última pujada. Després de dinar, una hora ben bé, comencem a pujar sortint del Guils per darrera, per una pista que es va fent cada cop més inclinada i poc practicable per un cotxe, pugem cap a l’estació d’esquí nòrdic de Guils-Fontanera. Es una pujada que ens costa una hora molt llarga, es dura. El Jaume i el David van agafant ritme i els perdo, el Pedro es queda amb mi i anem pujant plegats, el Xavi i el Basilio van a darrera, tot i que no ens veiem.

Hi ha un punt al camí que puja, que es creua la carretera de pujada a l’estació, allà el Pedro i jo esperem una bona estona a que arribin el Xavi i el Basi, però agafo fred a cap d’una estona i decidim seguir pujant. A cap de poc, arribem a una esplanada i ens dirigim a una casa, que es el bar de l’estació d’esquí, al costat del pàrquing. Allà hi ha el David i el Jaume que ens esperaven. Al cap d’una estona, no gaire, arriben el Xavi i el Basilio. Fem una parada tècnica per descansar tots una miqueta i encarem la baixada final fins a Ger.

Anem seguint per la pista i abans de començar a baixar, ens desviem a un mirador que ens havia comentat l’Adam que trobaríem a l’esquerre. Es una panoràmica de la Cerdanya realment increïble, fem unes fotos i tornem al camí de baixada. L’Adam ens ha dit, que trobaríem en un revolt una paridora d’animals, un revolt molt tancat i que just després, seguíssim el track, hauríem de sortir de la pista i creuar durant uns 200 metres per la herba, no hi ha camí, però que el track no esta equivocat.

Li hem fet cas, hem creuat un riu petit i just després, ja hi havia un corriol molt estret que pujava. Hem trobat vaques i cavalls al camí, però el Xavi que anava primer els hi ha anat xiulant i s’han anat apartant, no els hem molestat gaire i ells tampoc a nosaltres. De cop el camí, passa de pujar a planejar però amb un pel de baixada, ens deixem anar, primer el Xavi, després el Pedro, després jo i darrera meu el David i el Jaume, el Basi ha decidit baixar per carretera fins a Ger. Es una baixada increïble, unes vistes úniques. La baixada es va fent estreta, es una trialera a camp obert, sense arbres molt bonica, un pel perillosa per la velocitat. Hem de parar un parell de cops per treure els filferros elèctric que hi ha pels animals i tancar-los un cop passats, però val molt molt la pena.

Arribem a Niula, tenim uns metres per carretera al poble, fins que ens fiquem de nou a un corriol que baixa molt, la trialera des de dalt de tot son uns 800 metres de desnivell, es llarguíssima. Aquesta segona part va paral·lela al riu, hi ha punts que t’has de creure que no hi ha res a davant, les herbes no et deixen veure el terra, i les velocitats que duem baixant són molt importants, això si, les cares de felicitat que tenim son fantàstiques. Seguim baixant, creuem el riu, ens posem de fang i d’aigua fins a dalt, però amb l’adrenalina que duem a sobre, no tenim cap problema.

Arribem a Ger, entrem al poble i acaba el Track, l’Adam ens havia dit que un cop al poble, a la plaça on acaba el track, uns 20 metres més avall hi havia una casa rural, Cal Reus. Hi arribem sense problemes. Parem els GPSs i ens abracem de contents després de la traca final, diguem que ha estat un final de festa impensable a primera hora del matí, ens ha agradat moltíssim aquesta segona part de la ruta.

Netegem les bicicletes fins del pati de l’hotel, el Pedro carrega la elèctrica al cotxe i marxa cap a Llívia a tornar-la, demà dilluns ha de treballar i no pot fer els 3 dies. La resta ens fem unes cerveses mentre ens dutxem, el propietari de la casa rural es una persona molt oberta i amable, ens dur les cerveses i ens deixa unes patates i cacauets amb més cerveses per quan ens acabem de dutxar. Ens dutxem, ens les bevem i marxem a sopar a un restaurant que hi ha a la plaça del poble, hi som només nosaltres 5. Demanem de primer Trinxat de Cerdanya, que tenien al menú. Crec que un dels millors trixats que ens hem menjat mai, tots 5 hi estem d’acord. Xai de segon per tothom, menys jo que demano espaguetis, postres i llestos. Caminem una mica pel poble abans d’anar a dormir, però a les 10 de la nit ja estem al llit, demà toca acabar la ruta.

En total m’han sortit 58,01km que hem fet amb 5 hores i 23 minuts a sobre la bicicleta, a una mitja de 10,8km/h, amb un consum energètic en el meu cas de 3389kcal, una mitja cardíaca de 113 ppm que es el meu 65% i una màxima de 160 ppm que es el meu 95%, una cadència mitja de 48 rpm, molt baixa, hi havia molta pujada molt lenta. Un desnivell positiu de 1719 metres i un negatiu de 2344 metres, avui hem baixat més que hem pujat.

Us deixo unes fotos del dia, tot i que no hi ha foto o video que pugui fer sentit el que hem sentit baixant la trialera de Guils de Fontanera fins a Ger!

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Tercer dia de la Tracks de Cerdanya

Tercer i últim dia de la Tracks de Cerdanya. Ens llevem a les 7, a les 7:30 tenim l’esmorzar a taula de Cal Reus, hem dormit molt bé i esmorzem molt bé també. El propietari es queda amb nosaltres durant l’esmorzar xerrant tranquil·lament, avui no obre, però com que hi som nosaltres, només nosaltres 5 en tota la casa, ens ha fet l’esmorzar a l’hora que hem volgut i ens ha dit que a mig matí ja no treballaria més. A més de la casa rural, tenen la botiga del poble. Són les 8 i ho tenim tot llest, les bicis amb cera a les cadenes, les rodes amb la pressió adient. Li fem un whatsapp a l’Adam, i ens diu que ens esperem, estava just al carrer del costat amb el cotxe, ens volia fer el briefing del dia.

Ens ho explica, avui es el dia més senzill, només 1000 metres de desnivell amb 50 quilòmetres, idoni per mirar d’arribar a Llívia abans de les 2 i poder dutxar-nos a l’hotel del primer dia, dinar i tornar a casa d’hora.

La sortida de Ger es dura, ens diu que s’ha de pujar fins a Gréixer, que es puja per corriols i que la part principal al costat del riu, que hi haurà aigua. L’Alternativa es pujar per carretera, son 3km igualment anem per on anem, però pugem pel track, pel corriol de pujada. Es dur de nassos, el fang i el riu no ajuden gaire, però anem fent. Creuem el riu, ens mullem els peus, hem de carregar les bicis en algun punt, però tot bé. Anem pujant per corriols molt bonics, molt aeris, avui amb unes vistes increïbles del Cadí fins arribar a Gréixer. Allà ens esperem tots, i un cop reagrupats els 5 que som, sortim per dalt del poble i anem a buscar una pista que puja, una pista molt dura amb desnivells per sobre del 20% en algun punt, que va fent sense gaires arbres que et permetin despistar-te fins arribar a un cim on ja veiem Meranges.

Allà ens esperem per reagrupar-nos i baixem a Meranges. La pujada son 6,7km i té un desnivell d’uns 400 metres llargs, es molt dura, però es pot fer. Millor a primera hora del matí que a la tarda, sinó pots acabar mort.

Creuem Meranges i sortim del poble, anem a buscar un corriol que, segons l’Adam, i es literal, es un trenca-cames. Es puja i es baixa constantment per un corriol molt humit i amb molt de fang, pujades que has de fer a per perquè passen de baixar a tenir una inclinació molt important, no tenir grip, pedres i fang. Es fa pesat però es fa bé a la vegada, es una sensació interessant. Anem fent via fins arribar a Éller. D’allà tenim una pista de pujada que el track va per un corriol alternatiu a un parell de metres de la pista, l’Adam ja ho va dir, si pot ser corriol, serà corriol, si es pista, es perquè no hi ha alternativa.

Aquest corriol puja i creua la pista principal, per un corriol molt poc marcat, però seguim. Va crestejant el lateral de la muntanya, fins que comença a fer-se més trialera i es converteix en una trialera amb molta pedra, tipus el Garraf. Parem per reagrupar-nos tots després d’un fillferro electrificat. Foto de rigor, una barreta i seguim baixant, es una trialera de baixada molt dura, però es fa bé. Passem per Odèrn, Talltendre, Corborriu de la Llosa, l’Ermita de Cal Jan de la Llosa, Viliella, Arànser i tenim la última trialera de baixada, per un corriol molt tupit, semblant a la part final del segon dia fins arribar a Martinet a la carretera N260 que va de la Seu d’Urgell a Puigcerdà.

Aquí ja s’ha acabat les pujades i baixades fortes de la ruta, ara ens toca remuntar pel lateral del riu Segre fins arribar a Llívia. L’Adam ens diu que hi ha un corriol paral·lel a la carretera, però que no l’agafem, esta ple d’ortigues. Li fem cas, seguim per la nacional fins arribar a la rotonda on anem cap a la dreta, cap a l’entrada de Bellver de Cerdanya. Just passar el pont del riu, ens deixem caure per un corriol que esta molt enfangat, hi ha molta aigua i en trobarem molta més durant els propers quilòmetres. Aigua, fang i moltíssimes ortigues, ortigues que ens faran la guitza fins el final, fins arribar a Llívia i que patirem durant unes quantes hores.

Anem pujant lentament, anem guanyant metres i anem creuant poblacions, algunes hi passem a prop, altres les creuem. Passem per Montellà, Olià, Pi, Bellver de Cerdanya, Sanavaste, Soriguerol, Talltorta i Queixans d’allà anem per la pista que va paralel.la a la carretera d’Alp a Puigcerdà fins a Les Pereres. Entrem a Age, anem secs d’aigua, trobem una font a la plaça i seguim. Volíem arribar abans de les 14:00 a l’hotel, ja que de 14:00 a 16:00 estaven tancats i no volíem perdre 2 hores, així que el David i el Xavi que duien un ritme un pel més alt van fent i el Jaume i jo els seguim però sense tanta pressa. Entrem a França, creuem Bourg Madame i sortim per darrera cap a Onzès i després entrem a Llívia a temps, arribem a l’hotel i ens adonem que som els primers, el David i el Xavi han pujat a les oficines de l’Adam i el Basilio encara no ha arribat. Son les 13:47, tenim temps de sobres.

Demanem dutxar-nos i rentar les bicis, acabem tots 5 a les 14:30 aproximadament, amb tot carregat. Anem un moment a fer-nos la foto de rigor i a agafar els maillots a les oficines de Tracks de Cerdanya i busquem un restaurant on dinar quelcom abans de tornar. Dinem molt bé, el joaquin ha vingut a buscar el Jaume, el Basi i el Xavi i també dina amb nosaltres i cap a les 16:15 aproximadament, encarem el camí de tornada amb un gust de boca molt bo, crec que es de les millors rutes que he fet i en dec dur unes 11 o 12.

En total m’han sortit 49,49km que hem fet amb 4 hores i 8 minuts, a una mitja de 11,9km/h. Hem de contar que el GPS només em conte el temps quan esta en circulació, si esta parat i no hi ha moviment, no conte res, per tan, les velocitats mitges són com són. El meu consum energètic de 2759kcal, la mitja cardíaca de 118 ppm que es el meu 67% i una màxima de 156 ppm que es el meu 89%, la cadència mitja de 57 rpm, el desnivell positiu de 1160 metres i el negatiu de 1065 metres.

Aquí teniu les fotos del últim dia, crec que podem dir que de les millors, per no dir, la millor ruta organitzada que hem fet ens els últims 10 o 12 anys. Plenament aconsellable.

Aquí us deixo el track d’avui

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.