El Meridià Verd (Meridià Verd) és una ruta que parteix Catalunya per la meitat. d’uns 180 quilòmetres aproximadament. Surt de Ribes de Freser i arriba fins al Masnou. Nosaltres la intentem en el 2005 però no ho aconseguim, ara estem més preparats físicament, amb millors bicis i amb GPS (imprescindible per no perdre’s).
La idea d’aquesta pàgina és donar informació a qui la necessiti perquè pugui fer la ruta, tant a nivell d’allotjaments, traks, costos, etc.
Nosaltres sortim el divendres 24 de juliol a la tarda amb una furgoneta i 4 bicicletes dins adreça Ribes de Freser. Arribem cap a les 10 de la nit a l’Hostal Porta de Núria (C/Nostra Senyora de Gràcia 3 – 17534 Ribes de Freser – Tel. 972 72 71 37 a 44€/persona en MP). Sopem i a dormir, eren les 12 de la nit aproximadament. La ruta va ser el dissabte 25 i diumenge 26 de juliol del 2009.
Primer dia
Total climbing: 5814 m
Total descent: -6235 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.
A les 6:15 del matí de peu, amb intenció de sortir a les 7:00. Teníem preparats uns entrepans per esmorzar, ja que l’esmorzar a l’hostal era més tard. Havíem de preparar les bicis, el Fer havia de muntar la cadena i la resta que preparar-les per a la ruta. Sortim cap a les 7:15 aproximadament, amb una mica de fred, la temperatura havia d’estar per sota dels 15 graus.
Encarem la primera pujada dura del dia, de les 3 que haurem de fer. És el Coll de Jou, molt llarga (12km) i dura però d’asfalt, amb el que se suporta bé, ja que no hi ha problemes de tracció. És interessant fer-la a primera hora, ja que hi ha sobra i no ataca la calor. Triguem una hora i mitja aproximadament a arribar al cim. Una vegada a dalt comencem a baixar cap a Sant Martí d’Ogassa, Ogassa i la Colonía Llaudet, on esperàvem parar a prendre alguna cosa però estava tot tancat.
Estem en el quilòmetre 30 i encarem la segona pujada del dia, aquesta és doble, i ens plantem en Vallfogona del Ripollés, on parem a menjar, arribem al mitja dia, amb molta calor, però en molt bones condicions físiques. En Vallfogona vam menjar en Can Polla, érem 4 i vam menjar de carta, 2 plats, postres i no recordo quantes cerveses, en total paguem 87,60€. El restaurant aquesta just davant de la font d’aigua potable, ens asseiem en la terrassa i vam estar un parell d’hores molt aconsellables i merescudes.
Havent dinat, ens tocava l’última pujada del dia, uns 550 metres de desnivell en uns 7 quilòmetres. És la pujada més dura del dia, ja que per hora fa molta calor, el paviment és terra, hi ha parts amb un percentatge de desnivell superior al 20% i ja portem quilòmetres en la bicicleta, però és l’última. Una vegada en el cim, comencem un descens que inicialment semblava lent pel tipus de pista, però que a mesura que van passant els quilòmetres es va convertint en més ràpid i còmode. Passem per Vidrà, Coromines i arribem a Roda de Ter.
El Gaizka va tenir un problema amb el seu Fuel EX, 2 radis de la roda de darrera van deixar de funcionar, es van trencar els caps. Preguntem per una tenda de recanvis i ens manaven a Manlleu, però sent les 8 de la tarda i sense saber exactament on anar, no teníem clar poder solucionar-ho.
A la persona que li preguntem, resulta que era també ciclista de MTB i ens va ajudar. Això a les ciutats no pasa, però la gent de camp són realment amables. Ens va desmuntar 3 caps de radi d’una llanda d’una bicicleta vella que tenia en el garatge i ens va permetre que reparéssim la bici l’endemà i seguíssim sense problemes.
Moltes gràcies CONGUITO (buscar en http://www.cicloide.com/
Després de Roda de Ter, arribar a Tavèrnoles era qüestió de minuts, envoltar el poble i després de passar per una petita pista, carretera i fins a les piscines del poble.
Dormim en EL ROQUET S/N, 08519 Tavèrnoles – Tel 93 812 2207. – Habitacions dobles a €55. (27,50 /persona amb desdejuni) El sopar de menú a 13€. El lloc està ben i ens van permetre ficar les bicis en el garatge propi, amb el que vam poder canviar les 2 caps de ràdio trencades de la bici de Gaizka, apretar el basculant de la Gian de Vitic i posar oli en les cadenes de les 4 bicis. La pitjor part, és que aquest cap de setmana eren festes al poble, i les festes eren en les piscines, just on dormíem nosaltres, i a part de trigar molt a portar-nos el sopar i el cantant del organillo Casio que ens va donar el sopar, va estar molt bé.
Segon dia
Total climbing: 4764 m
Total descent: -5263 m
Per descarregar la ruta en format GPX has de fer un click al botó de sota de la gràfica que diu “descargar” amb el botó dret del ratolí i “guardar link como”, et donarà l’opció de guardar-ho en format .GPX al teu ordinador. Si et cal ajuda fes click aquí.
Al matí ens aixequem (dormim solament 6 hores i poc!) per esmorzar i sortim cap a les 9 del matí, molta crema solar protecció 25 i molta aigua, la calor tenia pinta d’aparèixer en breu.
De Tavèrnoles a Sant Julià de Vilatorta és un moment i d’allí fins al Brull és una de les millors parts de la ruta en el segon dia. Se segueix el GR2 i el paisatge és realment espectacular, el terreny és molt diferent al que estem acostumats i ho gaudim molt.
Una vegada arribem al Brull, és obligatori parar a comprar aigua i hidratar-se, ens toca la pujada per carretera al port de Collfornic, és la pujada més dura del dia, per carretera i amb el sol estrenyent com mai. En el restaurant que hi ha en el cim de Collfornic, teòricament es pot menjar i descansar, però estava tancat per vacances, igualment la màquina de llaunes de l’entrada funcionava i tenien Aquarius fred… el termòmetre marcava 27º a l’ombra.
D’aquí fins al punt més alt del Massis del Montseny és pujada per pista tipus sorrenca i amb molta calor. S’ha de vigilar molt, ja que hi ha molts cotxes i es pensen que són els únics que poden circular per la pista, amb el que vigileu als “fitipaldis”.
Del quilòmetre 36 al quilòmetre 52 és baixada, molt ràpida i sense possibilitat que passin cotxes, ja que hi ha una cadena a l’inici de la pista i al final. És realment la baixada més llarga que hem fet mai, encara que és ràpida i segura, el ferm és sorrenc, amb el que s’ha d’anar amb una mica de cura. Una vegada a baix, seguim la carretera fins a arribar a Cànoves, parem a menjar en el restaurant Can Garriga, on ens van deixar deixar les bicis a la seva casa particular mentre menjàvem. Menú de 20€ persona, contundent i amb fonament. Càrrega d’aigua a la plaça de Cànoves i seguim fins a la Roca del Vallés. Una vegada en la Roca, ens tocava l’última pujada de la ruta, encara que no gaire llarga ni dura, amb una temperatura molt elevada i molts quilòmetres en les cames.
Vam aparèixer al Masnou a les 8 menys 10 de la tarda, comprem bitllet de tren cap a Sitges fent transbord en l’estació de Sants i ruta finalitzada.
És una ruta molt llarga i dura, la sensació és que és més dura que qualsevol dels 3 dies de Pedals de Foc, i la calor, sobretot del segon dia és sufocant, cosa que fa que el consum de líquid sigui aberrant. S’ha de portar molta aigua i líquids per recuperar sals.
El primer dia surten 90km, encara que nosaltres amb les pèrdues de rigor vam fer més de 96km en unes 12 hores aproximadament. Vam ser parant el GPS per menjar, però no en les parades per descansar.
El segon dia surten 84 quilòmetres, i a mi em va marcar uns 86km, que vam fer en unes 9 hores aproximadament.
Aquí us deixo unes fotos de la ruta.
