Tracks de Bandoler 2016

D’esquerre a dreta sóm el Ramon, el Santi, la Nany, el David, el Sergi, l’Albert, el Xavi, l’Anna, el Xavi, el David, el Diego, en Raül, el Gaizka, el Basilio i el Ricard

Aquesta pàgona compila les 3 entrades al blog amb una única pàgina i amb els tracks arreglats.

Aquest any ens vàrem proposar a inici d’any fer una sortida llarga, com cada any, i vàrem decidir anar a veure de nou el Jordi de Sherpa Tours.

Vàrem fer Diables i Volcans fa uns anys i al parlar amb ell per telèfon, em va dir que estaven dissenyant de nou Bandolers, hi havia hagut alguna queixa i volien donar-li un gir.

Ens vàrem posar d’acord, i al final ens vàrem decidir a fer de “conillets d’índies”, seriem el primer grup en fer el nou Tracks de Bandoler. Com que només teniém 3 dies i el Tracks de Bandoler son 4 dies, vàrem fer una sortida de Manlleu (no hi havia hotel lliure a Torelló) i vàrem acabar a l’Hotel Muntanyà, a Seva, no pas a Torelló, tot i que els 3 primer dies son els nou, l’últim es de retorn, ens van dir.

Arribem a l’Hotel Muntanyà, a Seva, el dijous a la tarda, i deixem el cotxe allà, el Jordi de Tracks ens ve a recollir amb una furgoneta i ens porta a Manlleu, on hem quedat amb la resta, sopem tots plegats a l’hotel i el Jordi ens fa una miqueta de explicació de la ruta.

El divendres al matí ens llevem, esmorzem i preparem les bicis mentre esperem que arribin els que han sortit d’hora el divendres al matí de Barcelona.

A les 9 i poc estem llestos per sortir, avui som 12! Una bona colla. L’Anna no ha pogut pedalar avui, treballa i vindrà aquesta tarda a dormir a Sant Hilari, demà pedalarà amb nosaltres.

Sortim de Manlleu, ens fem la foto de rigor i anem baixant per la riba del riu Ter fins arribar a Roda de Ter. Passem algun punt estret per banda i banda al costat del riu, on una caiguda vol dir haver de mullar-nos del tot, tenim moltes ganes de pedalar i comença l’aventura.

Arribem a Roda de Ter, creuem el pont i el riu i ens comencem a endinsar al bosc, anem camí de Tavèrnoles.

Creuem la carretera just a l’alçada de l’església de Savassona i comencem a pujar al primer pic del di, uns 750 metres d’alçada, es fa bé, sense problemes.

Baixem un pel i seguim pujant fins arribar als Singles de Vilanova, amb una vista realment espectacular de Vilanova de Sau, el Pantà de Sau al l’esquerre i amb la sensació d’estar per sobre de tot, realment bonic. Parada per fer fotos obligada.

D’aquí seguim baixant cap al Salt de la Minyona, una trialera de pedra, que permetia fer-la sencera sobre la bici, hi havia molt de grip. El Xavi, el Santi i el Raül gaudeixen de la primera part de trialera de baixada, la resta han de fer peu i suposo que no els agrada tan.

Seguim pujant i baixant sense agafar massa alçada fins arribar a Sant Sadurní d’Osomort, a partir d’aquí baixem a Espinelves on el Jordi de Tracks ens havia reservat taula per 12 al restaurant Ca l’Angelina.

Arribem i mentre preparaven taula, seiem a la terrassa de fora i “atraquem” el bar amb cerveses i clares, no tinc clar quantes en vàrem arribar a prendre.

Al cap d’una estona, amb la taula a punt, deixem les bicis a fora i entrem a dinar. Dinem bé, paguem uns 13€ i ens posem com a “garrins”, porró de vi a la taula inclòs.

Sortim del restaurant i comença la última pujada forta del dia, del quilòmetre 32 al 44 pujant amb un desnivell important i la panxa plena. Sortim d’uns 750 metres i arribem al cim més alt sobre els 1100 metres, a partir d’allà comencem una primera baixada d’uns 3 quilòmetres, pugem de nou un pel i baixem ja fins a Sant Hilari Sacalm, on dormirem la nit de divendres a dissabte.

Anem a dormir al restaurant Ripoll de Sant Hilari, ens acomodem, ens dutxem i marxem a fer una volta pel poble, acabem a la plaça del poble en una terrassa amb més cervesa, per no perdre el costum.

Anem cap al restaurant sobre les 21:00, ja hi havia l’Anna i havia arribat també el Jordi i el Ricard de Tracks, soparien amb nosaltres i ens farien la introducció de la ruta del dia següent.

Resum del primer dia, molt bo, paisatges increïbles, pujades dures, molts corriols ràpids i bonics, cap trencada i només una caiguda, el Sergi ha patinat pujant i s’ha fet un trau a la cama, res que no li permetés seguir pedalant.

El Basilio havia de tornar després de sopar, el dissabte no pedalaria amb nosaltres, tot i que vindria el dissabte per la tarda i pedalaríem tots plegats el diumenge.

Divendres 10 de juny, primer dia de ruta em surten, 54,79km que vàrem fer amb 4 hores 54 minuts pedalant sobre la bici, tinc desconectat que el Garmin em conti quan estem parats, a una mitja de 11,2km/h, una velocitat màxima de 57,3km/h. En el meu cas, el consum energètic de 3894kcal, la mitja cardíaca de 128 ppm, la màxima 171 ppm, la mitja de cadència de 67 rpm, el desnivell positiu de 1870 metres i el negatiu de 1489 metres.

Aquí us deixo unes fotos de la sortida.

Aquí us deixo un vídeo perquè veieu un petit tast del tipus de corriols que hem trobat, molt espectacular.

Aquí teniu el track del primer dia, està arreglat.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Dissabte 11 de juny, segon dia de la ruta, ens llevem d’hora per estar amb les bosses a les 8 al restaurant de l’hotel, esmorzar i sortir a les 8:30.

La teoria era aquesta, però a la pràctica vàrem sortir cap a les 9 del matí, vàrem haver de reparar una punxada de la bici del Sergi, posar cera i oli a les cadenes, i recordar-nos dels de l’hotel Ripoll, que ens van cobrar 25€ perquè la Nany va dormir en una habitació individual i 50€ per les begudes del sopar de la nit anterior.

Vàrem reclamar al Jordi de Tracks, ens va provar a l’hotel i no va anar bé.

Ja començàvem el matí calentons, per postres havia plogut de nit i estava tot un pel moll, la previsió era de pluja.

Sortim de Sant Hilari Sacalm, els primers quilòmetres eren de pujada, però factible.

La previsió era arribar a Arbúcies amb un parell d’hores, hi havia 27 quilòmetres, però no va ser així.

Resulta que el track que ens havien proporcionat no era correcte, creiem que estava dibuixat i no pas fet, ja que ens va passar 5 vegades que seguint el camí o la pista de rigor, el track deia que hi havia un desviament o un corriol en un lateral i res de res.

Davant un desviament del track i sense camí, la única solució passava per trucar a la organització, però no hi havia cobertura de cap proveïdor, així que la opció segona passava per buscar una alternativa per tal d’anar a trobar el track altre vegada.

Va arribar un punt on directament vàrem decidir arribar a Arbúcies el més ràpid possible i mirar de trucar a la organització per demanar explicacions. La última “encigalada” era una pista que si existia, però que estava tan tapada que els esbarzers arribaven a l’alçada del manillar, per tan, després d’endinsar-me uns 30 metres, vàrem donar la volta i a l’alçada de la C25, seguir-la fins arribar a Arbúcies.

Arribem a Arbúcies quan faltaven pocs minuts per la una del migdia, un pel més tard del previst.

Busquem on lloc on parar a fer un mos i decidim dinar, acabem a una terrassa d’un bar-restaurant anomenat 13 Bruixes.

Crec que les pobres noies es varen espantar amb nosaltres, vàrem demanar més de 50 cerveses de mig litre, entre clares i cervesa. Ens varen dir que no hi hauria cervesa pels de la nit.

Vàrem dinar molt bé, el menjar era boníssim, així que després de trucar a la organització i escoltar disculpes, ja que tot i que ens havien dit que el track l’havien fet el cap de setmana anterior, ens van acabar confessant que de Sant Hilari a Arbúcies l’havien agafat d’un conegut que el devia dibuixar, però no el va fer.

Sortim cap a les tres del migdia, ben servits i pagant uns 20€ per persona, no vàrem pagar gaire amb proporció a la qualitat i la quantitat, molt contents, un lloc molt aconsellable.

Ens quedava la pujada forta del dia, i va començar de seguida, era una pujada que va començar al quilòmetre 28,5 amb 280 metres d’alçada i que amb un parell de plans, acabava al quilòmetre 44,1 amb 1144 metres d’alçada. Pujada per pista, constant, però que permetia anar pujant bé sense haver de dur tota la relació posada, dura, però factible. Un cop creuem la carretera que baixa a Viladrau, la GIV520.

Esperem a la carretera a que tothom arribi, la idea era reagrupar-nos per tal de continuar plegats.

Vàrem anar arribant tots menys l’Anna, que no va aparèixer. No duia GPS i sembla que sortint d’Arbúcies va agafar un camí equivocat i va anar a parar a un poble que estava a uns quilòmetres del punt on érem.

El Xavi, el seu marit i el Diego van baixar per carretera a per ella. Al cap d’una estona llarga el Diego tornava dient que el Xavi li havia dit que anéssim fent via, que l’Anna encara estava lluny i que ja farien cap a Viladrau, a l’hotel on havíem de dormir.

Vàrem seguir pujant per la pista un cop creuada la carretera fins el quilòmetre 46,5, a 1227 metres d’alçada, just al cor del Montseny, dins el parc natural.

Ens varen avisar que entraríem en una fageda molt densa, però crec que, si més no jo, no vaig ser capaç d’imaginar una fageda d’aquest estil. Realment increïble, molt alt, molt fosc, els arbres molt alts no deixaven passar la llum.

Un cop al cim, la pista acaba i comença un corriol estret que ens deixa davant d’una panoràmica de Viladrau des de dalt de la muntanya impressionant.

Aquí ens reagrupem tots menys el Xavi i el Diego que van tirar davant nostre i van fer un grup més avançat. Ens plantegem començar a baixar per la trialera i els corriols i anar parant de tan en tan amb l’objectiu de reagrupar-nos i evitar que ningú quedi penjat per una averia o una relliscada.

Aquí us deixo el vídeo que vaig gravar, es realment impressionant, la baixada es fins el quilòmetre 51,3, baixem fins a 721 metres.

D’allà comencem a pujar i a baixar un parell de pics petits fins arribar a Viladrau, on entrem al poble donant-li una volta sencera, seguint el track, era com si fos “tracks de Viladrau”.

Cap problema físic, a part d’una relliscada del Xavi Benazet que va acabar amb res i una averia a la KTM del David, el pedal es va fer malbé i es va afluixar el disc de fre darrera. Vàrem buscar eines i ho vàrem solucionar al matí següent.

Vàrem sopar i dormir a l’Hostal Bofill. Un lloc molt recomanable, un tracte excel·lent, molt cordial i molt familiar. L’edifici antic, conservat, no pas restaurat si no calia, sostres molt alts i molt senyorial. Hi vàrem estar molt a gust.

El Basilio ja hi era, el Xavi i l’Anna també, però resulta que com que havien de baixar a Viladrau igualment, varen decidir no fer-ho per carretera, es van buscar uns corriols i varen acabar el dia amb 60 quilòmetres i un quants metres de desnivell també.

A la nit va aparèixer el Jordi de Tracks a demanar disculpes i a donar la cara. Tot un detall per part seva, ens va donar els 50€ de les begudes de l’hotel de Sant Hilari, ens va dir que no li havien donar, però que havia trencat relacions amb ells i es va quedar a sopar. Vàrem acabar la nit amb una bona ratafia de la zona i al llit amb Mitosil al cul per recuperar les hores de seient acumulades.

Dissabte 11 de juny, segon dia de ruta em surten 62,16km que vàrem fer amb 6 hores minuts pedalant, a una mitja de 10,1km/h, una velocitat màxima de 40,4km/h, en el meu cas un consum energètic de 5319kcal, una mitja cardíaca de 117 ppm, una màxima de 159 ppm, una mitja de cadència de 65 rpm, un desnivell positiu de 2057 metres i un negatiu de 2045 metres.

Aquí us deixo unes fotos de la sortida.

Aquí teniu el track del segon dia, està arreglat.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.

Diumenge 12 de juny, tercer i últim dia de la ruta, hem quedat a les 8 al restaurant per esmorzar amb les bosses ja a lloc per marxar d’hora.

Anem arribant a la taula i ens trobem un esmorzar de pa amb tomàquet i embotit impressionant. Per postres, sort per nosaltres, el pa no els va arribar a temps, així que el varen haver de fer ells, molt més bo. Sucs Granini, tes i infusions, cafès, croissants, coca, fruita…

A les nou i poc estàvem llestos per començar a sortir, però ens trobem que el David no havia pogut reparar res a temps.

Avui diumenge sortiríem tots 13, el Basilio que ahir no va poder venir també i per postres vindrien el Ricard, que es el nou fitxatge del Jordi de Tracks, que a més es qui ha dissenyat la ruta. També hi havia un amic del Xavi Guardia, que resulta que es molt amic del Ricard, així que contant el Ricard i l’Albert, l’amic del Xavi, érem 15 a la sortida.

Un cop reparada la bici del David, que va acabar amb un pedal de la bici del fill del Ricard i el disc de darrera ja en condicions, gracies al Ricard també. El Ramon venia fluix d’aire, segons sembla sense líquid, però tal i com va fer el dissabte, li vàrem posar aire i endavant, molt serà.

I molt va ser, comencem la sortida i als pocs quilòmetres hem de parar, el Ramon punxa i hem de muntar càmera, tot llest a excepció que la super manxa del Xavi Guardia que duia el David a la bossa, es va quedar a l’hotel.

Els primers 6.8 quilòmetres de pujada, però factible i per pista, molt verd tot, molt diferent al que estem acostumats al Garraf.

Amenaçava pluja, però es va mantenir el temps.

Hi ha una primera baixada que ens dur a Sant Segimont de Viladrau i comencem a pujar de nou, anem cap a Espinelves altre cop, allà baixem altre vegada i comença la pujada llarga del dia. Del quilòmetre 8 al quilòmetre 17 ens avisen que hi ha una pujada llarga i dura, que anem fent.

El Gaiza venia un pel just i el Ricard i l’Albert li diuen que hi ha una alternativa que es fer una part per carretera, ja que aniríem a parar al mateix punt de la carretera on el dia anterior vàrem estar esperant l’Anna quan es va perdre.

La resta pugem, pujada dura i llarga fins arribar de nou a superar els 1100 metres, foto de rigor i baixada fins el Coll de Bordoriol on hi havia el Gaizka esperant-nos.

L’Albert ens abandona ja que ha d’anar a recollir la família i dinar plegats, li agraïm la companyia i comencem a baixar per corriols fins el quilòmetre 26 on ens plantem de nou propers a Viladrau. Parem a una ermita on hi ha una font per agafar aigua i el Ricard ens planteja si volem dinar, era la una aproximadament, baixem un pel més avall, per la mateixa pista que vàrem fer el dia anterior per acabar i sortim a la carretera on parem a dinar al Restaurant La Solana del Molins.

Dinem bé, tranquil·lament, rient i gaudint.

El Gaiza, el Ramon i l’Anna no es veuen amb cor de fer la segona part de la ruta i decideixen anar al Muntanyà per carretera, la resta, aconseguint enganyar el Xavi Benazet, anem tots per muntanya, seguint el track. Sortim a les 3 aproximadament del restaurant, amb menys cervesa que el dia d’abans, però més cansats i amb més mal de cul.

Primer pujada per corriols fins a l’ermita de la Mare de Deu de l’Erola, pujada molt bonica i factible, molt tancada i divertida.

Baixant de l’ermita fins a una masia que hi ha havia uns metres més avall, el Xavi Guardia nota que no va bé de darrera, deduïm que no hi ha líquid tubeless al neumàtic, el Diego en dur, però està sec. El David aconsegueix, com a bon mecànic que es, ficar-hi un pel de líquid i entre el Gas CO2 de la Nany i la manxa el neumàtic s’infla, seguim endavant. Baixem i pugem un pel fins arribar al Castanyer de les 9 branques, tot i que ara només n’hi queden 7. Un arbre molt gros, realment impressionant. Foto de rigor i seguim ruta.

Ara si que comença la pujada, ja anem sortint de la vall on érem, a Viladrau i anem a creuar cap a la banda de Seva i el Broix.

Passem de 657 metres a 963 amb 4 quilòmetres, es fan realment eterns. Jo trenco cadena amb un canvi brusc de pinyó petit a gran del tot i sense donar temps a reaccionar faig força al pedal i la cadena salta. Just en aquest moment em sona el telèfon, el Xavi Benazet. Sembla que la Nany em trucava, el David havia foradat el neumàtic de darrera de la KTM amb una pedra i estaven mirant de reparar el forat. El Ricard fa endarrere a veure si els troba. Reparo cadena i seguim pujant, a veure si enganxem el Xavi Guardia, el Diego i el Sergi que anaven a davant de tot.

Els trobem a l’inici d’una baixada, esperem allà tots i arriben la Nany i el David, el Ricard havia vingut una estona abans, no els havia trobat. Compateixen ubicació amb el Whatsapp i veiem que estan relativament propers.

Un cop arriben, comencem a baixar i ens queda una última pujada, duríssima, però duríssima de veritat. Hem baixat de nou i estem a 873 i amb un quilòmetre i mig passem a 1063 metres, es a dir uns 200 metres de desnivell amb un quilòmetre i mig. Els que venien amb un sol plat acaben a peu, només el Sergi, el Diego, el Santi i jo aconseguim arribar al cim sobre la bici, la resta han de fer peu i caminar, es massa.

Un cop a dalt, la última baixada, i per postres, torna a sonar el telèfon, el David ha tornat a tenir problemes a la roda de darrera. La aconsegueix reparar i baixem tots plegat, el Xavi Guardia i el Diego ja havien tirat feia estona, el Basilio baixa ja que ha d’anar a recollir el cotxe a Viladrau, anem guanyant temps i no queden gaires quilòmetres.

Arribem al Brull, per aquí vàrem passar l’any passat quan vàrem fer el Meridià Verd. El David i la Nany fan carretera, la resta baixem ràpidament per anar a buscar la urbanització de rigor per anar al Hotel Montanyà.

El Santi, que no dur telèfon per descontat i que segueix el GPS només, a la resta no ens segueix gaire, no ens veu i segueix el track, quan havíem dit que faríem un tall per tal de no baixar a Seva i tornar a pujar per carretera.

Com que no el podem localitzar de cap manera, ens acomiadem del Ricard que fa via cap a casa i entrem a la urbanització de rigor, on gracies a Google Maps encarem el carrer de rigor i arribem a l’hotel en no gaire estona.

Preparem bicis, ens dutxem i quan ho tenim tot carregat, apareix el Santi.

Mentre l’Anna havia dut el Basilio a recollir el cotxe i jo em confonc i li dic al Jordi que venia a recollir el Diego, el Santi i el David per anar a buscar el cotxe del Diego a Manlleu que marxi. Al final el Xavi i la Nany els duen a Manlleu.

Acabem 3 dies de ruta amb unes sensacions molt bones, com sempre. Cap desgràcia a part d’un parell de caigudes del Sergi i de la Nany, cansats i contens. Repetirem, ha estat bé, bon ambient, bona gent i molt bon riure.

Diumenge 12 de juny, tercer i últim dia de la ruta, em surten 53,23km que vàrem fer amb 4 hores 46 minuts sobre la bici, a una mitja de 11,2km/h, una velocitat màxima de 58,6km/h, en el meu cas un consum energètic de 3765kcal, una mitja cardíaca de 115 ppm i una màxima de 162 ppm, una mitja de cadència de 162 ppm, un desnivell positiu de 1859metres i un negatiu de 1864metres.

Aquí us deixo unes fotos de la sortida.

El video es poca cosa, es veu tot més sec, només corriols de baixada.

Aquí teniu el track del tercer dia, esta arreglat.

Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.